Tres-cents anys de l'Onze de Setembre
El Museu d'Història de Catalunya acull una exposició sobre la història de la Diada i la voluntat del país de recuperar les llibertats perdudes el 1714
BarcelonaEl Museu d'Història de Catalunya celebra el Tricentenari a través d'una exposició de 1.000 metres quadrats en què desvela les claus del procés històric que han consolidat l'11 de setembre com la Diada de Catalunya. La reial cèdula de Felip V que promulgava el Decret de Nova Planta és un dels primers documents que es pot veure a la mostra, en una primera fase que explica la repressió del poder absolutista del rei i la dissolució dels governs municipals i les universitats catalanes. El manuscrit simbolitza la pèrdua de les llibertats col·lectives catalanes, però també fa néixer una voluntat de recuperació que es manté al llarg d'aquests 300 anys.
El moment clau per a la commemoració de l'11 de setembre, però, és la Renaixença, a principis del segle XIX, quan s'inicia un clar procés de recuperació dels fets del 1714. "Hi comencen a haver poesies, obres de teatre, obres històriques que en parlen, i apareixen els primers llocs de memòria que hi haurà, quan Víctor Balaguer anomena els carrers de Barcelona amb noms com Villarroel i Casanova", assegura Enric Pujol, comissari de l'exposició.
Al nomenclàtor dels carrers de l'Eixample s'hi afegeixen, el 1886, una esquela que convida a la primera missa commemorativa a Santa Maria del Mar i la instal·lació de l'estàtua a Rafael Casanova l'any 1888, on algunes ofrenes florals es van saldar amb multes i detencions. A la mostra també es pot veure la part d'una estelada que va onejar la Diada de l'any 1915 i que un grup de soldats catalans van portar al front de la Primera Guerra Mundial.
L'exposició, que es pot visitar fins al 28 de setembre, no oblida les diades de la transició, que van estar vinculades a la demanda de més autogovern. També inclou la mobilització sense precedents que va suposar la Via Catalana i la relació que s'ha establert entre l'Onze de Setembre i l'art.
