El mosso infiltrat del cas Caront va presenciar la xivatada que el posava en perill

L'Audiència Nacional avala la validesa de les gravacions de l'agent que va conviure set mesos amb la cèl·lula jihadista ara condemnada

El 7 de novembre del 2014, set presumptes membres de la cèl·lula jihadista que acabaria desarticulada l'abril següent eren al basar de Mataró on treballava un membre del grup. La conversa d'aquell moment no tenia una especial transcendència. Però sí que en va tenir l'escena que es va produir quan van entrar dos homes més a la botiga. Eren dos musulmans conversos que van adreçar-se a la cèl·lula per dir-los que anaven pel mal camí amb les seves idees i plans vinculats a una visió violenta de la jihad i que sabien de bona tinta que la policia els vigilava. L'impacte de la notícia va ser immediat. La desconfiança va enrarir l'ambient, especialment en relació amb un dels homes presents en la reunió, que feia només 20 dies que s'havia integrat al grup. I aquell home estava lluitant per mantenir la sang freda perquè era un agent encobert dels Mossos d'Esquadra. La sentència de l'Audiència Nacional que aquest dimarts ha condemnat els membres de la cèl·lula recull la xivatada, tot i que passa de puntetes sobre el possible origen d'aquella informació.

Els Mossos, que van tenir indicis que algú de la Policia Nacional havia revelat la seva investigació als dos homes que van acabar avisant la cèl·lula, van denunciar aquest espionatge que posava en perill el cas i l'agent encobert. El jutge que va rebre la denúncia la va arxivar i, per tant, aquests fets no es van jutjar, però van aparèixer tangencialment durant la vista contra la cèl·lula i s'esmenten de passada en la sentència. El tribunal ho liquida dient que les vegades que els Mossos –a banda de la xivatada– van detectar agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil "confluint" en la seva investigació s'expliquen perquè són "circumstàncies freqüents" en aquesta mena de casos.

Gravacions legals i amb valor probatori

Malgrat la xivatada, al cap d'unes setmanes la cèl·lula va tornar a actuar com havia fet al principi i els Mossos, que s'havien arribat a plantejar retirar l'infiltrat, van poder-lo mantenir dins del grup set mesos. Finalment, les gravacions i informacions que ha aportat han sigut claus per al cas. La sentència avala la metodologia utilitzada –pionera en un cas de jihadisme a l'estat espanyol– i desestima els arguments de la defensa dels acusats, que volia que s'anul·lessin aquestes proves. El tribunal recorda que si les gravacions estan fetes per un dels participants en la conversa són perfectament legals i amb valor probatori. I afegeix que estaven autoritzades prèviament pel jutge i que l'agent encobert va entregar totes les actes i les gravacions i després va respondre les preguntes de les defenses en el judici.