DISCRIMINACIÓ

Els atacs racistes i homòfobs repunten

La Fiscalia demana multar les empreses que protegeixen les persones que inciten a l’odi a les xarxes

Els atacs a pisos ocupats per joves immigrants de les últimes setmanes a Llançà i Premià de Mar o el perillós discurs que s’hi pot amagar darrere i que parteix de la idea de relacionar delinqüència i immigració no són fets aïllats. Tampoc ho és l’agressió homòfoba durant la revetlla de Sant Joan a Sant Adrià de Besòs, que ha acabat amb la detenció de dos joves, un d’ells menor d’edat. Es tracta només dels casos més recents d’una tendència que segons el servei especialitzat en Delictes d’Odi de la Fiscalia de Barcelona ha anat a l’alça en l’últim any. La majoria dels informes policials que continuen arribant a aquest organisme són per casos de discriminació ideològica, un tipus de delicte abans més minoritari però que a partir del 2017, coincidint amb el referèndum de l’1-O, va passar a liderar el rànquing dels més denunciats. Però segons les dades de la Fiscalia el 2019 els casos de discriminació ideològica que van arribar al servei especialitzat de Barcelona van caure un 26%, amb un únic repunt de casos a l’octubre, coincidint precisament amb la sentència del Procés. En canvi, segons les dades de l’organisme, l’any passat els informes policials per casos de racisme i xenofòbia van augmentar un 43% i els d’homofòbia un 59%.

Por a denunciar

En tots dos casos el fiscal delegat del servei, Miguel Ángel Aguilar, explica que últimament han arribat més denúncies que han fet aflorar “una xifra submergida de casos”. I és que en els dos col·lectius continua havent-hi molta por a denunciar i desconfiança cap a les instàncies judicials. En el cas del racisme s’hi afegeix també la inseguretat de moltes víctimes pel fet de no tenir la seva situació regularitzada -de fet, Aguilar ja fa temps que demana que es reformi la llei d’estrangeria i que es concedeixin permisos de residència temporal a les víctimes d’un delicte d’odi que vulguin denunciar-lo i no tinguin els papers en regla-. Tot i això, Aguilar considera que darrere de l’increment de denúncies també hi ha un augment d’atacs, especialment pel que fa a la discriminació per motius d’orientació sexual. És la mateixa alerta que feia l’Observatori Contra l’Homofòbia en el seu últim informe, en què avisava d’un repunt dels atacs, especialment en dates assenyalades, com ara festius o durant els caps de setmana.

Pel que fa als recents atacs a pisos de joves immigrants, fonts de la Fiscalia expliquen que segueixen de prop els casos, tot i que es troben en una fase d’investigació preliminar, i que revisaran si els fets són constitutius també d’un delicte d’odi. És el que ja es va fer l’any passat en el cas dels atacs al centre de joves immigrants de Castelldefels i de Canet. En el primer dels casos, la Fiscalia ja ha presentat escrit d’acusació. El segon continua en investigació. Una de les grans preocupacions de la Fiscalia en aquest tipus d’atacs és l’existència d’un discurs d’odi que acaba relacionant les víctimes o els col·lectius immigrants amb la delinqüència. Aguilar adverteix en aquest sentit de la importància de perseguir les fake news que corren per les xarxes socials i que poden acabar fent d’espurna d’aquests atacs.

Nou règim sancionador

Precisament per poder perseguir amb més garantia aquest tipus d’incitació a l’odi a través de les xarxes, Aguilar ha proposat a la Fiscalia General de l’Estat que insti el govern espanyol a modificar la llei vigent perquè es pugui sancionar les empreses responsables d’aquestes plataformes d’internet que no col·laborin en una investigació judicial i no facilitin la identitat dels autors dels comentaris i publicacions discriminatòries a les xarxes tot i tenir un requeriment judicial per fer-ho.

Aguilar explica que és “frustrant” que els autors s’amaguin sota perfils anònims i que quan es demana la informació a les empreses aquestes es neguin a facilitar les identitats. Algunes cada vegada col·laboren més, però d’altres, explica, continuen al·legant que aquestes persones, tot i que resideixin a Catalunya o a Espanya, estan protegits per la llibertat d’expressió que regula la Constitució americana, perquè la seu jurídica de les empreses és en aquest país. Segons Aguilar, sense aquest règim sancionador molts dels atacs discriminatoris “és impossible que no quedin impunes”. De les 39 denúncies rebudes l’any passat per la Fiscalia (a banda dels atestats policials), 16 eren per delictes comesos a internet i la majoria es van haver d’arxivar per impossiblitat d’identificar l’autor.

Aguilar també demana una llei d’igualtat en el tractament a les persones per poder sancionar “per la via administrativa” actituds discriminatòries que no arriben a ser delicte, com ara els insults racistes o la negativa d’alguns propietaris a llogar el seu pis a un inquilí pel seu origen.