Condemnen Uralita a indemnitzar 14 veïns de Cerdanyola i Ripollet amb 1,7 milions d'euros per haver-los exposat a l'amiant

És la segona vegada que es dona la raó als denunciants, que vivien a menys de 2 km de l'empresa

L'empresa Uralita SA haurà d'indemnitzar amb 1,7 milions d'euros un grup de 14 veïns i familiars de treballadors de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. El jutjat de primera instància número 5 de Madrid ha condemnat la multinacional perquè creu que "no va actuar amb la diligència deguda tenint en compte que se sabia l'elevat risc de l'ús de l'amiant des de mitjans del segle XX".

Aquesta és la segona sentència que condemna Uralita pels danys que va causar als treballadors de la fàbrica, però també als veïns que vivien a prop de la nau. El desembre passat, l'Audiència de Madrid va revocar la sentència dictada pel jutjat de primera instància número 96 de Madrid el desembre del 2015, que va condemnar l'empresa per l'afectació a les persones que havien conviscut amb treballadors de la fàbrica però desestimava la responsabilitat per la inhalació de fibres d'amiant dels veïns a causa de l'exposició que havien tingut per la proximitat de la seva residència o del seu lloc de treball amb Uralita de Cerdanyola. Amb la seva decisió, l'Audiència de Madrid condemnava l'empresa a pagar més de 2 milions d'euros a 39 persones afectades per l'amiant, malgrat que no tenien una relació laboral directa amb Uralita. 

Així, si l'any passat era l'Audiència qui condemnava la multinacional pels perjudicis ambientals i en els residents de la zona, ara és un jutge de primera instància qui resol a favor dels denunciants, que segons ha recordat el Col·lectiu Ronda, que defensa les víctimes, vivien a un radi de dos quilòmetres de la fàbrica.

Víctimes de l’amiant: una lluita contra gegants

En la sentència, el jutge retreu a l'empresa "l'absència de mesures efectives de prevenció i protecció de la salut" a les instal·lacions d'Uralita. A més, va més enllà i sosté que Uralita és responsable de les defuncions dels veïns d'una ciutat on "els carrers es van asfaltar amb restes de la fàbrica d'Uralita i, en assecar-se, l'amiant quedava en l'ambient i, també, a sota de l'asfalt, de manera que el contacte amb aquesta substància era evident". El text del jutge també recorda que la Inspecció de Treball "va detectar nombrosos incompliments", com ara que no es feia el filtratge de la pols ni hi havia extraccions centralitzades per evitar que l'amiant sortís de les naus, de manera que "s'escapava per portes i finestres".

En un comunicat, el Col·lectiu Ronda destaca que hi ha una jurisprudència sòlida, incloent-hi nombroses resolucions del Tribunal Suprem que han establert inequívocament la responsabilitat d'Uralita en les malalties d'origen laboral que han patit i patiran moltes de les persones que van treballar en fàbriques com la de Cerdanyola.

L'empresa no va proporcionar els mitjans necessaris perquè la roba de treball no quedés impregnada d'amiant i perquè no hagués de ser rentada i planxada als domicilis particulars dels treballadors. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar la condemna a l'empresa Uralita, successora de la fàbrica Rocalla de Castelldefels (Barcelona), a indemnitzar amb 112.000 euros un extreballador per la mort de la seva dona a conseqüència de la seva exposició a les fibres d'amiant.