Tornen els narcopisos

Els veïns avisen que la venda de droga augmenta i els Mossos admeten que el fenomen persisteix

“Cada cop que desnonen algun veí i buiden habitatges, adoben el terreny per a les màfies”, denuncien els veïns del Raval. Segons ells, els traficants han recuperat alguns habitatges buits els últims mesos i els han transformat en narcopisos. Precisament aquest dissabte, en un operatiu policial conjunt dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, han quedat detingudes 12 persones vinculades a aquest fenomen. Tot i la pressió policial, alerten que el fenomen ha repuntat, després que ara fa un any els Mossos d'Esquadra el donessin per acabat i el definissin com a “residual”. Un dels punts de venda i consum de droga que ha reobert, diuen, és al carrer Príncep de Viana, on el 2017 hi va haver un apunyalament mortal. Fonts de la policia catalana admeten que s'han detectat alguns narcopisos més que fa 12 mesos, encara que insisteixen que estan molt lluny de les xifres de l'estiu del 2018, el moment més àlgid a Barcelona. També subratllen que continuen treballant contra aquesta pràctica i que tenen diverses investigacions en marxa i un “engranatge” per “neutralitzar” el fenomen de seguida.

Però els veïns insisteixen que la venda de droga ha tornat a augmentar. Des d'Acció Raval asseguren que els macrooperatius de la policia al barri van fer que el consum de droga es traslladés a altres punts, com la Mina de Sant Adrià de Besòs: “Els toxicòmans es van moure” però han tornat.

Segons Acció Raval, després dels operatius havien quedat menys de 10 narcopisos dels més de 70 que havien tingut, malgrat que asseguren que ara ja tornen a ser una trentena. Fonts dels Mossos consideren que no tots els habitatges que es defineixen com a narcopisos ho són, perquè molts només són punts de venda –s'hi ven però no s'hi consumeix– i que han existit sempre. Els veïns mantenen que des de la tardor han vist com els narcopisos revifaven i ho atribueixen als habitatges buits. Per això reclamen mesures socials i legislatives perquè els propietaris es facin responsables dels seus pisos.

Els veïns guanyen terreny als narcos

Els Mossos defensen que ara hi ha un engranatge que no hi havia fa dos anys que permet que en unes setmanes es pugui tancar un narcopís. Malgrat tot, reconeixen que va en funció dels indicis que poden recollir, de l'autorització del jutjat per permetre l'escorcoll i del tipus d'investigació que fan. Sobre aquest últim punt, la policia explica que en alguns casos la investigació només se centra en un narcopís i que en altres forma part d'una causa que es dirigeix contra una organització. La feina dels Mossos no es limita al Raval, perquè des de fa mesos també estan en contacte amb els veïns i els comerciants d'altres punts. Un dels efectes de la pressió policial és que els narcopisos s'han estès a Sant Antoni i el Poble-sec, pròxims al Raval. Les alarmes es van encendre a Sant Antoni quan es van muntar punts de venda i de consum de droga a la zona del barri que queda més a prop de l'epicentre del fenomen.

Des d'aleshores l'acció policial ha tancat narcopisos, encara que ha crescut la preocupació pels problemes de convivència associats al consum. Segons els veïns, han patit més robatoris i assalts violents al carrer des que han detectat el fenomen. Al barri ara alerten d'un narcopís al carrer Viladomat i fa unes setmanes van denunciar-ne un altre al carrer Tamarit, en un pis que l'arquebisbat de Barcelona està en tràmits de rebre en herència. Els nois que hi viuen han penjat un cartell on es reivindiquen com a okupes i no com a camells.

Nous espais on consumir

Mentre la policia treballa contra els narcopisos, el consum de droga no cedeix. I els toxicòmans busquen nous espais. “Quan es punxen s'amaguen aquí dins, i també quan cometen robatoris”. L'amagatall és un pàrquing subterrani de la plaça Folch i Torres, on acaba el barri del Raval i comença el de Sant Antoni. Ho explica el Joan, un dels veïns de la plaça, que es queixa que han d'entrar acompanyats per la por de trobar-se entre els cotxes toxicòmans que els assaltin. Entren al pàrquing amb una estrebada a la porta i amb la droga ja comprada.

"En un any han reobert el mateix narcopís més de quatre vegades"

La plaça Folch i Torres va ser l'escenari d'un homicidi a l'estiu – un home va ser apunyalat mortalment– i d'un tiroteig a l'octubre, quan un menor tutelat per la Generalitat va resultar ferit de bala. La plaça arriba al carrer Reina Amàlia, on els veïns avisen que operen dos narcopisos: “En un any han reobert el mateix més de quatre vegades”, després que la policia el tanqués, asseguren. Al carrer Carretes diuen que n'hi ha un altre. A l'illa entre Reina Amàlia i Carretes, a tocar amb el carrer Lleialtat, hi viuen els veïns d'un edifici de l'Institut Municipal d'Habitatge. Alguns són pisos de protecció oficial i altres per a gent gran. El seu pàrquing és el que s'ha convertit en llar i en lloc de consum d'alguns drogoaddictes.

"Hi havia un cotxe abandonat que utilitzaven com a punxòdrom"

“Hi havia un cotxe abandonat que utilitzaven com a punxòdrom”, explica el Joan, que diu que dins el vehicle hi havia xeringues, passaports i bosses robades. Les xeringues també s'han trobat a la resta de l'aparcament i els toxicòmans han incendiat l'armari dels llums, a més d'atracar alguns veïns, que s'han arribat a organitzar amb pals i esprais per fer fora els drogoaddictes del pàrquing. Per això reclamen a l'Ajuntament que arregli la porta per on es colen. Fonts del consistori responen que es posarà un pany més resistent però que l'accés no es pot tancar perquè és d'emergència.

Més enllà del Raval, els veïns del Poble-sec també han detectat un repunt dels problemes associats a les drogues: obertura de punts de venda i de consum i presència de xeringues a la zona del parc de les Tres Xemeneies. Les entitats del barri asseguren que hi ha un “efecte mirall” amb el Raval i que, quan hi ha més pressió policial al centre, la problemàtica es fa més present al Poble-sec. Els veïns dels diferents punts de Barcelona afectats confien que els narcopisos no vagin a més i estiguin sota mínims abans de l'estiu, època en què el fenomen va arribar al seu nivell màxim fa dos anys.