“Vam avisar que el Delta seria la seva porta d’entrada a Europa”

Els arrossaires han perdut quasi 1,2 milions d’euros en 7 anys

Els arrossaires del delta de l’Ebre es miren l’arribada del cargol poma al Baix Empordà amb tristesa i amb l’amargor del que fa temps que avisava que això tard o d’hora acabaria passant. El primer cargol poma al Delta es va detectar el 2008, i en set anys els pagesos i productors han perdut quasi 1,2 milions d’euros entre les pèrdues de la collita (425.000 euros), els costos del tractament per fer fora el cargol (125.000 euros) i les ajudes agroambientals perdudes (620.000), segons dades del departament d’Agricultura. A aquesta xifra, a la qual han hagut de fer front els arrossaires, cal afegir els 6,5 milions d’euros gastats per les administracions (Generalitat, Estat i UE) per combatre el cargol poma en aquests 7 anys. Però tots aquests diners no han servit per eliminar la plaga al Delta, que continua descontrolada.

Paco Casanova, president de la Comunitat de Regants del marge esquerre de l’Ebre, és molt clar respecte a la propagació del cargol poma: “Això només és el començament, no ho van tallar al principi i ara que s’atenguin a les conseqüències: vam avisar que seríem la porta d’entrada a Europa, i a València també hi arribarà”, vaticina. De fet, Casanova també diu que si el primer lloc en arribar aquest depredador a l’Estat hagués sigut Extremadura o València, en lloc del delta de l’Ebre, “l’Estat hauria actuat amb més diligència”. El president dels regants lamenta que si la Generalitat ha fet poc contra la plaga, el govern espanyol encara menys: “Ens diuen que les competències en aquest tema són catalanes, però quan els interessa bé que trinxen aquestes competències”, lamenta indignat.

“La Generalitat va menystenir l’agressivitat de la plaga quan va aparèixer”. Ho diu Xavier Pallarès, actual delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, que el 2008 era diputat per CiU a l’oposició del tripartit al Parlament. La falta de decisió política quan van aparèixer els primers cargols en va permetre la propagació, que encara no s’ha pogut aturar, i des de llavors tot el que s’ha pogut fer són pedaços cada cop que apareix una nova posta. “Fins ara estem actuant amb tècniques molt rudimentàries, quasi manuals, perquè no podem fer servir un tractament molt agressiu perquè està prohibit, al Delta hi ha moltes espècies protegides”, explica el delegat de la Generalitat. El cargol poma viu en aigua dolça i es mor amb l’aigua salada, per això es va plantejar tornar a salinitzar el Delta per acabar amb la plaga, però els arrossaires s’hi van oposar perquè l’arròs perdria qualitat, i més després del que havia costat dessalinitzar-lo. L’alternativa de deixar assecar els camps es fa servir però poc, ja que si ho fan els pagesos s’arrisquen a perdre les ajudes agroalimentàries de la UE i tampoc és la solució ideal. Els tractaments amb saponines funcionen, però a petita escala. “La solució passa per trobar un producte que no sigui agressiu per a altres espècies i que es pugui fer servir massivament”, apunta Xavier Pallarès, que confia que els fons europeus de recerca promesos serveixin per trobar-lo.

Els arrossaires, però, tenen un pla propi per lluitar contra el cargol poma que necessita encara el consens amb els sindicats i l’aprovació del Govern. Es tracta de sectorialitzar tot el Delta, cosa que costaria entre 8 i 10 milions d’euros, per poder netejar els sectors afectats de manera aïllada, i després fer-hi guaret o salinitzar-los. “La Generalitat ho veu bé però ho vol fer de cara al futur, però el que hem de fer és actuar ja perquè el cargol no espera”, apunta Paco Casanova.

Sense culpable oficial

¿Com va arribar el primer cargol poma al delta de l’Ebre el 2008? Oficialment no hi ha culpable, ja que el jutge va arxivar la denúncia contra l’empresa d’espècies exòtiques que feia experiments en una piscifactoria prop de l’ermita de l’Aldea -on va aparèixer el primer exemplar- per falta de proves. L’associació Prodelta -inclou tots els regants, els arrossaires i l’associació de defensa vegetal (ADV)-, però, no es resigna i està pendent del resultat del recurs presentant al Tribunal Suprem. Si no els donen la raó, aniran fins al Tribunal Constitucional. “Només es pot arxivar una causa quan ha deixat de fer mal, i aquest no és el cas”, afirma Paco Casanova, dels regants del Delta.

Més continguts de