Societat 20/01/2016

Triana Martínez sabia que la seva mare volia matar Isabel Carrasco, la presidenta del PP a Lleó morta a trets

Assegura que la política popular li va agafar mania després que rebutgés anar-se'n al llit amb ella i exculpa la policia local

Selena Soro
3 min
L’autora confessa del crim, Montserrat González (dreta), i la seva filla, Triana Martínez (esquerra), ahir durant el judici a Lleó.

BarcelonaTriana Martínez, acusada juntament amb la seva mare i una policia local de l'assassinat d'Isabel Carrasco, presidenta del PP a Lleó, ha declarat aquest dimecres davant el tribunal que la jutja. La jove, de 36 anys, és filla de Montserrat González, autora confessa del crim. Per a ella la fiscalia demana 28 anys de presó, en igualtat de condicions amb les dues altres acusades.

Segons el fiscal, Emilio Fernández, tant Triana Martínez com Raquel Gago –policia local de Lleó– van col·laborar amb Montserrat González per dur a terme el crim. El fiscal considera que les tres acusades tenen el mateix nivell de responsabilitat i que un assassinat que es va cometre a plena llum del dia no es podia haver perpetrat sense "la col·laboració necessària de totes perquè tingués garanties d’èxit". "La Montserrat va disparar, la Triana va recollir l'arma i la Raquel la va guardar", va assenyalar l'advocat de la parella de la víctima, Carlos Rivera.

Isabel Carrasco. DIPUTACIÓ DE LLEÓ

Durant al seva declaració, Triana Martínez ha reconegut que sabia que la seva mare volia matar Isabel Carrasco. "Sabia que ho feia per mi però li vaig dir que no es busqués problemes", ha explicat al tribunal. Triana ha recalcat que no desitjava la mort de la víctima, a pesar de sentir-se perseguida per ella. Ha explicat que tot i que al principi tenien una bona relació, la dirigent del PP li va agafar mania després que ella rebutgés mantenir-hi relacions sexuals.

Triana Martínez també ha explicat que la política va crear una plaça a la Diputació expressament per a ella. "Com que no me'n vaig voler anar al llit amb ella va encarregar-se de donar la plaça a algú altre", ha explicat. El dia que li va parlar de la nova plaça va ser quan li va proposar mantenir-hi relacions sexuals. "Em va dir que em quedés perquè tenia molt a guanyar. Em va besar a la boca i se'm va insinuar", recorda l'acusada.

Triana Martínez també ha exculpat la policia local, Raquel Gago. Lamenta haver-la posat en problemes i assegura que va donar-li l'arma del crim sense que la noia ho sabés, amagada dins un bolso. "Pensava tornar a recollir-lo però no vaig poder perquè de seguida em van detenir", detalla.

Gago, per la seva banda, ha negat que hagués acordat guardar l'arma del crim, i es desentén de l'assassinat d'Isabel Carrasco. "Des que això va passar no tinc vida", ha declarat. La policia local també ha negat que tingués una relació amorosa amb Triana Martínez, un fet que explicaria que Gago col·laborés amb les dues dones.

Un assassinat enmig del carrer

La mare de Triana, Montserrat González, de 60 anys, va ser detinguda el maig del 2014 per aquest crim. El dia dels fets, poc després de les cinc de la tarda, González va esperar Isabel Carrasco en una passarel·la damunt del riu Bernesega, a prop de la seu del partit. Li va disparar un primer tret, que va encertar-li al cor. Per assegurar-se que era morta va tornar a prémer el gallet i va disparar-li al clatell i a la galta. Després va córrer cap al seu cotxe, aparcat a uns 150 metres. L’atzar va fer que un testimoni dels fets fos un agent de la policia jubilat, que va ser qui va seguir d’amagat l’agressora fins que va ser detinguda.

La víctima mortal, Isabel Carrasco, havia estat sempre una persona envoltada de polèmica. Dins del seu mateix partit la coneixien com "la dona dels tretze sous". Condemnada per haver manipulat els resultats d'unes oposicions a la Diputació (en una resolució judicial que va ser, però, recorreguda), Carrasco havia estat acusada de nombrosos casos relacionats amb la malversació de fons públics. En plena època de retallades a més, va apujar-se el sou un 13%. Carrasco ocupava tretze càrrecs en empreses i consorcis oficials i, entre una cosa i l'altra, cobrava 150.000 euros cada any.

stats