BENESTAR SOCIAL

Solidaritat sense límits amb el Banc dels Aliments

Fa sis anys que el Banc dels Aliments va començar les campanyes específiques del Gran recapte, i aquest any en fa tres que va veure que organitzar una recollida massiva de menjar per a les persones més vulnerables durant un cap de setmana de finals d’any no era suficient. És per això que va iniciar també el projecte La fam no fa vacances, una idea per fer que les donacions es mantinguin també a l’estiu, perquè efectivament les necessitats no desapareixen amb l’arribada de la calor. Ahir l’organització va avançar els resultats d’aquest últim estiu: 476 tones recollides entre el juny i el juliol.

Cal fer una mirada enrere per entendre l’èxit aclaparador que han tingut els quatre bancs d’aliments catalans en els últims anys. Segur que seria millor que no s’hagués hagut de produir, però la realitat és que cada nova crida per aconseguir menjar ha vist com se superava un nou rècord. La societat ha respost a les campanyes, en un context cada cop més complicat per culpa de la crisi. Prenent com a referència l’any 2010, el Gran recapte ha passat de recollir 400 tones de menjar en un cap de setmana a multiplicar per 10 aquesta xifra. L’última vegada, el novembre del 2014, hi van participar uns 22.000 voluntaris repartits en més de 2.000 punts de recollida que van aconseguir recaptar un total de 4.686 tones de menjar, molt per sobre de les 3.634 tones del 2013, les 2.291 tones del 2012 o les 1.095 tones del 2011. El cas de La fam no fa vacances ha sigut similar, i des que es va engegar també ha assolit xifres cada cop més altes, de 300 a 476 tones.

Més beneficiaris que mai

Com a conseqüència, el nombre de beneficiaris tampoc ha parat de créixer. El Banc dels Aliments no és l’únic que facilita un plat a taula a persones en situació de vulnerabilitat, però sí que és un actor que ha esdevingut cada cop més important. L’any 2008 va atendre 57.400 catalans, i l’any passat ja van ser 152.500. Lluny de les activitats específiques, amb un clar vessant de conscienciació, la signatura de convenis els ha permès recaptar molts més aliments dels que recullen en aquestes dates tan assenyalades. El 2010 van distribuir 8.245 tones, mentre que l’any passat la xifra va arribar a les 16.191, que es van repartir entre les 359 entitats receptores i després distribuïdores.

El concepte del banc dels aliments va néixer a Phoenix (EUA) el 1966, però no va ser fins a 23 anys després que es va fundar una organització germana a l’Estat, amb seu a Barcelona. Aquest va ser l’embrió, que no ha deixat de tenir en la gratuïtat la seva raó de ser, tant en la recepció de menjar com en la distribució. A més, en la missió d’aquesta entitat sense ànim de lucre està molt present la lluita contra el malbaratament. A Catalunya, per exemple, es calcula que cada any es converteixen en residus 262.471 tones d’aliments consumibles, la qual cosa equival a uns 35 kg per persona i any. Voluntariat, transparència en els resultats i una distribució justa acaben de conformar els ingredients d’una fórmula que, durant aquests anys, ha alleujat la situació de milers de famílies. La tasca li ha sigut reconeguda l’any 2012 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.