Societat 15/04/2021

Aprovada la llei que ha de millorar la protecció dels menors

Després de dos intents fallits, el Congrés dona noves eines per combatre la violència infantil

2 min
Llei de protecció a la infància que tracta la violència contra els menors

BarcelonaLa llei estatal per protegir la infància i l’adolescència contra la violència comença a ser una realitat. Després de dos intents fallits –el 2016 amb el govern del PP i el 2018 amb el del PSOE–, el Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous aquesta llei, a la qual ara només li faltarà el vistiplau del Senat per poder entrar en vigor. La també coneguda com a llei Rhodes, per la implicació que hi ha tingut el pianista i supervivent d’abusos sexuals James Rhodes, vol millorar la protecció dels menors amb noves eines.

En el debat parlamentari, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha celebrat l'aprovació d'una llei que ha considerat "imprescindible i d'enorme urgència" i ha enviat un missatge de suport als infants: "Si algú us fa mal a casa, demaneu ajuda a l'escola. Si algú us fa mal a l'escola, demaneu ajuda a casa. Res del que us ha passat ha sigut culpa vostra". El PSOE considera que la llei ajuda els menors a "créixer sense violència i sense por" i construeix "una societat més humana i democràtica".

La ministra ha remarcat la importància que la nova llei ampliï la prescripció del delicte fins als 35 anys i ha intentat "convèncer" els que no hi han votat a favor. "La funció d'aquesta llei és un canvi de paradigma, un canvi cultural, com ja ho va fer la llei de violència de gènere el 2004. La violència contra els nens i les nenes no és acceptable", ha dit Belarra, que també ha agraït a les organitzacions de la infància la seva tasca, així com a James Rodhes, present a la cambra durant el debat.

El moment de més enrenou a la cambra ha arribat després que Belarra acusés l'Església d'encobrir "massa vegades" la violència sexual cap als menors. "No som aquí per a la comoditat, som aquí per fer alguna cosa per als nens i nenes", ha sentenciat la ministra. Unes paraules que han fet aixecar la bancada del PP i que han provocat el toc d'atenció de la presidenta del Congrés.

La llei ha quedat finalment aprovada amb els vots a favor del PSOE, el PP, Unides Podem, ERC, Ciutadans, Compromís i Més Madrid, mentre que PDECat, JxCat i Bildu, s'han abstingut en considerar que la norma envaeix competències, i el PNB –també per invasió competencial– i Vox han votat en contra.

A continuació presentem sis dels canvis que s’aplicaran per combatre la violència infantil.

1. La prescripció comença als 35 anys

Era una de les peticions més repetides de les entitats dedicades als delictes sexuals: que la prescripció comenci a comptar més tard. Un acord tancat dimarts ha permès que amb la nova llei la prescripció dels delictes contra els menors començi a comptar quan la víctima faci 35 anys –ara és quan en fa 18–. En principi estava previst que fos als 30 anys, però al final s’ha endarrerit als 35, tot i que les entitats volien que la prescripció comencés a comptar als 40 anys. També s’amplia la definició de violència per incorporar-hi, entre d’altres, els delictes comesos a internet, com ara a les xarxes socials.

2. Obligació de comunicar qualsevol sospita

Un dels deures que s’ha inclòs a la llei és l’obligació de comunicar qualsevol sospita de violència contra un infant o un adolescent avisant l’autoritat competent. La idea és que la societat sigui més protectora, sobretot entre els col·lectius professionals que hi tenen un contacte habitual. Un dels drets dels menors és que han de poder estar informats, no només ser escoltats, en els processos administratius i judicials, a més de poder presentar una denúncia de manera personal i directa.

3. La figura del “coordinador de benestar”

La llei ha previst la creació de la figura del “coordinador de benestar i protecció” als centres educatius, enfocada principalment a treballar contra l’assetjament escolar. És una de les mesures al costat d’un reforç de la formació en els àmbits que estan més en contacte amb la infància, per saber detectar els indicis de perill, així com l’especialització de jutges i fiscals per reduir la revictimització. També es volen impulsar unitats amb la mateixa especialització als cossos de seguretat i aglutinar la informació en un registre central.

4. Amb perspectiva de gènere

Un altre dels canvis és l’eliminació de la síndrome d’alienació parental (SAP): que un pare acusi la seva exparella de manipular o interferir el fill en contra. La llei s’ha definit amb perspectiva de gènere i sense permetre que s’utilitzi la SAP, davant la falta d’un aval científic, per culpabilitzar la mare. S’hi incorporen accions del pacte estatal contra la violència de gènere i propostes d’igualtat, com ara suspendre d’ofici el règim de visites quan s’ha dictat una ordre de protecció i hi hagi indicis que el fill ha presenciat o patit la violència.

5. Els serveis socials, reconeguts com a “agents de l’autoritat”

Un dels punts controvertits, que no convenç les entitats, és que la llei ha reconegut els serveis socials com a “agents de l’autoritat”. Això ha generat recels pel fet que aquest poder pugui causar indefensió en les famílies contra l’administració, per exemple en casos en què es retira la tutela per desemparament. Pel que fa als centres de menors, s’han plantejat eines perquè els nens i adolescents puguin presentar denúncies sense patir represàlies i reforçar el rol de la Fiscalia en la supervisió.

6. L’edat com a motiu de discriminació

Per poder aplicar tots els canvis, la mateixa aprovació del Congrés preveu la reforma d’una quinzena de lleis. Una de les reformes ha de ser la modificació dels delictes d’odi per incloure-hi també l’edat com a motiu de discriminació.

stats