SALUT

L’alcohol, el convidat més polèmic a les festes infantils

Els experts coincideixen a “no demonitzar” la beguda però sí a replantejar-ne el consum per part dels adults en esdeveniments amb nens

Entre les disfresses de Frozen per Carnestoltes, els barrets cònics d’aniversari i els diplomes de final de curs, hi ha un element comú que acompanya les cites de diversió de la canalla, uns metres més enllà: el grapat de mares i pares omplint les hores amb paraules i pica-pica. Un exercici habitual per a molts adults amb fills que, cada cop amb més freqüència, afronten una pregunta amb pes ètic. ¿És correcte beure unes cerveses a les festes infantils?

Aquest agost el departament de Salut advertia que l’alcohol continua sent la substància que provoca més tractaments per addicció a Catalunya. Tanmateix, la concepció de la beguda en l’entorn familiar no és la mateixa ara que fa quaranta anys. Els adults s’han fet més conscients del seu rol educatiu en hàbits de salut, ja sigui per moralitat o per llei. Si fa poques setmanes la Comissió Mixta Congrés-Senat per a l’Estudi de les Drogues aprovava endurir les sancions als pares negligents que permetessin el consum d’alcohol als adolescents, els debats espontanis entre grups de pares abans de les festes també s’han convertit en un clàssic. “Què hi haurà de beguda? Si la festa només és de dues hores, farem amb la dels nens, no?”, recorda que va dir per WhatsApp el Martí, pare de dues nenes, abans d’un aniversari. La tècnica de la subdirecció general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Maria Estrada, remarca que si “s’organitza una festa per als nens, hauríem de plantejar-nos per què portem substàncies que els adults associen a una festa per a ells, com és l’alcohol”.

Ho veuen diferent alguns pares. “Sense alcohol això no hi ha qui ho suporti”, diu la Marta, mare d’una nena de set anys. Fa referència a les festes llargues, els crits i jocs dels infants, les converses que s’allarguen durant hores. Per a alguns adults, prendre una cervesa o una copa de vi és el mínim retorn per a unes trobades que exigeixen la seva presència. “Tot i així, millora amb els anys”, assenyala la Marta, recordant que si bé al principi es pot arribar a celebrar una festa per a cada infant de la classe que fa anys, amb el temps es relaxen. “Es poden agrupar les festes d’aniversari per mesos”, d’una banda, i amb el pas dels anys, els grups d’amistats “són més reduïts”, de l’altra.

Relativitzar-ne l’ús

Els locals especialitzats en la celebració de festes infantils confirmen la normalització de l’alcohol. “És el més comú, els pares porten la seva beguda, i mai hem tingut cap incident”, explica una empleada d’una sala, una idea que fa feredat i és la por principal dels experts, que coincideixen a assenyalar el poder modelador de l’exemple, que és una de les eines més potents d’educació. És per això que el psicòleg general sanitari Andrés Montes posa èmfasi en el fet que el gran debat “no hauria de ser si es mostra l’alcohol o no davant la canalla, sinó com eduquen sobre ell”.

Amagar el consum normalitzat de l’alcohol als espais d’oci “pot significar perdre una oportunitat d’educar-los en el consum responsable”, alerta Montes. Per contra, Estrada recorda que en l’entorn social ja hi ha “moltes oportunitats per parlar i educar sobre l’alcohol sense necessitat d’instaurar-lo a les seves festes”. Al mateix temps, la tècnica de l’Agència de Salut Pública especifica que “no és qüestió de crear bombolletes” sinó d’afavorir que es creïn hàbits saludables dins l’àmbit educatiu no formal, fora de les aules escolars. Una línia que seguiria l’objectiu de retardar al màxim l’edat d’inici de la ingesta. La fita també la té clara la coordinadora de la fundació Alcohol y Sociedad (FAS) a Catalunya, Mònica Gascón, que recorda l’objectiu comú de consum zero en menors de 18 anys.

Segons les últimes dades disponibles a l’Observatori de Salut Pública de Catalunya, corresponents al 2013, consumir alcohol encara és un hàbit majoritari. Per aquest motiu, tant Maria Estrada com Gascón coincideixen a “no demonitzar” la beguda, perquè forma part de la cultura. Estrada ho exemplifica amb els brindis de cava, una convenció social que, tot i poder relativitzar-se, “formaria part d’un ús correcte de la beguda”.

La llei i la trampa

L’actual legislació estableix que els centres educatius tenen prohibida la presència de begudes alcohòliques al seu interior. Ara bé, la membre de la junta general de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac) Susana Canet reconeix que algun cop s’ha plantejat el dubte entre els pares, a l’hora de preparar una festa de final de curs, de si, de facto, podia haver-hi beguda. La Marta, per la seva banda, detalla que al col·legi de la seva filla es prepara una barra amb un ampli ventall de licors i combinats per acompanyar la festa de tancament de curs. El compliment de la legalitat, però, no és l’únic camí a seguir, apunta la representant de la FAS: “Posar una barra en una sala infantil compleix la llei, però no aporta solucions”.

Per a Canet, la prohibició de l’alcohol a l’escola és correcta, però relativitza el compliment d’altres lleis similars, com la del tabac. Segons la legislació, no es pot fumar a l’escola ni al seu voltant, però “¿quants cops hem vist professors i pares fumar al costat de la porta del col·legi?”, etziba la coordinadora de la Fapac. Tanmateix, així com ha passat amb el tabac a prop dels nens, “cada cop hi ha més consciència al voltant de la beguda i s’intenta controlar més”, destaca Gascón.

Més continguts de