El Suprem fixa que els condemnats per violència de gènere sense lesions no es puguin acostar a la víctima

Fins ara podia haver-hi condemna, però el maltractador podia acostar-se a la dona

El Tribunal Suprem fa un pas endavant per protegir la dona en els casos de violència de gènere. Fins ara podia haver-hi una condemna per violència sense lesions, però el maltractador tenia via lliure per acostar-se a la seva dona o exdona. I en alguns casos havia passat que, mesos després de dictar-se sentència, la dona havia aparegut assassinada. Ara l'alt tribunal ha fixat finalment que en aquests casos, quan hi ha maltractaments sense lesions que hagin de suposar un tractament mèdic, el maltractador no pugui acostar-se a la víctima mentre duri la pena. En molts casos, com que es tractava de condemnes de menys de dos anys de presó, si el maltractador no tenia antecedents campava lliurement a prop de la víctima.

En aquest sentit, el ple de la sala segona del Suprem ha establert que la condemna per un delicte de maltractament sense causar lesió, infringit per la parella o exparella sentimental, que pot ser castigat amb penes de presó de sis mesos a un any, ha d'anar acompanyat de manera preceptiva de la prohibició temporal d'aproximació a la víctima. No és una ordre d'allunyament, ja que s'emet un cop ja hi ha sentència, mentre que l'ordre és una mesura cautelar que s'aplica després de posar una denúncia mentre dura el temps d'investigació del cas.

L'alt tribunal destaca que es tracta d'una interpretació d'acord amb la protecció a les víctimes de la violència de gènere i fixa així criteri en una qüestió en què les audiències provincials no havien mantingut una línia uniforme, com tampoc la jurisprudència de la mateixa sala segona del Tribunal Suprem. En la sentència, elaborada pel magistrat Pablo Llarena –el mateix que ha instruït la causa contra el Procés– determina que el delicte de colpejar o maltractar sense causar una lesió (és a dir, sense que es requereixi una assistència facultativa) a la dona, exdona o parella, que està sancionada en l'article 153 del Codi Penal, ha d'entendre's comprès també en l'article 57 del Codi Penal, que porta de manera imperativa la pena accessòria de prohibició d'aproximació a la víctima. Fins ara s'entenia que només comprenia els casos d'homicidi, tortures, delictes contra la llibertat sexual o lesions. El Suprem puntualitza així que, quan es parla de delictes de "lesions", "aquesta última expressió no pot interpretar-se des d'un punt de vista purament gramatical".

Dos anys sense poder contactar amb la víctima

El Suprem respon al cas concret d'una home que va donar una bufetada i d'altres cops a la seva parella en un carrer de Getafe que li van provocar contusions i ferides per les quals no va rebre atenció mèdica. El jutjat de violència contra la dona número 1 de Getafe va condemnar-lo a nou mesos de presó, dos anys de prohibició de portar armes i la prohibició d'aproximar-se a menys de 500 metres de la víctima, el seu domicili i lloc de feina durant dos anys, així com comunicar-se amb ella per qualsevol tipus de mitjà durant aquest temps. L'Audiència Provincial ho va desestimar i ara el Suprem dona la raó al jutjat local. Però el dubte que neix en aquesta sentència, segons fonts jurídiques, és què passa en casos de reconciliació.

Més continguts de