Societat 17/09/2021

Els afortunats que han entrat a la FP més buscada

Educació encara no sap quants aspirants s'han quedat sense plaça després de les adjudicacions extraordinàries d'avui

4 min
Alumnes d'FP a l'Escola del Treball

BarcelonaA la trilogia d'Els jocs de la fam, un grup de 24 joves competeixen entre ells fins que només en pot quedar viu un. Si es permet la metàfora, l'Abdo, la Carla i l'Adrián són alguns dels afortunats que han sobreviscut en els particulars Jocs de la Fam que hi ha hagut aquest any a la formació professional i, en concret, als graus de cicle mitjà . Són tres estudiants que han aconseguit una plaça al grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes, el segon més demanat a Catalunya, després de cures auxiliars d'infermeria. Estudiaran el grau al centre que havien demanat en primera preferència, a l'Escola del Treball. La demanda és tan gran que el departament d'Educació va obrir deu grups més d'aquest grau a tot Catalunya i va augmentar la capacitat de les aules fins a 33 alumnes en molts altres centres. A l'Escola del Treball hi ha en joc tres places extres més, per les quals han rebut 67 inscripcions.

En aquest context, els estudiants amb els quals ha parlat l'ARA estan contents de poder estudiar el que volen. "Soc un afortunat. Em van dir que aquest grau estava molt sol·licitat i tenia por de no entrar-hi", afirma l'Adrián. Té 16 anys i va acabar l'ESO amb un esplèndid 8,69. "Els meus professors i els meus pares em van recomanar fer batxillerat perquè treia bones notes, però jo vaig pensar que m'anava millor un grau mitjà perquè s'enfoca més al que m'agrada de veritat. Sempre he estat remenant amb ordinadors i consoles i crec que és un bon camí per seguir aprenent", diu, reivindicant el gran paper professionalitzador de la FP.

En canvi, a l'Abdo aquest boom a les inscripcions l'ha agafat per sorpresa. Al curs que va estudiar l'any passat per preparar-se per a la prova d'accés als cicles de grau mitjà eren 30 alumnes i ningú més volia fer sistemes microinformàtics. "Tots tiraven cap a sanitaris o mecànics", recorda aquest jove de 24 anys, que fa dos anys que va arribar a Catalunya com a refugiat de Síria. Des de ben petit volia estudiar informàtica, i està exultant perquè diu que per fi "ha tingut l’oportunitat" per fer-ho. S'hi ha preparat a consciència: va compaginar la feina en una empresa d'informàtica amb el curs d'accés, va estudiar una mica de català i castellà i ha fet un curs bàsic per tenir "una mica d'experiència de desenvolupament web". Quan acabi els dos cursos del grau mitjà que acaba de començar, potser estudiarà un grau superior o potser buscarà feina. "Ja veurem on em porta la vida", diu, sense fer-se expectatives.

La Carla –és una de les tres noies de la classe – tampoc té clar el seu futur. De moment es dona una mica de marge per saber si ha "triat bé". A l'acabar l'ESO no va tenir gaire marge per escollir . "A l'institut només et parlen del batxillerat", diu, així que va començar a fer el tecnològic. Les assignatures generals, com història o les llengües, se li feien una muntanya, i amb la pandèmia es va desconnectar. Va repetir primer en un altre institut, però tampoc va acabar i va decidir apostar per un grau mitjà. "Crec que és més pràctic. He triat sistemes microinformàtics i xarxes perquè la tecnologia i els aparells sempre m'han agradat i perquè és el futur", afegeix.

Cicles amb molta demanda... i cicles buits

En efecte, als cicles d'informàtica "la demanda de les empreses coincideix amb la demanda dels alumnes", explica Jose Luis Duran, director de l'Escola del Treball, un dels centres més importants de Catalunya, amb 2.900 alumnes. El mateix passa en els graus d'administració i gestió, per bé que en aquests casos és més fàcil obrir nous grups si hi ha moltes sol·licituds. En canvi, als d'informàtica la cosa es complica: falten professors i equipaments. És per això que Duran, preocupat per si l'augment de ràtio dificulta l'atenció als estudiants i fa augmentar l'abandonament escolar, demana a l'administració "més dotació de recursos humans i informàtics". Aquests recursos serviran per atendre els alumnes que arribaran la setmana que ve a les aules, després que el Govern hagi adjudicat aquest divendres les places extraordinàries que estaven en joc –6.539 en total–. El departament d'Educació encara no té les dades definitives i no se sap quants alumnes s'han quedat sense plaça.

Malgrat això, és fàcil preveure que hi haurà molts joves que no hauran tingut un lloc als graus que havien demanat. Duran explica que, en realitat, la demanda està molt concentrada en alguns cicles i que això provoca llargues llistes d'espera i, alhora, grups que queden buits. Per exemple, hi ha cicles que generen molt interès entre els estudiants però tenen poca inserció laboral perquè el mercat està saturat d'aquests perfils, com tècnics d'esport o discjòquei, i, al contrari, perfils professionals molt demanats per les empreses però amb poques vocacions, com electrònica, fabricació mecànica o eficiència energètica. Malgrat que és complicat afinar, Duran demana orientar més i millor els estudiants als instituts.

La seixantena d'estudiants que volen entrar a sistemes microinformàtics a l'Escola del Treball i que no entraran podrien acabar matriculant-se a l'Institut Obert de Catalunya i fer el cicle a distància, perquè el Govern obrirà les places de manera il·limitada . Els tres estudiants creuen que ells no s'hi apuntarien. "A classe pots preguntar directament al professor, mentre que per internet és difícil de seguir", diu l'Abdo. L'Adrián hi afegeix el component pràctic que dona sentit a la FP: "Anar a classe presencial et dona més eines per muntar i desmuntar un ordinador. Com s'ho faran, a distància? ¿Els alumnes hauran de desmuntar el seu ordinador? Jo no ho faria".

stats