Anar al parc almenys deu minuts al dia millora la salut física

BarcelonaPassejar, a peu o en bici, una estona al dia per un espai verd –ja sigui un bosc o un parc– és bo per a la salut. Tant a nivell físic com emocional. Les visites a zones amb vegetació, allunyades de l'ecosistema gris i motoritzat de les ciutats, ajornen el declivi físic i mental, disminueixen el risc d'experimentar estrès i fomenten la interacció social. Així es desprèn de dos estudis liderats per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que publica Environmental International, i que analitzen l'efecte de la relació amb els espais naturals amb la salut.

La sola presència d'espais verds no es tradueix en passar més temps fent activitat física, segons un estudi, que es basa en mostres de ciutadans residents a Barcelona, Stoke-on-Trent (Regne Unit), Doetinchem (Països Baixos) i Kaunas (Lituània), que examina la relació entre exposició a l'aire lliure i la salut de la població. Però la percepció de més verdor fa que la població les percebi com a "importants", estimulant que els ciutadans vulguin passar més temps en aquestes àrees.

El treball, dirigit per l'investigador Mark Nieuwenhuijsen, precisa que les zones verdes properes incrementen fins a 19 minuts l'activitat física que es fa. Les puntuacions altes per la qualitat del paisatge urbà, la verdor percebuda, la satisfacció amb els espais i la importància que se'ls dona respecte al fet de desenvolupar activitats relacionades amb la salut es van associar també amb més freqüència de contactes socials amb els veïns.

D'acord amb els resultats, entre les quatre ciutats estudiades, Barcelona és la que té menys verdor: només el 49,3% dels participants de Barcelona tenen un espai verd a menys de 300 metres de casa, en comparació amb el 99,9% dels participants de Doetinchem. A més, a l'analitzar els diversos elements de satisfacció (qualitat, quantitat, manteniment, seguretat), els investigadors van topar novament amb clares diferències entre les ciutats.

"Menys satisfets" a Barcelona

Els participants de Barcelona van ser els "menys satisfets" pel que fa a la qualitat i la quantitat del temps. A Kaunas la puntuació més baixa la va obtenir la satisfacció pel que fa al manteniment i la seguretat. "Les diferències entre les diferents localitats posen en relleu la importància de desenvolupar polítiques adaptades al context local", afirma Nieuwenhuijsen.

En aquest context, afegeix que molts estudis previs se centraven en mesures quantitatives de les àrees verdes com la quantitat de vegetació o la distància fins a la residència, però no tenien en compte la qualitat d'aquestes àrees ni quines activitats s'hi desenvolupen. A l'estudi d'ISGoblal, 1.000 persones de cada ciutat d'entre 18 i 75 anys van contestar qüestionaris sobre la freqüència amb què visitaven espais verds, la qualitat d'aquests espais, la distància fins a les seves residències, quines activitats hi duien a terme, la quantitat de trobades socials que tenien i com se sentien mentre hi eren.

Impacte emocional

El segon estudi analitza els efectes de visitar els espais verds per a l'estat emocional. En aquesta investigació hi van participar 370 voluntaris, que es van col·locar dispositius mòbils per fer un seguiment sobre el seu estat emocional durant set dies consecutius. Els dispositius controlaven també si visitaven espais urbans naturals. La primera autora de l'estudi, Michelle Kondo, subratlla que la investigació apunta que hi ha una relació positiva entre l'estat d'ànim i la visita als espais verds, però que aquesta relació varia en funció de l'edat, el gènere i la ciutat de residència.

De fet, l'efecte beneficiós dels espais verds sobre la salut mental és especialment notable en els homes. Es mostra que l'exposició a espais verds té un efecte més important sobre l'estat d'ànim quan es tracta de visites de deu minuts en comparació amb les de trenta. "Això podria significar que la immediatesa és un element important per a les respostes emocionals", afirma la investigadora.

"Els dos estudis posen de manifest la importància que tenen l'ús i la qualitat dels espais verds perquè els ciutadans facin activitat física, participin en trobades socials i millorin el seu benestar emocional", conclou Nieuwenhuijsen. L'investigador considera "important" tenir en compte aquestes experiències.