IMMIGRACIÓ
Societat 06/02/2015

Un any sense resposta a la tragèdia de Ceuta

El judici pels morts a la platja del Tarajal està encallat: Interior segueix exculpant la Guàrdia Civil

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
La Guàrdia Civil va recuperar un total de cinc cossos, però fins ara només se n’ha identificat un.

MadridA prop de l’espigó de la platja del Tarajal s’hi podrà llegir a partir de demà una frase demolidora: “Un any sense resposta”. És el particular missatge que han volgut gravar en una placa els col·lectius en defensa del drets humans a Ceuta perquè els fets del 6 de febrer del 2014 no quedin impunes. Ja han passat dotze mesos des que quinze sensepapers van perdre la vida intentant travessar nedant la fina separació entre el Marroc i la ciutat autònoma, i no s’ha avançat ni un pas. El judici per la responsabilitat de la Guàrdia Civil en l’escomesa, en què va llançar bales de goma i bombes de fum, està encallat. Encara no s’ha començat la remodelació de l’espigó a què es va comprometre el govern espanyol però, en canvi, el PP ja té en la recta final la tramitació al Senat per legalitzar les devolucions en calent.

El que hauria pogut ser un punt i a part en la política migratòria espanyola i també europea ha acabat portant l’executiu de Rajoy a “institucionalitzar una política de retorns sumaris” que es practica des de ja fa deu anys de manera il·legal, denuncia Human Rights Watch. Sense anar més lluny, Ceuta ha tornat a rebre aquesta setmana els intents d’entrada per mar d’unes 180 persones. Fa un any en van ser 200 i només ho van aconseguir 23, però se les va retornar al Marroc immediatament.

Retrocés en drets humans

Aquell dia va canviar la visió d’Europa per a molts d’ells, recorda Helena Maleno, investigadora i membre de l’ONG Caminando Fronteras, que ha documentat a fons el cas i és testimoni indirecte en el judici. “Estaven acostumats que la policia marroquina els destrossés, però no que la Guàrdia Civil els matés”, explicava ahir a l’ARA per telèfon des de Tànger. Molts dels supervivents de fa un any finalment han aconseguit saltar la tanca, però els ha caigut per sempre la bena dels ulls: l’Europa dels drets humans no és el que pensaven.

“Espanya ha fet en aquest cas un exercici que no és digne d’un país democràtic, mentre que el Marroc, un país de dubtosa reputació en aquest sentit, ha sigut més noble”, detalla Maleno. I és que dels cinc cossos que va recuperar la Guàrdia Civil fa un any -n’hi hauria un de sisè, l’única dona, que no s’hauria recuperat, segons els testimonis-, només se n’ha identificat un. Les autoritats espanyoles els van enterrar en menys de 24 hores i no han permès a les famílies reconèixer els cadàvers. A les morgues marroquines, en canvi, es va donar temps per contactar amb les famílies, la majoria d’origen camerunès, per identificar-los.

S’han personat en el cas, però de moment els ha servit de poc. La jutge no els ha cridat a declarar, tampoc ha recollit el testimoni dels supervivents i els informes forenses oficials no han arribat al jutjat. Tan sols s’ha escoltat el testimoni indirecte de Caminando Fronteras i el de la Guàrdia Civil. Després de mesos d’instrucció, la jutge s’aferra a l’argument de les forces espanyoles per decidir inhibir-se en el cas: les morts no haurien sigut en jurisdicció espanyola, sinó marroquina. La Fiscalia ha impugnat aquesta decisió i ara s’està a l’espera de si la jutge finalment tira endavant el procés o bé el remet a l’Audiència Nacional.

Per Maleno, que fa 14 anys que treballa al Marroc, la justícia hauria de ser l’últim refugi davant del “segrest de la democràcia” que està practicant el PP, però que ja va començar amb les polítiques del PSOE perquè fos el Marroc qui frenés l’onada de sensepapers. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va reiterar que les bales de goma de la Guàrdia Civil no van causar la mort dels 15 immigrants. El seu departament ha arribat a defensar que els sensepapers no van calcular bé la profunditat del mar aquell 6 de febrer del 2014.

stats