Barcelona ha comprat 382 pisos el 2021 per ampliar el parc públic

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha batut aquest 2021 el seu propi rècord d'adquisició d'habitatges per destinar-los a ampliar el parc públic i, de retruc, en alguns casos frenar processos d'expulsió de veïns en zones molt pressionades com l'Eixample o Gràcia. La ciutat ha destinat uns 60 milions d'euros a comprar 13 edificis sencers i 13 habitatges individuals, que representen un total de 382 pisos, molts dels quals adquirits a través del procediment de tanteig i retracte que permet al consistori intervenir en una operació de compravenda –els preus s'han situat entre un 18% i un 39% per sota del de mercat–. Fent ús d'aquesta via, l'Ajuntament ha comprat fins a cinc edificis sencers en una de les zones de la ciutat més amenaçades per la gentrificació: l'Eixample.

En total, el govern municipal ha comprat 99 pisos en aquest districte, una trentena dels quals al barri de Sant Antoni, on ha adquirit un edifici amb 18 habitatges al carrer Floridablanca i un altre amb 12 pisos al carrer Borrell, en plena superilla. L'Ajuntament va descartar, en canvi, fer servir el dret a tanteig i retracte per quedar-se la finca situada a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Calàbria que ara fa un mes va ser adquirida pel fons d'inversió Lioness Inversiones SL, que de seguida va comunicar als veïns que no els renovarien el contracte. El motiu de la renúncia? Que ja ha comprat cinc edificis a la mateixa zona i té diversos projectes en marxa al barri. Quan els veïns es van revoltar contra l'expulsió, el govern municipal va defensar que en aquest cas intentarà mediar per trobar una solució.

A Gràcia, l'Ajuntament hi ha comprat dos edificis, que sumen 17 habitatges. L'últim dels quals, al carrer Torrent de les Flors, ha rebut avui la llum verda de la comissió de govern. Es tracta d'una promoció d'obra nova que no necessitarà cap mena de rehabilitació abans d'adjudicar-la a nous inquilins i és l'última adquisició municipal d'habitatge que s'inclou en el còmput del 2021. Els 17 pisos comprats al districte de Gràcia són una fita important, segons el consistori, perquè es tracta de la zona de la ciutat amb més dèficit d'habitatge públic i on, des del 2015, l'Ajuntament havia adquirit menys pisos.

"Aquesta política ens permet ampliar el parc públic i lluitar contra els processos especulatius", remarca la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que ha avançat que es preveu mantenir el nivell de compres el 2022.

Nou Barris encapçala el rànquing

Amb tot, la zona de la ciutat on hi ha hagut més compres és Nou Barris, amb 198 habitatges. Es tracta de quatre edificis del barri de Torre Baró que eren de Regesa, l’antic Consell Comarcal del Barcelonès, i que ara l'Ajuntament ha comprat amb l'objectiu de millorar-ne la gestió i equiparar els drets dels residents com a inquilins del parc públic municipal.

El govern municipal destaca que el conjunt de compres fetes aquest 2021 permeten garantir un lloguer públic a 312 famílies, sigui al mateix habitatge o en un altre en cas de grans rehabilitacions i redistribució del nombre de pisos de la finca, i que, a part, s'han sumat 77 pisos buits per adjudicar a noves famílies. L'estimació és que totes les peces comprades durant aquest any serviran per allotjar un miler de persones.

El que no han invertit encara les últimes compres és que, si es mira la històrica des del 2015, els districtes perifèrics –on l'habitatge és més econòmic i hi ha més disponibilitat de sòl– són els que en concentren més, sobretot Nou Barris (391) i Sants-Montjuïc (239). El tercer lloc de la taula, però, ja l'ocupa Ciutat Vella (158), i la zona que en té menys és Gràcia, amb només 23 –17 dels quals adquirits aquest any.

156.600 euros, de mitjana

De mitjana, cadascun dels pisos adquirits aquest any ha costat 156.600 euros. En la majoria de casos es tracta de finques que no requereixen grans rehabilitacions. L’únic cas en què serà necessària una gran transformació és la promoció dels carrers Mont-ral i Letamendi, a Horta. Aquí, l'Ajuntament ha comprat tres blocs, on els veïns feia anys que patien falta absoluta de manteniment de la propietat, que intentava vendre els immobles a diferents fons i no atenia la seva responsabilitat.