Vendre la casa per culpa de la pudor

Viladecavalls“Vaig venir a viure a Can Tries el 2007 i tres anys després em van diagnosticar asma i malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), i mai havia tingut cap problema respiratori”, explica la Marta -nom fictici-. “El metge m’ha dit que marxi immediatament d’aquí i estic a punt de malvendre la casa per fer-ho”, lamenta.

Acetona, benzè, cloroform, àcid palmític… i així fins a arribar als 149 elements químics concentrats sobre el cel de Can Tries, un barri d’uns 2.500 habitants de Viladecavalls on els veïns fa anys que reivindiquen que les males olors provinents del polígon industrial que hi ha al costat són insuportables. Un estudi recent, encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Socioenginyeria després de les nombroses i reiteratives queixes, els ha donat la raó: l’impacte odorífer supera els límits per poder-hi viure.

Però no només això. L’estudi ha identificat tots els elements químics que respiren els veïns i, tot i que l’empresa encarregada no n’ha fet una anàlisi epidemiològica, el resultat és clar: “Hem constatat que la molèstia odorífera és molt greu i que l’exposició química és molt important”, confessa José Cid, director tècnic de Socioenginyeria, que sentencia: “Això actuant durant molt de temps, 24 hores al dia, pot donar lloc a algun problema de salut en persones especialment sensibles”.

La Marta viu a 200 metres de les dues empreses que l’estudi ha assenyalat com a focus de les males olors: Bidons Egara, que es dedica a la gestió de residus d’envasos que es generen com a conseqüència de les activitats industrials o comercials, i Veltex, fabricant de moquetes. “He escopit sang dues vegades, però no puc demostrar que sigui per culpa dels agents químics que respirem”, diu la Marta.

Cesca Berenguer, alcaldessa de Viladecavalls, es va reunir al febrer amb la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, Mercè Rius, per demanar-li suport en aquest problema. També ha remès l’estudi al departament de Salut de la Generalitat perquè prengui la decisió sobre si és necessari fer un estudi epidemiològic: “Hem enviat tota la documentació que tenim a Salut perquè la coneguin, sàpiguen què estem fent i, si ells consideren que cal un estudi epidemiològic, que el facin”, assegura Berenguer (CiU). L’Ajuntament també ha instat les dues empreses a solucionar el problema amb celeritat.

Les conclusions que es llegeixen a l’estudi, però, no deixen cap espai per al dubte: “Les olors superen amb escreix els paràmetres de contaminació odorífera acceptable o assumible” i provoquen incomoditats i interferències sobre la qualitat de vida, el benestar i el desenvolupament normal de les activitats domèstiques i quotidianes dels residents.

La Marta no és l’única veïna que pateix per la pudor, també hi ha més afectats amb problemes de salut que relacionen amb les olors. Els més habituals són picors als ulls els dies de més intensitat de la pudor, així com al·lèrgies a la pell, malestar general i nàusees, com li passa al Francisco Cano, president de l’Associació de Veïns de Can Tries: “En el meu cas els dies que fa més pudor em fa mal l’estómac i tinc ganes de vomitar”.

“Si tu mires la composició de l’aire, és el que anomenen química dura. De molts d’aquests compostos no se’n coneixen els efectes, ja que alguns són molts nous”, explica José Cid, autor de l’estudi. “Ara ja sabem que hi ha productes químics a l’aire, però volem saber quina relació poden tenir amb la nostra salut”, comenta Montse Morales, portaveu de la plataforma d’afectats que han constituït alguns veïns. “Que hi ha tòxics químics sí que està comprovat. Però falta saber si hi ha una relació directa entre les malalties dels veïns i aquesta toxicitat a l’aire”, afegeix.

La vida al barri no és fàcil. “Truquem a la policia pràcticament cada dia dues o tres vegades perquè l’olor és insuportable”, denuncia l’Albert -nom fictici-, marit de la Marta. “Abans que es fes l’estudi ens deien que les males olors eren imaginacions nostres, però ara s’ha demostrat que no es pot viure així, és un fet objectiu”, es queixa.

Les empreses ho neguen

L’ARA ha parlat amb les dues empreses, i les dues neguen que siguin les causants de la situació. “En aquesta planta no hi ha males olors. Per descomptat que no som un dels focus del problema”, repeteix Joaquim López, president de Bidons Egara, que recalca que són “al mateix lloc des de fa 25 anys”. En la mateixa línia també es defensa Pere Mollet, president de Veltex: “Hem presentat tota la documentació a l’ajuntament, col·laborarem al 100%, però sembla que nosaltres no som”, argumenta. I explica que des de Veltex han encarregat un estudi independent per demostrar que no són un dels focus. “A la nostra empresa no manipulem res, comprem un producte que està homologat, i tenim tots els certificats”, aclareix Mollet, que també recorda que fa més de 40 anys que són en aquesta zona.

Sigui com sigui, només un estudi epidemiològic podrà donar la raó als uns o als altres. És l’única manera de determinar si el problema a Can Tries és només la pudor “insuportable” o si també hi ha contaminació química.