Barcelona
Societat  /  Barcelona 26/03/2022

Collboni marca perfil per intentar el 'sorpasso' el 2023

Els socialistes fan més evidents les discrepàncies amb el govern de Colau a poc més d'un any de les eleccions

4 min
Ada Colau presidint el ple amb els socialistes Laia Bonet i Jaume Collboni al costat

Barcelona"Està tot parlat". Amb aquestes paraules minimitzava fa unes setmanes la tinent d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, qualsevol discrepància amb els socis de govern, el PSC, en projectes clau per a la ciutat, com la nova superilla de l'Eixample. Després d'aquella conversa amb l'ARA, però, els socialistes es van abstenir en la votació en comissió de govern del pla per regular les activitats econòmiques que podran obrir en aquest districte i després, en un salt amb doble tirabuixó, es van aliar amb Junts en comissió per aprovar un text que demanava restringir l'abast d'aquest pla. El soci es desmarcava, així, d'un projecte de govern, i això era anar un pas més enllà de les discrepàncies –ja acordades– entre comuns i socialistes en temes com l'ampliació de l'aeroport, els Jocs d'Hivern o l'Hermitage. Però també en aquestes esferes s'ha fet més pronunciada l'escletxa entre uns i altres amb el cap de files socialista, Jaume Collboni, aprofitant una conferència al Cercle d'Economia per reobrir el debat de l'aeroport: "No llanço la tovallola".

Quan falta poc més d'un any per a les eleccions municipals, el PSC ha començat el desmarcatge del projecte dels comuns des d'un "equilibri calculat" per no donar una imatge de crispació o de manca d'estabilitat que no afavoriria ni a uns ni als altres, com radiografia una veu del govern. Els comuns, que amb deu regidors són majoria al govern, opten per minimitzar aquestes discrepàncies, mentre que els socialistes, que ara tenen vuit regidors i es veuen en disposició de rivalitzar amb els republicans i els comuns per l'alcaldia, s'han avesat a verbalitzar els seus posicionaments diferenciats quan no hi ha acord, sigui sobre la superilla o sobre el desplegament del sistema de recollida d'escombraries porta a porta, que el PSC va demanar aturar a Horta.

Arribada la campanya, cadascú es menjarà els seus gripaus. I ara els socialistes s'afanyen a treure pit de la feina feta en terrenys com la promoció econòmica i a deixar clares algunes diferències de criteri que, de ben segur, amplificaran en període electoral. El ple de divendres va ser una mostra d'aquest joc d'equilibris, amb un PSC que no va fer evidents les discrepàncies però que es va endur victòries com que quedés aprovada per unanimitat una petició del PP per consensuar amb veïns i comerciants el pla d'usos de l'Eixample. "Ens uneixen més coses de les que ens separen", relativitzen des del grup municipal, tot i que fonts del partit confirmen que treballen per anar evidenciant que "el model del PSC no és el dels comuns".

El debat sobre Collboni

Al procés de distanciament dels socialistes respecte a Colau s'hi sumen els esforços per reivindicar Collboni com a candidat. Malgrat els dubtes i les especulacions que sempre apunten a un possible relleu, fonts socialistes deixen clar que ara mateix "no es valora cap altra opció" per encapçalar la llista a la capital catalana. Tant la direcció nacional com la federació de Barcelona tanquen files amb l'actual tinent d'alcaldia i les enquestes públiques i internes avalen aquesta posició: el grau de coneixement de Collboni entre la ciutadania està al voltant del 70%, la valoració que té entre l'electorat socialista és bona i, segons les mateixes fonts, també és "bastant òptima" entre els votants de Cs i els comuns, l'espai on el PSC veu marge per créixer el 2023. L'últim baròmetre municipal, tot i assignar-li un 4,7 de nota de valoració –suspès, com la resta de líders, amb l'única excepció del republicà Ernest Maragall, que aprovava pels pèls amb un 5,2–, el situava com el tercer cap de partit més conegut, per darrere de Colau i Maragall.

La capacitat de poder pescar vot entre els votants decebuts amb els comuns i també a l'espai de Cs –a l'espera de veure com queden reconfigurats tots els partits ara petits del ple– és el que decanta la balança ara a favor de Collboni per davant de substituts que han sonat els últims mesos com el ministre Miquel Iceta, que consolida el votant propi però genera anticossos en l'electorat fronterer. Diverses veus al PSC descarten de la mateixa manera altres noms que han aparegut a les travesses recentment com són la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; l'exalcalde de Barcelona Jordi Hereu, o la nova delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay. L'únic candidat que al partit consideren que aconseguiria un millor resultat que Collboni és el primer secretari socialista, Salvador Illa, però això podria debilitar el seu projecte d'alternativa a la Generalitat amb què aspira a ser president. "El candidat serà Collboni, no en tingueu cap dubte", tanquen files des del grup municipal.

Els dubtes sobre si Collboni continuarà de candidat, apunten des del partit, sorgeixen del seu perfil més lligat a la gestió que al carisma que poden tenir figures com Colau, però els socialistes estan convençuts que aquesta característica cotitza a l'alça en un moment de crisi com l'actual, fruit de la pandèmia i les conseqüències de la guerra a Ucraïna. "La gent busca certeses i garanties", afirma un dirigent. El tinent d'alcaldia ja va ser promocionat al congrés del desembre quan va ser triat per la viceprimera secretària de política municipal, i últimament ha protagonitzant diversos actes amb l'objectiu de reforçar la seva figura de cara al 2023. Dissabte ho va fer al costat d'Illa en la convenció política del PSC de Barcelona que, precisament, havia de marcar el rumb de cara a les municipals i on es va anuncia que Hereu serà president del consell assessor de la candidatura. "Estic convençut que tindré el suport majoritari", va defensar Collboni sobre la possibilitat que algun altre aspirant opti a les primàries del partit. La seva confirmació oficial com a candidat, però, encara podria trigar a arribar. A més d'un any per a les urnes, el context i l'evolució de les enquestes són imprevisibles.

stats