Valdebebas, l’hospital sense metges d’Ayuso

La Comunitat de Madrid ha construït en tres mesos un complex prefabricat per fer front a la pandèmia

Una enorme bandera espanyola de 75 metres quadrats, 11 quilos i 25 metres d’alçada en homenatge “al poble de Madrid en la lluita contra el coronavirus” dona la benvinguda al barri de Valdebebas, on avui està previst que acabin les obres del nou hospital de pandèmies ideat pel govern d’Isabel Díaz Ayuso. Entre l’avinguda de les Forces Armades i la Fraga Iribarne, la Comunitat de Madrid ha erigit en poc més de tres mesos un complex de 80.000 metres quadrats de pladur amb espai per a 1.000 llits i 50 places d’UCI. Més de deu constructores -entre les quals Ferrovial, Dragados o Sacyr- hi han arribat a treballar amb torns de 24 hores sota una inversió inicial anunciada de 51,7 milions d’euros, tot i que els contractes encara no són públics i podria acabar pujant a més del doble.

Si el “miracle” de l’hospital de campanya erigit en dies a la fira d’Ifema va ser aplaudit des de tots els sectors durant la primera onada, Ayuso creu que l’hospital d’epidèmies Infermera Zendal “ara sorprendrà el món” i serà clau en la lluita contra la segona onada. Però aquest cop ni sanitaris ni oposició ni sindicats ho veuen gens clar. Consideren que l’hospital és un nou pelotazo del PP mentre hi ha plantes buides en altres hospitals públics i es queixen de la falta de personal i de rastrejadors contra el covid-19.

El complex s’ha construït sobre els terrenys de la Ciutat de la Justícia que va idear l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre. D’aquell projecte només en queda un megaedifici circular que no ha arribat a funcionar i molts deutes per a l’erari públic. Fins a 120 milions de factura tot i ser una Ciutat de la Justícia sense cap jutge. Només es va fer servir durant unes setmanes com a morgue per acollir més de 600 cadàvers durant la primera onada. Ara el que més tem l’oposició és que el nou projecte d’Ayuso segueixi els mateixos passos. En una tensa entrevista a Telemadrid dilluns passat, Ayuso no va saber explicar com s’ho faria per no deixar altres hospitals desprotegits si enviava els metges de les UCI a aquest nou centre de pandèmies. “Aquesta pregunta no se li fa a una presidenta autonòmica”, va replicar.

Caldran milers de mans

Tot i que les obres d’habilitació conclouen oficialment avui, des d’Amyts, el principal sindicat de metges de Madrid, asseguren que no podrà entrar en funcionament com a molt aviat fins a finals d’any. Dimecres els van convocar a la primera reunió amb la conselleria de Sanitat per muntar l’organització sanitària del complex, però se’ls va acabar derivant a una sessió monogràfica aquesta setmana que encara no té data. “No és possible obrir un hospital de 1.000 llits amb la falta de personal sanitari que hi ha Madrid”, assegura a l’ARA Julián Ezquerra, secretari general de l’Amyts. El que els arriba és que el personal hauria de ser “voluntari”, és a dir, que decidís personalment mobilitzar-se a aquest centre com va passar amb Ifema, però alerta que en molts casos acaben sent “desplaçaments forçosos”. “O contracten un nou personal que no hi ha o el que faran és desvestir un sant per vestir-ne un altre”, afegeix.

Per a un hospital d’aquestes dimensions caldrien uns 6.000 professionals entre metges, infermeres, tècnics de radiografes i auxiliars, entre d’altres, segons els càlculs de l’Amyts. És el personal que atén, aproximadament, l’Hospital 12 de Octubre, situat al sud de Madrid. En aquest centre sanitari hi treballa Mónica García, portaveu de Més Madrid a l’Assemblea de Madrid i també metge anestesista a temps parcial. En declaracions a l’ARA denuncia la “declaració d’intencions” que suposa construir un hospital en lloc de contractar més personal per a l’atenció primària o bé més rastrejadors. Segons els seus càlculs, des de la primera onada només s’ha reforçat amb 59 metges més tota l’atenció primària a la Comunitat de Madrid, que de mitjana té un terç menys de personal que la resta de comunitats. “La política del PP ha sigut la del totxo: Aguirre i Ignacio González van acabar el seu mandat amb 10 hospitals més però 300 llits menys”, assenyala.

Un barri ple de polèmiques

Una altra de les suspicàcies que genera l’hospital és la zona on s’ubica. La rojigualda de 25 metres d’alçada no l’ha pagat l’Ajuntament ni la Comunitat de Madrid, sinó la Junta de Compensació de Valdebebas, que administra una de les zones a l’alça de Madrid, situada al costat de la T4 de l’aeroport de Barajas. A més d’ubicar-s’hi el projecte fallit de la Ciutat de la Justícia, també hi ha els terrenys de la Ciutat Esportiva del Reial Madrid -amb una reaqualificació sota sospita- i l’arquebisbat de Madrid s’hi ha gastat 48 milions aquest any per dedicar-los al negoci immobiliari, ja que és una de les zones punteres de la capital. César Cort, president de la Junta de Compensació i propietari de la majoria de terrenys, és un home de banderes. L’octubre del 2017 va vestir un dels edificis en construcció del barri amb la rojigualda més gran que s’ha confeccionat mai, que després va donar a l’exèrcit de l’aire. Ara ha erigit la segona bandera més gran de Madrid després de la de la Plaza Colón.