El Tribunal Suprem estableix que l'agressió d'un home a la parella és sempre violència masclista
La resolució ve arrel d'un cas d'agressió mútua que un jutge va qualificar de violència domèstica
BarcelonaSempre que un home agredeix la seva parella o exparella es produeix un delicte de violència masclista, perquè l'objectiu de l'agressor és sotmetre la víctima sota el seu poder. Aquest criteri no canvia si l'home i la dona s'agredeixen recíprocament. El ple del Tribunal Suprem estableix, doncs, que la violència que exerceix l'home sobre la dona en una relació afectiva de parella, també quan l'agressió la cometen els dos individus, no es pot tractar com a supòsit de violència domèstica –considerat un delicte lleu–, sinó que sempre serà un fet constitutiu de violència masclista.
Així és com el Tribunal Suprem ha tombat la decisió de l'Audiència Provincial de Saragossa, que va absoldre d'un delicte de maltractament els membres d'una parella que es van agredir mútuament. El jutjat va al·legar que no s'acreditava "la intenció de dominació o masclisme de l'home sobre la dona", però el Suprem, instat pel ministeri fiscal, ha establert que no és necessari que hi hagi una intenció masclista específica, perquè quan l'home agredeix la dona l'acte de violència ja té connotacions de poder i masclistes per si mateix.
Els fets en què els membres d'una parella es va agredir recíprocament i que han motivat la decisió del Suprem van tenir lloc el 2017. L'encausada va clavar-li a ell un cop de puny a la cara, i l'encausat va tornar-li el cop. Aleshores ell va rebre un cop de peu com a resposta. La sentència assenyala que no es van produir lesions i que cap dels dos integrants de la relació va denunciar l'altre. Amb tot, l'alt tribunal ha recordat que no hi ha cap base ni argument legal per degradar a un delicte lleu una agressió mútua entre un home i una dona, siguin parella o exparella.
"Si es prova l'agressió, el fet és constitutiu de violència de gènere, i si hi ha agressió mútua, com en aquest cas, tots dos han de ser condemnats, per violència de gènere l'home i per violència familiar la dona", han puntualitzat els magistrats. Així, a l'home se li ha imposat una pena de 6 mesos de presó amb una ordre d'allunyament, i a la dona, una pena de 3 mesos amb ordre d'allunyament.
La resolució ha arribat després que Vox hagi intentat dinamitzar el debat sobre la violència de gènere. I és que el partit d'extrema dreta exigeix acabar amb el suport pressupostari a la llei integral contra la violència de gènere i equiparar la violència masclista a l'àmbit familiar, incloent-hi els homes, perquè, defensa, són "lleis d'ideologia de gènere, que no protegeixen la dona i que persegueixen l'home només pel fet de ser home".
Quatre magistrats difereixen
La sentència inclou el vot particular de quatre dels 14 magistrats del Tribunal Suprem, entre ells la jutge Carmen Lamela. Tots quatre refusen la condemna per violència de gènere a l'home, i sostenen que els dos acusats haurien d'haver sigut condemnats com a autors d'un delicte de lesions. De fet, van més enllà i assenyalen que, atesa la gravetat insuficient dels fets, se'ls hauria d'haver aplicat una pena inferior.
Els magistrats dissidents han argumentat que dels fets provats no se'n desprèn que l'agressió de l'home a la dona respongués a un intent de "dominació, humiliació o subordinació". "Les agressions mútues van tenir lloc en igualtat. Dos éssers humans, amb independència dels rols personals i socials que puguin atribuir-se entre ells, s'enfronten fins arribar a l'agressió física, amb una discrepància de tarannà intranscendent com a base", manifesta el vot particular.
Els quatre jutges defensen que aquesta discrepància es podria haver produït entre qualssevol altres persones, sense que la suposada superioritat de l'home prengués rellevància, i que amb aquesta resolució s'ha perdut "l'oportunitat d'interpretar i aplicar" la protecció de la dona contra la violència de gènere dins dels seus autèntics límits. En aquest sentit, consideren que s'ha d'intentar evitar "estendre un tracte desigual entre homes i dones de manera excessiva, mecànica o automàtica". Finalment, però, els quatre magistrats reconeixen que el supòsit tractat és una "qüestió discutible" en què tant el Tribunal Suprem com altres tribunals han defensat línies jurisprudencials diferents: la de la sentència majoritària i la que ells expressen en el vot particular.
