Tres dies atrapats en una residència per un ascensor espatllat

L’accessibilitat és un dels deures pendents per a la igualtat efectiva en persones amb discapacitat

Tres dies atrapats en una residència per un ascensor avariat. Aquesta és la situació que va viure fa uns dies la Isabel, nascuda amb una malaltia degenerativa que, des de fa un parell d’anys, li impedeix caminar. Sense la cadira de rodes, ja no pot anar enlloc. "Només tenim un ascensor per a 50 persones, entre treballadors i residents. Com que també es fa servir de muntacàrregues, s’espatlla molt sovint", lamenta la Isabel, que critica que quan això passa no té més remei que quedar-se tancada a l’habitació, sense poder sortir al carrer. "Necessito anar a la piscina per estar bé, i anar a classes de català; quedar-me tancada a l’habitació em destrossa", assegura. Per això fa mesos que reclama que posin un segon ascensor a la residència, situada al número 66 del carrer Manigua. Fins ara, sense èxit.

La directora de la residència Afap, Rosa Pous, explica a l’ARA que s’estan valorant pressupostos per fer un segon ascensor, i espera que l’Ajuntament de Barcelona no els posi impediments per tal de construir-lo fora de l’edifici. "Hauríem d’envair l’espai públic, però és l’única solució que hi veiem, ja que la residència és molt petita i no hi cap un segon ascensor", assenyala. "Som els primers que hi tenim interès, però és una qüestió que dependrà del pressupost i dels permisos", afegeix la directora.

L'accessibilitat universal, un deure pendent

Les dimensions de l’ascensor de residència de la Isabel, on amb prou feines hi cap la seva cadira de rodes, no són exclusives d’aquest centre, i és un problema que es repeteix en altres residències de la ciutat, i també al carrer. L’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, de fet, és un dels deures pendents en la batalla per la igualtat d’oportunitats.

A Barcelona hi viuen 130.000 persones amb algun tipus de discapacitat –el 8% dels ciutadans–, i és per això que el govern de Colau va presentar al maig un pla d'accesibilitat universal, en què es va comprometre adaptar la ciutat a les persones amb diversitat funcional amb data límit 2026. El primer pas per dur-lo a terme va ser fer una radiografia dels servei i mancances de la ciutat en termes d'accessibilitat. Amb aquest objectiu, a principis d’any van contractar 38 persones –6 coordinadors i 32 analitzadors– amb diversitat funcional per analitzar què cal millorar a la ciutat.