Societat 22/10/2021

L’autoritat de la policia, qüestionada després del covid

Els delictes de resistència i desobediència als agents es dupliquen amb escenes més violentes

4 min
Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona en una intervenció aquest estiu per desallotjar les Festes de Gràcia.

BarcelonaUn grup s’enfronta als vigilants d’una discoteca de Mataró perquè l’aforament és ple i no poden entrar. Quan arriba un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra, el vehicle rep una pluja d’ampolles i cops que acaba amb vidres trencats, motiu pel qual els agents han de demanar reforços. És una escena de fa dues setmanes, però la policia assegura que és constant. L’any passat, amb les mesures més restrictives pel covid –com ara el confinament total–, els delictes de resistència i desobediència als agents es van disparar. Tot i que els últims mesos no s’ha assolit el mateix rècord –tampoc s’han repetit unes restriccions tan estrictes–, la violència dirigida a la policia ha continuat. Segons dades dels Mossos i les policies locals, els delictes contra els agents s’han duplicat respecte a abans de la pandèmia.

Els Mossos reconeixen una pèrdua de l’autoritat cap a ells i els companys d’altres cossos. Fins i tot, un comandament explica que en els incidents de les últimes setmanes han vist com s’ha intentat saquejar una ambulància del SEM, com ja s’ha provat de fer amb els vehicles policials. Entre els mossos recorden que fa 15 dies un grup va intentar agafar l’arma d’un agent d’una patrulla que intervenia en una baralla al Barri Gòtic de Barcelona. Per què es dona aquest enfrontament amb la policia? “Hi ha una crispació, no només dels joves sinó general, per la crisi del covid, de la qual comencem a sortir”, considera el president del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones. Segons ell, des de la pandèmia l’actuació policial s’interpreta com el símbol “que s’ha acabat la festa, s’ha de portar mascareta o, quan hi havia les mesures, no poder ser al carrer”.

“Potser s’ha debilitat la confiança i la legitimitat de la policia, que havia de fer de filtre de les restriccions sanitàries”, opina Limones. El portaveu del sindicat Fepol, Toni Castejón, assegura que, després del confinament, s’ha notat “una violència extrema en baralles i robatoris”. Castejón pensa que hi ha gent que percep que “té una impunitat absoluta amb la policia: no veuen que sigui un delicte”, motiu pel qual creu que “l’autoritat s’ha perdut”. Limones afegeix que aquesta falta de respecte també es repeteix fora de Catalunya. “És una realitat que passa a tot arreu. Hi ha un 99% que no hi participa, però amb la normalitat surten els conflictes”, diu.

Gràfic dels delictes de resistència i desobediència als agents a Catalunya

Les dades estatals recollides pel ministeri de l’Interior reflecteixen la mateixa tendència. L’any passat els delictes de resistència i desobediència als agents van arribar a un màxim, tot i que els últims mesos –ja sense les mesures més restrictives de la pandèmia– no s’han distanciat tant del rècord. A Catalunya, des del gener i fins a l’agost d'aquest any s’han comptat 1.010 delictes de resistència i desobediència segons el Codi Penal –que acostumen a implicar la detenció–, el doble que abans de la pandèmia. El 2018 i el 2019 només havien sigut uns 550 delictes d’aquest tipus en el mateix període, però el 2020 es van disparar a 1.501. Entre el gener i l’agost d’aquest any també s’han posat 4.459 sancions d’acord amb la llei mordassa –que són multes– per resistència i desobediència a la policia. El 2018 i el 2019 havien sigut menys de 1.300, per això aquest any s’han multiplicat gairebé per quatre. El 2020, en ple estat d'alarma per la pandèmia, es van enfilar a 16.275.

“En perill” la seguretat

El portaveu del sindicat Sicpol –de comandaments de policies locals catalanes–, Valentín Anadón, considera que el problema és “greu” no només per “la credibilitat” dels cossos i els agents, sinó per “posar en perill” la seguretat pública. Segons Anadón, la policia “ha de treballar amb el màxim de neutralitat” tot i que fa anys que veuen “un intent constant d’instrumentalització partidista”. Pensa que això ha fet “erosionar la legitimitat i el principi d’autoritat, que és bàsic i imprescindible”. Hi coincideix el portaveu del sindicat Uspac dels Mossos, Albert Palacio, que considera que “la culpa de l’odi” a la policia “és política i dels comandaments”. Palacio atribueix una part del problema als desnonaments, perquè considera que “molts partits ho han utilitzat per atacar la policia quan no es fa res més que complir una ordre judicial”.

De fet, els sindicats dels Mossos i les policies locals han convocat una manifestació per a aquest dissabte a la tarda, que anirà des del Parlament fins a la plaça Sant Jaume, per queixar-se de “l’actual situació de crisi” de la seguretat pública, per “fugir de la instrumentalització política” i perquè troben a faltar més suport dels partits del Govern contra els atacs que reben els agents.

La imatge que es té de la policia

El professor de la UAB i expert en moviments socials Jordi Mir apunta que aquesta percepció de pèrdua de l’autoritat pot explicar-se per la gestió de la policia de les mobilitzacions dels últims anys. Mir també creu que s’ha carregat als Mossos la responsabilitat de conflictes “que van més enllà de l’àmbit policial”. Segons el professor, “les forces policials tenen un problema quan s’hi recorre habitualment per desconvocar i fer fora la gent, perquè els recursos que acaben utilitzant passen per l’enfrontament físic”. Per això Mir aposta per entendre la seguretat “d’una manera més àmplia que no incorpori i desemboqui només en l’actuació policial”.

El president del Col·legi de Criminòlegs admet que acostuma a parlar-se de la policia quan intervenen els antiavalots. “Això és una part petita de la policia”, destaca Limones, que conclou que cal “trencar” aquesta percepció i falta més rendició de comptes, “no només de cara als polítics sinó de la ciutadania”.

stats