Totes som Tarana Burke

La propulsora del moviment #MeToo omple l'auditori del CCCB

Totes som qui? Qui és Tarana Burke? La majoria us haureu fet aquesta pregunta, però si diem que és la propulsora del moviment #MeToo ja us estem donant una pista substancial. Aquesta tarda ha estat al CCCB, en el marc del Festival Cruïlla, per respondre les preguntes de l'escriptora Lucía Lijtmaer. El 2006 Burke va fundar el moviment juvenil en contra de la violència sexual Just Be Inc, centrat en les dones negres. D'això ja fa un munt d'anys, però continua sent una activista invisible, fins i tot després que el seu cèlebre 'hashtag' hagi esdevingut viral. Només cal veure-la per entendre per què: és una dona negra, del Bronx, no especialment guapa i, al damunt, les diu pel broc gros, estirabots inclosos. ¿Material poc sexi per ser mediàtic? Sí.

Va caldre que el 2017 l'actriu Alyssa Milano animés dones de tot el món a denunciar el seu cas públicament perquè el moviment #MeToo adquirís una potència mediàtica que encara dura. Avui ho hem pogut certificar. L'auditori del CCCB estava ple, sobretot de gent jove, i molts han alçat el dit, quan Burke ha llançat la pregunta: "A qui li agrada el sexe?" Amb aquesta qüestió es volia desmarcar de la idea que el seu és un moviment purità, que busca acusar els homes i forçar-nos a anar per la vida explicitant el consentiment sexual. "Aquesta nit hem tingut un consentiment molt bonic", bromejava Burke imaginant-se una conversa postsexual.

Quan es va produir l'esclat del #MeToo ella no era una persona especialment activa a les xarxes socials. De fet, només tenia 500 seguidors a Twitter. "Soc dels qui té Facebook", ha dit revelant que va néixer als setanta, però sap que les xarxes són una eina que pot ajudar. Ho ha vist amb el seu moviment i té ben clar que no vol que es quedi en només una moda de "'celebrities' blanques perquè a la gent li agrada molt el famoseig", sinó que realment sigui un agent transformador per aniquilar la violència sexual arreu. "Als mitjans sempre els ha importat un rave la vida dels marginals i el nostre paper és pressionar perquè això canviï", ha remarcat l'activista.

#MeToo: no és només cosa de dones

Burke alerta que el perill seria quedar-se en aquest punt de la denúncia mediàtica, que acaba donant més cobertura a l'acusat que a la víctima. Per això, apunta quins són els pròxims objectius del #MeToo: "Vull veure un canvi en la narrativa perquè nosaltres també tenim la possibilitat d'incidir en la cultura popular, podem explicar una història diferent. Vull que es prioritzi l'aspecte de la sanació de les víctimes perquè aquest és el màxim objectiu i per això crearem la web més gran del món de recursos per a supervivents. I vull que els supervivents adoptin eines de lideratge perquè no se'ns vegi de manera compassiva, sinó com a persones que actuem per canviar la societat".

Queda molta feina per fer. Burke creu que la gent encara no acaba d'entendre com se sent un supervivent de violència sexual: "Vivim en una bombolla i no es parla prou de sexe. És com si fos una vergonya". Cal pressionar molt i, com a exemple, exposa una comparativa entre el cas del cantant R. Kelly i el del productor Harvey Weinstein: "Kelly és un depredador i han calgut tres documentals, onze informes, un munt d'articles i, si ara en podem parlar, és perquè el va precedir el cas Weinstein". Burke també considera que la resposta també ha sigut diferent perquè no és el mateix que la víctima sigui una dona blanca que una dona negra. "Potser, com a blanca, toparàs amb el típic que no et creurà, però és que a nosaltres ni ens miren. Tenim un opressor comú i necessito que això les dones blanques ho entenguin".

El #MeToo fa un any, però ¿què ha canviat?

I les franceses ho han entès? Li pregunta Lijtmaer en referència al manifest anti-MeToo signat per intel·lectuals i actrius franceses l'any passat, com Catherine Deneuve o Catherine Millet. "Va ser molt desafortunat el moment en què va sorgir el seu manifest perquè crec que no ho van entendre i ara diré una altra paraulota: el patriarcat es un cabronàs i la resposta davant d'això ens posa en una situació incòmode. Amb les dones tinc més paciència i no pot ser cert que diguessin que el #MeeToo fos per no poder-nos ni tocar. Crec que no van entendre que és un moviment per superar el secretisme que pateixen supervivents". Burke demostra així que fins i tot al Bronx poden ser diplomàtics. I és que l'objectiu s'ho mereix.

Cent dones demanen una treva al #MeToo

Més continguts de