Barcelona 2010-2025: les 10 grans transformacions

BarcelonaA punt de tocar sostre, la Sagrada Família no és només un dels monuments més emblemàtics de Barcelona. És, també, un símbol involuntari dels grans projectes de la ciutat, abocats a processos llarguíssims entre que es dissenyen, es tramiten i s’estrenen. Com a mostra, un botó. El 28 de novembre del 2010, la compra imminent del Teatre Arnau per part de l’Ajuntament va protagonitzar la primera notícia sobre Barcelona que es va publicar a l’ARA. Tot just el passat mes de maig van començar les obres. Els temps de l’administració, ja se sap, no sempre són ràpids. Tanmateix, en aquest ja dilatat període, en què fins a cinc alcaldes diferents han ocupat el càrrec i s'ha travessat la ressaca d'una crisi financera i una pandèmia, la capital catalana s’ha transformat decididament. La ciutat d’avui no és, ni de bon tros, la que era aleshores.

Nous barris per difuminar fronteres

Que Barcelona no és una ciutat acabada i està en renovació constant ho demostra que encara avui s’hi aixequen nous barris. En aquests 15 anys hem vist avançar projectes com la transformació de la Marina del Prat Vermell —amb capacitat per a 28.000 veïns—, l’ecodistricte de la Mercedes al Bon Pastor —amb 5.000 nous habitatges— o els nous barris que s’han d’alçar gràcies a la remodelació de la Fira de Montjuïc i la urbanització dels entorns de la futura estació de la Sagrera. Tots ells, amb una alta proporció d’habitatge assequible i amb l’objectiu, també, de desdibuixar fronteres existents ara entre barris o entre la mateixa Barcelona i les seves ciutats veïnes.

La Sagrera i Sants, la revolució ferroviària

La futura estació de la Sagrera és, de fet, un altre dels projectes encara inacabats, però que han omplert pàgines i pàgines d’aquest diari. Ara ja sí en la recta final, la seva obertura ha de revolucionar l’accés a la ciutat, millorar la connectivitat de la capital catalana amb la resta del país i ajudar a descongestionar altres estacions com Sants, que també està en procés de remodelació. En la connexió ferroviària de la ciutat amb el seu entorn hi jugarà un paper clau també la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que ha d'unir les estacions de Plaça Espanya i Gràcia en menys de 10 minuts. Unes obres de ciutat però amb esperit metropolità, ja que també connectaran el ja anomenat Metro del Vallès amb el Baix Llobregat.

El metro, amb retard

Fins a la nova estació de la Sagrera hi haurà d’arribar també el perllongament de la Línia 4 de metro, un projecte que després de molt temps en un calaix s’ha accelerat en l’últim any. El creixement de la xarxa de metro és un dels deures pendents que s’arrosseguen des de la crisi financera, tot i que darrerament han revifat alguns projectes. Per exemple, la L9, que després d'anys de retard i un sobrecost de gairebé 6.000 milions d'euros, ara encara una nova fase i el Govern preveu obrir el tram entre la Sagrera i Hospital de Sant Pau ja el 2027. També s’han reiniciat els treballs perquè la L2 perfori Montjuïc donant servei a la muntanya i connectant els barris de la Marina del Prat Vermell amb el centre de la ciutat.

Redibuixar el centre

Una altra de les grans operacions urbanístiques que s’estan duent a terme té a veure, de fet, amb algunes de les vies principals del seu centre. A l’operació per renovar la Rambla —just ara a la meitat de les obres— s’hi ha de sumar la remodelació de la Via Laietana —inaugurada recentment després de tres anys de treballs— o la pacificació de part de la ronda de Sant Antoni, també estrenada en els darrers mesos. Tot plegat, amb l'objectiu que els barcelonins tornin a una zona de la ciutat de la qual la pressió turística els havia allunyat en els darrers anys.

L'esclat dels eixos verds

La pèrdua progressiva de protagonisme del vehicle privat dins de la ciutat és un altre dels canvis que ha caracteritzat Barcelona en els últims tres lustres, amb les superilles com a exponent més emblemàtic d’aquesta política. Les pacificacions assajades al 22@ i a Sant Antoni van arribar al cor de la ciutat amb l’eix verd de Consell de Cent, que va treure els cotxes d'un carrer de l'Eixample per prioritzar-hi els vianants, els arbres i el verd. Tan premiat internacionalment com discutit internament, el debat al voltant d’aquest projecte ha arribat, fins i tot, als tribunals.

Glòries: de plaça a parc

Un altre dels grans exemples de la transformació física de la ciutat aquests 15 anys és Glòries. Des del 2010 fins ara, la ciutat ha dit adeu a l'anella viària que travessava la plaça i que ha donat lloc a un dels principals espais verds de la capital catalana. El canvi ha sigut tan gran, que ara es debat si encara es pot considerar una plaça o cal referir-s’hi com a parc. Els vianants i el transport públic –en particular el tramvia– han conquerit un espai fins fa poc monopolitzat pel vehicle privat, que ara circula pel subsol.

Un tramvia per la Diagonal

Precisament l’aposta pel tramvia és una altra de les grans transformacions que ha viscut la ciutat en aquests anys. Després d’un tortuós camí, el novembre del 2024 es va posar en marxa el servei entre Glòries i Verdaguer amb tres noves parades. Completat amb èxit aquest tram, totes les mirades estan posades ja en el pròxim pas: l'enllaç del TramBesòs amb el TramBaix. La unió de Verdaguer amb la plaça Francesc Macià és un projecte assumit ja per totes les administracions, però que ara cal concretar.

El futur Clínic, ja en marxa

A l’extrem sud d’aquesta avinguda Diagonal s’hi està coent un altre dels projectes clau de Barcelona: el futur Campus de Salut de l’Hospital Clínic. El projecte –solemnitzat fa dos anys en un conveni signat per la Generalitat, el Consorci Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB), els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat i la Diputació de Barcelona– està en marxa amb l’objectiu de poder inaugurar el nou campus l’any 2035. El projecte suposarà, també, una remodelació urbanística de tot l'entorn que canviarà per sempre l'accés a la ciutat per la Diagonal.

La Ciutadella del Coneixement

L’aposta per la recerca és un altre dels vectors sobre els quals ha girat la transformació de la ciutat aquests anys. En aquest camp, un dels projectes clau que també fa anys que es treballa i que ara ha entrat en la seva fase final és el de la Ciutadella del Coneixement, que ha de convertir l’entorn del parc en un pol d’investigació. El projecte, que suposa la restauració d’equipaments emblemàtics com l’Hivernacle, el Castell dels Tres Dragons i l’Umbracle, inclou també la construcció del macrocomplex científic de l'antic Mercat del Peix, el Pol de Biociència del CSIC i la Biblioteca de l'Estat.

La façana marítima

Dins de la recerca, un dels camps on Barcelona s’ha posat com a objectiu ser líder és el de l’economia blava. En aquesta batalla hi ha de jugar un paper clau la renovació del Front Marítim. S'ha completat la transformació del Port Olímpic —culminada abans de la celebració de la Copa Amèrica de vela— i està en marxa la reurbanització del passeig Marítim entre el Fòrum i el Complex Esportiu de la Mar Bella. En procés està també la creació de tres nous equipaments com el Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona (PTMB) —un laboratori marítim tecnològic i empresarial—, el hub d’innovació Blue Tech Port i el centre Barcelona Mar de Ciència, que té com a objectiu fer divulgació de la cultura oceànica.