“Només ingressem a l’UCI els malalts que poden sortir-se’n”

El protocol diu que l’edat no és l’únic criteri per decidir a qui s’intuba
GEMMA GARRIDO GRANGER, CRISTINA MAS

De la pandèmia del coronavirus se’n desprenen moltes lliçons polítiques i sanitàries. Però també ètiques. La més crua: no es pot salvar la vida a tothom. S’ha vist a la Xina, després a Itàlia i ara a Madrid. Les necessitats són molt superiors a la disponibilitat de recursos, i les unitats de cures intensives (UCI) són les primeres a quedar-se curtes. L’escassetat de llits i professionals obliga a fer un triatge molt objectiu i èticament delicat de les persones que entren a aquestes sales. A Catalunya, el coll d’ampolla arribarà amb els pacients greus el cap de setmana.

“Els recursos són els que tenim i caldrà prioritzar quins malalts es posen en ventilació mecànica”, explica Lluís Cabré, metge intensivista i professor del màster de bioètica i dret a la Universitat de Barcelona (UB). L’expert matisa que això no significa que es deixin d’atendre malalts: “No podrem fer-ho al primer que hi arriba, sinó al que té més possibilitats de tirar endavant”. Hi coincideix el metge geriatre Jordi Amblàs: “Ja vivim en aquesta realitat amb pacients fràgils i sovint la decisió és intubar o no intubar. Ens hem de qüestionar individualment si aquesta decisió els beneficiarà o els perjudicarà, perquè tenen poques reserves de salut”, assenyala. Ell és un dels impulsors del document marc per a la presa de decisions ètiques difícils dels serveis de medicina intensiva arran del Covid-19. Cada centre hospitalari ja té els seus protocols, però el grup de treball de bioètica de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva -amb el consens de 24 societats científiques- els ha unificat en una única guia.

Nou protocol, mateixos dilemes

La pandèmia està accentuant un dilema ètic clàssic: ¿s’ha de deixar morir algú vell per salvar algú jove? Amblàs ho nega: “Que un malalt no entri a l’UCI no és negar-li la vida. Vivim una situació complicada i s’ha de triar molt bé quins candidats, que en són i seran molts, respondran millor als tractaments”. La prioritat abans de qualsevol ingrés a l’UCI, ara i sempre, és valorar el pacient de manera global, tenint en compte les seves patologies prèvies. I sí, també la seva edat. Però l’edat biològica, no la cronològica. Això vol dir que no per tenir més anys la persona quedarà automàticament fora de l’UCI, sinó que caldrà avaluar si el seu estat de salut permet sotmetre’l a un procediment complex i arriscat com és una intubació. “El que passa és que la majoria de persones de més de 80 anys tenen diverses malalties associades”, puntualitza Cabré.

Els pacients crítics d’altres patologies o els malalts terminals rebran un benefici mínim o improbable de les cures intensives i són els primers que s’exclourien en cas de col·lapse sanitari. Aquest nou protocol no difereix en gran mesura del que s’aplica normalment a les UCI. “Sempre fem triatge: només ingressem a l’UCI els que tenen possibilitats de sortir-se’n i els que ho poden fer amb una qualitat de vida semblant a la que tenien abans d’entrar-hi”, recorda Cabré.

Els hospitals catalans fa setmanes que es preparen i es transformen per absorbir l’allau de pacients greus, però el ritme de contagis limita la seva capacitat. Ahir ja s’havien detectat 4.203 casos, 312 dels quals greus. Els centres encara tenen marge de maniobra, però no saben fins quan. De fet, des de l’esclat de la pandèmia es fa servir un llenguatge militar per parlar-ne i, per a Cabré, realment s’està lliurant una guerra. “En lloc de bombes ens enfrontem a un virus. I en comptes d’atendre amputats, tractem pneumònies greus”, resumeix el facultatiu, que nega que confiï en el suport dels polítics, “que és nul”. “Sí que agraïm els aplaudiments cada dia de la gent”, diu.