'Bunkers Barcelona': la tanca que no allunya ni frena els turistes

BarcelonaCom si es tractés de pastors, els agents de l’ordre feien córrer camí avall el ramat de turistes que seien acomodats damunt del que un dia va ser la bateria antiaèria de Barcelona. Braços amunt, braços avall, gesticulaven els guàrdies urbans per indicar-los la sortida. Per cinquè dia consecutiu i de manera extremadament puntual, a dos quarts de vuit del vespre, el tancat acabat d'estrenar quedava buit. 

L’emmurallament del recinte d’una part del turó de la Rovira ha estat la solució de l’Ajuntament per fer front a la massificació turística dels mal anomenats “búnquers” en horaris crepusculars. Tot i que no tots els veïns veuen aquesta alternativa dissuasiva com una opció proporcionada, d’altres encara opinen que es queda curta. Aquest és el cas del Juan, un veí que amb el perímetre ja tancat i buit de joventut, es queda davant l’entrada fent companyia a un agent de seguretat perquè “sempre queden quatre salvatges”. Però l’estona passa i la remor de la multitud queda lluny. Ara només hi ha un silenci que probablement els veïns dels carrers Mühlberg, Gran Vista, Doctor Bové, Marià Labèrnia, Labèrnia i Turó de la Rovira han estat anys trobant a faltar. 

L’escena es trenca quan una noia, mig esbufegant per tot el pendent que ha hagut de pujar, mira al guàrdia i al veí i crida: “I’m gonna do it!” El moment del Juan ha arribat: “No t'entenc, però és tancat!” Amb el llenguatge mundial dels gestos s’acaben entenent i la noia accepta la derrota que arriba tard per donar un cop d'ull a les vistes en el seu darrer dia a Barcelona. Probablement, no sap que un carrer més avall continua havent-hi tot l'espectacle que li han promès. 

Com molts pronosticaven, les tanques no han evitat que els turistes continuïn pujant al turó de la Rovira a reunir-se a xerrar, a beure, a fumar i a cantar, entre moltes altres coses. Tot i que els primers dies alguns veïns van penjar vídeos de joves ignorant la prohibició i saltant-se la tanca, la realitat és que la majoria tan sols han d’anar pel carrer de sota i asseure's damunt de les pedres de la collada per continuar tenint la famosíssima panoràmica de la ciutat. Entre gairebé un centenar de persones hi ha la Meg i l’Angelica, australiana i alemanya, respectivament. Només estaran dos dies a Barcelona i han decidit passar la tarda i el vespre del seu últim dia allà. Hi han anat a parar perquè una coneguda seva no només els hi va recomanar, sinó que ho va descriure com “el millor de la ciutat”. 

Sembla inversemblant que en aquell espai tan “cool”, com ho defineix la Meg d’Austràlia, fa escassos trenta anys hi van arribar a viure tres mil persones entre barraques i tendes. Avui dia és un punt neuràlgic per a visitants d’arreu del món que presumeixen d’experimentar un intent de vida mediterrània mentre beuen les cerveses que un venedor ambulant els ha proporcionat i es cruspeixen qualsevol menjar ràpid. Tot aquest panorama és el que dos guàrdies urbans intenten controlar, encara que sense gaire èxit. Asseguts a l'altre cantó de la tanca, sembla que ja ningú té pressa per fer-los fora. 

De sobte, el ramat reacciona. Els núvols s’han desfet i els últims rajos de sol del dia pinten les vistes a la ciutat d’un to ataronjat. Com si ho haguessin assajat, pràcticament tots aixequen els braços amb el mòbil entre mà i mà i es balancegen i giren buscant la millor foto de l’espectacle. Són pocs els que s’han resistit a immortalitzar el moment per, sobretot, penjar-ho a Instagram amb la localització Bunkers Barcelona. Serà així segurament com, encara que sigui a l'altra banda de la tanca, aquest camí del turó de la Rovira es resistirà a desaparèixer dels decàlegs de pelegrinatges turístics de molts visitants de la ciutat.