IMMIGRACIÓ

L’arribada agredolça de l’‘Open Arms’

El vaixell de l’ONG badalonina porta 60 nàufrags a Barcelona després de ser vetat per Itàlia i Malta

Quan divendres es van fer a mar des d’una platja de Líbia, els 60 nàufrags que van ser rescatats per l’ Open Arms no es podien ni imaginar que acabarien desembarcant a Barcelona. Van tenir sort, perquè el vaixell de l’ONG badalonina els va veure a la deriva al mig del mar: ningú havia donat l’alerta, i si no fos perquè en una guàrdia un voluntari els va veure amb els prismàtics, probablement se’ls hauria empassat el mar sense deixar cap rastre. Després de quatre dies navegant pel Mediterrani aquest dimecres trepitjaven terra, cansats i desorientats, però sabent-se supervivents del desastre que provoca la política europea de tancament de fronteres. Quan van veure el port de Barcelona a l’horitzó van esclatar els càntics de “ Boza, boza ”, la mateixa paraula que criden els que aconsegueixen saltar la tanca de Melilla, i que condensa el significat d’alegria, superació, triomf i arribada.

A terra els esperava una catifa vermella i un dispositiu de desenes de persones dins la terminal B del port. Van baixar del vaixell amb la samarreta de Proactiva Open Arms, i el primer va ser el Kisley, un nen de 9 anys de la República Centreafricana. Al costat d’un enorme creuer de Cruise Lines i protegits de les càmeres, van baixar en grups de cinc per afrontar primer la revisió mèdica i després la identificació de la Policia Nacional, fins que la Creu Roja els va oferir roba i sabates, menjar i aigua i van comptar amb assistència lletrada.

“Estaven espantats per si els detindrien o serien expulsats. Els hem explicat un per un que el govern espanyol els ha donat un permís de 30 dies i tots han manifestat la voluntat de demanar protecció internacional, però això ho veurem els propers dies, tenim temps”, explica a l’ARA Anna Figueras, advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Figueras reconeix que el dispositiu ha funcionat bé i lamenta que “no sigui sempre així”: “Perquè a la gent que arriba a la frontera sud normalment se’ls obre un procediment d’expulsió i no podem fer la nostra feina en les mateixes condicions”. La Delegació del govern espanyol va informar que només un dels rescatats va haver de ser ingressat per un problema psicosocial. Els nàufrags van ser després separats en tres grups: els homes que viatgen sols van ser traslladats a Esplugues de Llobregat, dues famílies Manresa i les dones soles i els cinc menors no acompanyats a Barcelona, on tindran una acollida provisional mentre decideixen si es queden a Espanya i es tramita la seva petició d’asil.

I és que l’arribada de l’ Open Arms a Barcelona deixa un regust agredolç. Com va passar fa unes setmanes amb l’acollida de l’ Aquarius amb 629 refugiats a bord, no és el producte d’una política europea d’acollida sinó justament el contrari: ha sigut el tancament dels ports d’Itàlia i de Malta a les ONG de rescat el que ha forçat a un viatge de més de 800 milles que no és sostenible, com alerten a l’organització d’Oscar Camps. “No hem rescatat 60 persones: n’hem deixat morir almenys 300, i més que moriran els pròxims dies”, recordava ahir Camps, que acusava Malta i Itàlia de fer servir els seus ports “com si fossin porters de discoteca, decidint qui pot entrar i qui no”.

Entre els nàufrags hi ha palestins de la franja de Gaza, eritreus, sudanesos i sirians, però també sis libis, cosa que demostra fins a quin punt el país nord-africà s’està fent inhabitable fins i tot per als seus propis nacionals. Entre els nàufrags hi ha també bangladeshians i eritreus, a més de tres malians i persones d’altres països de l’Àfrica Occidental.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va elogiar la coordinació entre administracions i va acusar els estats europeus: “Els estats podrien fer que ningú més morís al mar però les polítiques de fronteres són de mort i crueltat”. I és que l’acollida de l’ Open Arms ha sigut excepcional, com excepcional és el permís de residència provisional que han obtingut. Mentrestant, continua el degoteig de pasteres a la frontera sud d’Espanya, amb l’arribada de més de 4.867 persones a les costes andaluses el mes passat, la majoria dels quals viatgen cap al nord sense papers, i fan parada a Barcelona. Segons va explicar Colau, l’Ajuntament ha atès “fora del focus mediàtic” 660 persones a la ciutat en aquest trànsit.

Per això les entitats que treballen en l’acollida de refugiats alerten contra “l’ús polític i mediàtic” d’episodis com el d’ahir. “L’obertura de ports com els de Barcelona o València és una bona notícia i un punt d’esperança en el canvi de polítiques migratòries espanyoles, però reclamem que es posi la mateixa atenció mediàtica en altres punts d’arribada, com la frontera sud, per exemple, on es vulneren els drets humans”, alerten des de la plataforma Stop Mare Mortum. “Demanem, també, els mateixos drets per als que arriben amb l’ Aquarius o l’ Open Arms que per als que arriben amb pastera per l’Estret”, conclou l’entitat en un comunicat.

L’ Open Arms ha navegat contra corrent, acompanyat per una delegació de quatre eurodiputats, i ha aconseguit arrossegar les institucions catalanes i espanyoles, que han reaccionat davant l’assetjament que ha patit a Malta i Itàlia aquesta organització humanitària que té més de 50.000 donants. Un gest que té valor polític en una Europa obcecada en el tancament de fronteres. Però un gest que no deixa de ser un pedaç en un mar on, cada dia que passa, s’està normalitzant més la barbàrie.

Més continguts de