“Tots els que vivíem al meu bloc hem anat marxant”

Molts veïns de la Rambla l'han abandonat per l'afluència de turistes i la brutícia

Té 69 anys i n’ha viscut 68 a la part baixa de la Rambla. L’estiu passat va decidir deixar-ho córrer, després de veure com la majoria dels seus veïns de bloc ja havien fet les maletes. L’Anna Montaner vivia des que va néixer al número 14 de la Rambla, però assegura que el seu dia a dia va anar empitjorant a mesura que passaven els anys i això, sumat al fet que vivia en un pis alt sense ascensor, la va portar a sumar-se als molts veïns que ja han abandonat la Rambla. “És irrecuperable”, sentencia, després de lamentar que els veïns s’han quedat sense comerços on poder fer la compra i que conviuen amb la brutícia i les xeringues als seus portals.

“Quan jo era petita hi havia les putes de tota la vida a la part baixa de la Rambla i no vaig tenir-hi mai cap problema, però el que passa ara és una vergonya. El gran problema és que ja no hi ha veïns, que la Rambla és dels turistes”, lamenta, després de repassar com van anar marxant els seus veïns. “Jo per fer una fotocòpia he de caminar un quilòmetre i per comprar-me roba interior he de sortir del barri. Només trobes aquells productes que estan pensats per als turistes”, afegeix Eduard Elías, veí i membre de la plataforma SOS Rambla.

Elías va arribar a la Rambla el 2010 fugint de la situació “insostenible” que havia començat a viure al Raval, on se sentia amenaçat pels traficants de drogues. “Aquí la vida és difícil però ja no tinc problemes de seguretat”, resumeix. La seva vida d’ara, però, tampoc és senzilla. Tot i viure en un àtic, necessita taps a les orelles i 15 centímetres d’escuma a les portes del balcó que dona a la Rambla per poder dormir. “El que expulsa els veïns és el que passa aquí a la nit”, assegura i assenyala bars, discoteques, pisos turístics i, sobretot, els comiats de solters.

Per a aquests veïns, la Rambla està ja en estat “terminal”. Un dels seus dubtes és saber exactament quants són els que encara hi viuen. “Serà un cop molt dur saber fins a quin punt hem arribat”, resumeix Elias, fart d’escoltar el testimoni de veïns que, com l’Anna, decideixen que ja n’han tingut prou.

Més continguts de