Un de cada deu joves de Barcelona creu que les dones només han de treballar si la família ho necessita

BarcelonaTot i que, si responen a l'engròs, el gruix dels joves barcelonins (el 94%) estan convençuts que homes i dones han de treballar fora de casa i compartir les tasques domèstiques, la realitat canvia quan es baixa al nivell del matís. Un de cada deu creu que les dones només haurien de treballar si és imprescindible per a l'economia familiar. "Una bretxa" que, segons la regidora de Cicles de Vida, Laura Pérez, s'ha de treballar per revertir, perquè, a més, el percentatge és més alt si responen noies (11,2%) i es dispara fins al 22% si ho fan joves originaris de països de fora de la Unió Europea. Així es desprèn de l''Enquesta de Joves de Barcelona', que Pérez ha presentat aquest dimecres i que no es realitzava des del 2002.

L'enquesta, que s'ha fet a partir de 1.435 entrevistes a joves de la ciutat d'edat compreses entre 15 i 34 anys, evidencia, també, que el percentatge de persones que només defensen el treball femení en cas de necessitat econòmica és més alt entre els joves amb estudis d'ESO o inferiors (17,7%) o que ja tenen fills (23%). I també és més alt en aquells barris on el nivell de renda familiar està més per sota de la mitjana de la ciutat.

L'enquesta també posa de manifest canvis d'hàbits forçats per la crisi. Cau, per exemple, el percentatge de joves que surt de festa de forma habitual els caps de setmana. Si el 2002 deien fer-ho un 55% dels enquestats, ara aquest percentatge se situa en el 29,8%. I, en paral·lel, es dobla el percentatge de joves que diu no sortir mai o pràcticament mai. En el terreny de les desigualtats, els enquestats dels barris més pobres són els que de forma més habitual (un 35,3%) asseguren que no surten mai de festa.

El percentatge de joves que ni estudia ni treballa a la ciutat és de l'11,4% i, en relació a la darrera enquesta, ha crescut gairebé 16 punts el percentatge de persones joves que només estudien (del 29% al 44,8%) i ha baixat el de joves que només treballen (del 33,3% al 27%). Sobre el mapa, el percentatge de joves que ni estudia ni treballa és molt més elevat, del 18,5%, als barris més pobres.

La precarietat laboral ha sacsejat amb força la joventut, i ara –que el 43,9% de les persones de 15 a 29 anys no treballen– la meitat acceptaria una feina amb sou inferior al considerat just (gairebé 20 punts percentuals més que el 2002) i la meitat acceptaria una feina sense contracte.

En matèria d'hàbits sexuals, creix notablement el nombre de joves que han fet servir la píndola del dia després. Passa del 26% al 35% i, en aquest cas, el percentatge és més alt als barris amb rendes mitjanes més altes.

Baixa, en canvi, el nombre de joves que diu haver consumit drogues. El 14,3% de les persones d'entre 15 i 29 anys declara haver fumat porros en el darrer mes. El 6,6% diu haver provat pastilles o altres drogues de disseny en el darrer mes.

Les diferències territorials també marquen les respostes en temes polèmics com l'avortament –als barris més humils el 24% defensa que hauria d'estar prohibit, mentre que als més benestants aquest percentatge és del 8%– o la percepció que els immigrants prenen la feina als autòctons, que és més alta als barris de renda més baixa.