L'auge de famílies vivint en habitacions empeny Barcelona a revisar el sistema d'ajudes

BarcelonaEl nombre de persones empadronades sense domicili fix a Barcelona s'ha disparat en els últims anys. De les 3.991 que constaven al padró municipal l'any 2015 s'ha passat a les 45.913 de principis de 2024. L'increment ha estat especialment pronunciat en els últims tres anys, en què la xifra gairebé s'ha doblat. El 2022 hi havia 20.000 empadronats sense domicili fix menys que ara. Unes dades que han portat l'Ajuntament a plantejar-se la necessitat de revisar el sistema d'ajudes, sobretot després que un informe encarregat per l'Institut Municipal de Serveis Socials corrobori que aquest és un dels motius darrere de l'auge d'empadronats amb domicili desconegut.

Per arribar a aquesta conclusió cal tenir en compte que, més enllà de persones sense llar o que viuen en assentaments informals, bona part dels empadronats sense domicili fix són persones o famílies senceres que viuen rellogades en habitacions. En molts casos el propietari o titular del contracte de lloguer no els deixa empadronar al domicili perquè tem perdre accés a aquestes ajudes. El motiu? Que en alguns casos el criteri a l'hora de donar-les és la unitat de convivència –la suma de persones que viuen en el mateix habitatge–, en comptes de la unitat familiar –conjunt de persones amb vincles de parentiu que viuen en un habitatge– o la unitat econòmica, que només té en compte les persones que viuen en un mateix habitatge, però que comparteixen ingressos i despeses.

El fet que –com corroborava un informe elaborat fa poc per Càritas i l'Observatori de l'Habitatge Digne d'Esade– cada cop siguin més les persones vulnerables que es veuen obligades a viure en una habitació rellogada ha aguditzat el problema. Malgrat la falta de dades específiques per part del consistori, l'estudi encarregat per l'Ajuntament sosté a partir d'enquestes fetes a entitats socials que un 20,23% de les persones que s'empadronen sense domicili fix ho fan perquè viuen en un habitatge o habitació en què no els deixen empadronar, i que un 7,8% ho fan per "necessitats vinculades a demandes d'ajuts".

Homogeneïtzar conceptes

"La realitat de l'exclusió residencial ha canviat moltíssim en deu anys, les famílies que viuen en habitacions ha augmentat molt l'última dècada i les administracions hem de revisar les nostres polítiques per adaptar-nos a la realitat", ha afirmat la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, que ha defensat que cal diferenciar el que és una unitat de convivència, d’una unitat econòmica o una unitat familiar a l’hora de determinar qui pot rebre una determinada prestació.

Fuertes ha posat com a exemple el cas de dues famílies que no poden afrontar el cost de viure soles i es veuen obligades a compartir pis. "Tot i viure juntes no són una mateixa unitat econòmica", ha apuntat. Per això, ha dit, cal avançar per “homogeneïtzar aquests conceptes” i que els ajuts i prestacions recullin les situacions que viuen les famílies i les persones en la mesura del possible. Fuertes ha explicat que l'Ajuntament de Barcelona treballarà per crear un glossari que reculli aquesta terminologia i ha obert la porta a compartir-lo amb altres administracions.

Segons l'informe, titulat L'impacte de les prestacions socials sobre les dinàmiques del padró municipal, entre els gairebé 46.000 empadronats sense domicili fix n'hi ha 4.730 que són menors de setze anys. Pel que fa a la distribució d'aquest tipus d'empadronats per districte, la gran majoria consten a Ciutat Vella (11.521), seguit de Sant Martí (6.407), Nou Barris (6.375) i Sants-Montjuïc (6.244). En canvi, els districtes on n'hi ha menys són Sarrià-Sant Gervasi (868) i Les Corts (978).