Barcelona posa en marxa el càsting dels panots "del futur"

BarcelonaBarcelona posa a prova des d'aquest dimarts els que han de ser els futurs panots de la ciutat. El càsting, que durarà un any, es farà a l'eix verd del carrer d'Almogàvers, entre els carrers Badajoz i Roc Boronat al Poblenou, i vol avaluar el rendiment de les tres propostes de panot que van guanyar el concurs impulsat per l'anterior govern municipal per trobar "el panot del segle XXI". I com és? A primera vista, idèntic als actuals, convertits gairebé en icona pop de la ciutat, amb la tradicional flor que ja decora no només carrers, sinó també bosses de roba, samarretes i tasses de cafè. Els canvis arriben quan se n'analitza el detall, amb unes peces renovades amb "solucions i tecnologies innovadores" que busquen contribuir a una ciutat més sostenible.

Fins a final d'any, l'Ajuntament instal·larà en aquesta àrea del barri del Parc i la Llacuna del Poblenou fins a 2.500 metres quadrats d'aquests tres nous models de panot, que pretenen reduir substancialment la petjada de carboni, però també limitar la contaminació acústica, promoure l'economia circular i esmorteir l'efecte d'illa de calor. Un cop instal·lats, començarà un càsting de dotze mesos per posar-los a prova. Se n'avaluarà la resistència, el grau de trencament de peces, el comportament acústic, el lliscament, el desgast per abrasió, l’estabilitat cromàtica i l'índex de reflectància, la durabilitat, la filtració d’aigua, el grau de neteja i, fins i tot, l’adherència de xiclets. Un examen que, segons l'Ajuntament, ha de permetre repensar la pavimentació de la ciutat des d’una perspectiva més integral. "Busquem el panot del futur", ha resumit la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet.

Els models guanyadors

Els tres models que han guanyat el concurs i que ara s'examinaran són el Panot del s. XXI, un projecte liderat per Breinco i que presumeix de reduir fins al 30% les emissions de CO2 i d'ajudar a reduir fins a 10 decibels el soroll; el Panot+, impulsat per Constraula, del grup Sorigué, que destaca per ser menys gruixut que l'habitual i promet la reducció d'un 42% d'emissions de CO2; i l'R3 Panot, liderat per Escofet, que és més gruixut que el panot actual i que assegura que redueix un 70% la petjada de carboni. Totes les propostes comparteixen la utilització d’àrids reciclats i de ciment provinent d’escòries en el procés de fabricació.

I què passarà un cop s'acabin els dotze mesos de prova? El model que obtingui millor nota a l'examen serà el que s'instal·larà a tota la ciutat? Bonet ha precisat que no. El que es busca és treure, d'aquesta prova pilot, lliçons sobre les virtuts i els inconvenients de cada model per poder aplicar els aprenentatges en els futurs contractes d'obra pública vinculats a la pavimentació. És a dir, si per exemple es constata que l'ús d'un determinat material redueix significativament la contaminació acústica, es podria posar com a requisit en un hipotètic concurs.

L'aportació municipal ha estat de 240.000 euros i el concurs l'ha pilotat BIT Habitat, la fundació municipal que impulsa la innovació urbana per respodre als reptes socials, econòmics, tecnològics i ambientals a què s’encara la ciutat.