Barcelona
Societat  /  Barcelona 13/01/2022

Colau renuncia a crear habitatge protegit en remuntes a Gràcia

El pla urbanístic que aprovarà l'Ajuntament redueix de 42 a 9 els pisos amenaçats d'expropiació

4 min
Algunes de les cases tradicionals que es volen protegir al barri de Gràcia

Barcelona"Vull fer obres a casa meva, però no sé si això implicarà que hagi de convertir-la en un nou pis de protecció oficial". Aquest era el dubte que expressava Glòria Bonet, veïna del barri de Gràcia de Barcelona, a aquest diari quan va llegir la lletra petita del pla que l'Ajuntament volia aprovar per fixar les normes urbanístiques de la Gràcia del futur, un pla que, a més, es vol que serveixi de base per adaptar-lo a la realitat d'altres barris de la ciutat. El temor tenia fonament: la modificació del pla general metropolità (MPGM) que presentava el govern de Colau estipulava que qualsevol remunta que es fes al barri –i ella en preveia una– hauria d'enfocar-se a crear un nou habitatge de preu assequible, i estimava que, a llarg termini, això permetria guanyar un miler dels més de 2.000 pisos de protecció oficial que es preveia generar en col·laboració amb la iniciativa privada.

Però el document definitiu que el govern municipal ja ha aprovat aquest dijous en comissió de govern i portarà a ple a finals de mes renuncia a la via de les remuntes, que no queden incloses com a mecanisme específic per generar nou habitatge de protecció oficial. "Generava més mals entesos i problemes que virtuts", ha admès en roda de premsa la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. Amb tot, ha dit que mantenen la idea de fer servir aquest sistema per augmentar el parc d'habitatge a preu assequible però que quedarà inclòs dins del paquet de pisos que es preveu generar amb la mesura que ja obliga els promotors a reservar el 30% d'habitatge social en cas de noves promocions o grans rehabilitacions. Per fer-la més efectiva, en el cas de Gràcia s'aplica ja a partir de parcel·les de 400 metres quadrats i no de 600 com a la resta de Barcelona.

Per aquesta via, el consistori preveu que es podran sumar, a llarg termini, 400 nous habitatges assequibles, però la renúncia a les remuntes obliga a repensar el càlcul inicial, que preveia generar uns 2.800 pisos de protecció oficial en l'escenari més conservador. El planejament final parla de 1.700, la gran majoria dels quals fiats a la iniciativa privada: només una cinquantena de pisos seran de promoció pública en dues noves promocions –al passatge Mercedes i al carrer Maignon–. La resta vindran de la mesura del 30%, de la subdivisió de pisos de més de 160 metres quadrats (s'estimen uns 450 habitatges) o de la conversió de plantes baixes en habitatges (uns 800 pisos possibles).

Veïns del passatge Frígola concentrats davant del lloc on es volia obrir un vial per connectar amb el carrer Cardener.

Un altre dels grans canvis que incorpora el pla urbanístic després de les queixes veïnals i de la negociació amb grups polítics com ERC, que és qui en permetrà l'aprovació, és la reducció del nombre de veïns amenaçats d'expropiació. El document final manté l'afectació en nou habitatges quan el planejament inicial n'englobava 158, i el document que es va portar a aprovació inicial en recollia 42.

El redactat final exonera, per exemple, tots els veïns del passatge de Frígola, un carreró situat molt a prop de la plaça Lesseps que neix a Verdi i té sortida només a través dels Jardins del Mestre Balcells. El pla inicial preveia obrir un vial per connectar aquest carrer amb Cardener, i això implicava l'obertura d'un túnel estret i de més de 37 metres de llarg per sota de l'últim edifici del passatge. No es farà, i queden salvats tant els setze habitatges com el local dels baixos, que funciona com a centre cultural. "Som els grans alliberats de la modificació", celebra Laura Callejas, una de les propietàries del local, que, tot i això, demana esperar a veure-ho tot per escrit abans d'obrir definitivament el cava. L'únic habitatge d'aquest àmbit que mantindrà l'afectació és el que queda dins mateix dels jardins, que sí que anirà a terra.

També han quedat lliures d'expropiació quinze habitatges de l'àmbit Valldoreix-Maignon. "És un missatge clar per als veïns que volem que segueixin vivint a casa seva", ha assegurat Sanz. Qui no han tingut la mateixa sort són vuit famílies que viuen en casetes baixes de l'àmbit Igualada-Milà i Fontanals-Banyoles, on el govern municipal no renuncia a guanyar, en un futur, espai verd.

Protegides tres de cada quatre finques

En aquest cas, segons el regidor de Gràcia, Eloi Badia, s'ha prioritzat la "qualitat" de l'espai que es pot arribar a guanyar per sobre de la continuïtat dels habitatges ja existents. Però tant Sanz com ell han insistit que això ha sigut "'l'excepció" i que en la majoria de casos el que fa el pla és treure la llosa de l'afectació: s'han reduït en un 94% respecte al planejament inicial. I s'ha incrementat de manera notòria la protecció del patrimoni propi del barri: ara queden protegides 3.400 finques del nucli antic de Gràcia, és a dir, un 73% del total.

El pla definitiu, però, manté l'afectació sobre espais com els laboratoris Viñas, a l'àmbit Torrijos-Terol-Torrent d'en Vidalet, on es manté la qualificació de zona verda. En aquest cas, el govern ha endarrerit la previsió d'inici de les obres i assegura que no afectaran l'activitat dels laboratoris. També es manté l'afectació de l'antic teatre Principal, que ara és un garatge i ha de ser una zona verda, i la de l'illa Riera de Cassoles-Carolina, on es preveu espai lliure i un equipament.

Compromís per a Joanic

L'altra novetat, introduïda fruit de la negociació amb ERC , és accelerar les decisions sobre la plaça Joanic, que inicialment quedava fora del pla i mantenia les afectacions als veïns que fa més de quaranta anys que viuen en els llimbs. El compromís ara és presentar un avanç del pla abans de l'abril i aprovar-lo abans de final de mandat. Veïns com Adrià España, que viu a la plaça des de fa un any i mig, s'han sumat a la plataforma que vertebra el malestar veïnal pels canvis urbanístics i ho han fet, sobretot, per la incertesa de com acabaran afectant les seves cases. "No sabem si algun dia les acabaran enderrocant per guanyar-hi verd, que és la qualificació actual", apunta, i afegeix que veuen molt més factible que aquest verd es guanyi en actuacions com recuperar interiors d'illa o treure ciment de les places, i no pas enderrocant el que ja hi ha construït.

stats