Tribunals

Primer aval judicial a la superilla de Consell de Cent

Una jutge defensa per primer cop que no calia modificar el Pla General Metropolità per tirar-la endavant

Vista aèria de la superilla l'encreuament del carrer Consell de Cent amb el carrer Girona
01/10/2024
2 min

BarcelonaDesprés de tres revessos, l'eix verd de Consell de Cent –més coneguda com a superilla– ha rebut aquest dimarts el seu primer aval judicial. El jutjat contenciós administratiu de Barcelona ha desestimat el recurs interposat per Foment del Treball contra el tram de l'eix verd que uneix els carrers Consell de Cent i Girona. En aquest cas la jutge sosté que no era necessari modificar el Pla General Metropolità (MPGM) per tirar endavant la pacificació d'aquests carrers. Un criteri que topa amb el que fins ara havien mostrat els tres jutges que s'havien pronunciat sobre altres trams de la superilla de Consell de Cent.

En la sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA, la magistrada interpreta que "és innecessari" modificar l'MPGM perquè "la intervenció proposada no modifica el traçat, l'amplada, la reserva de sòl, el règim jurídic del sòl o la funcionalitat del carrer". La jutge considera que, com que els cotxes poden continuar circulant –amb restriccions– per aquests carrers, no és necessari modificar el Pla General Metropolità, i estableix que l'Ajuntament és lliure de modificar el nombre de carrils de circulació, l'amplada de les voreres o altres temes derivats de les condicions de mobilitat.

Segons la jutge, els projectes objecte de recurs "resolen la necessària accessibilitat de les persones, els vehicles i les mercaderies als immobles que conformen els xamfrans de l'encreuament dels carrers", i és un espai que "acompanya i facilita" que els vianants puguin creuar a través de dos eixos verds. En cap cas poden considerar-se "zones verdes", afegeix, ja que la seva finalitat és precisament l'oci i les activitats a l'aire lliure i no pas integrar-se a la xarxa viària que permet la mobilitat sostenible.

Fins ara les tres sentències que s'havien publicat al respecte consideraven que una reforma d'aquesta magnitud no es podia tramitar com una obra ordinària, sinó que calia modificar el Pla General Metropolità (PGM). En aquells casos, els jutjats reclamaven revertir el procés de pacificació i tornar a la planificació prèvia del carrer. Un extrem que l'Ajuntament, però també els col·lectius que havien presentat les demandes, havien descartat.

Bonet demana una "reflexió" sobre les pacificacions

En declaracions a l'ACN, la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Laia Bonet, s'ha mostrat satisfeta amb la resolució, però alhora ha indicat que "val la pena" aprofitar el moment per fer una "reflexió" sobre la forma en què es fan les pacificacions a la ciutat. "Barcelona necessita continuar treballant per guanyar més espai per als vianants i més verd i continuar transformant carrers i fent pacificacions, però hem de poder-ho fer des del diàleg i l'entesa", ha assegurat.

stats