Emergència social

El nombre d'empadronats sense domicili fix a Barcelona es multiplica per deu en vuit anys

La síndica reclama al consistori barceloní una "moratòria" en la baixa del padró de les adreces postals de les ONG

3 min
Una persona sense llar dorm en un banc de Vallcarca al costat d'una bossa de plàstic amb les seves pertinences penjades d'un arbre.

BarcelonaLa Síndica de Greuges ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona "una moratòria" per donar de baixa les persones empadronades a les adreces postals d'entitats del tercer sector fins que no es pugui garantir que no queden desprotegides i que no es vulneren els seus "drets fonamentals". En una carta enviada a aquestes ONG, avançada pel diari ARA, el responsable del registre general del consistori notificava que a partir del mes de juny s'elimina la via de l'empadronament col·lectiu sense pernoctació a les seus de les ONG. Amb aquesta decisió, es donaran de baixa les 1.700 persones empadronades per aquest canal.

Les traves per empadronar-se són una constant en molts municipis de Catalunya, que exigeixen als sol·licitants requisits excessius que no s'ajusten a llei o que fan allargar els tres mesos de termini. Les entitats socials, com la Síndica de Greuges, han denunciat en diferents ocasions que la prohibició de donar d'alta, a banda de no ajustar-se a llei, deixa fora de drets bàsics les persones més vulnerables de la societat. En aquest camp de negatives, Barcelona ha destacat per tenir el seu registre obert a persones que no tenen domicili fix o que tenen un habitatge precari.

De fet, en vuit anys aquest tipus d'empadronaments sense domicili fix s'han multiplicat per deu i han passat de 4.815 a 45.016 aquest mes de maig. No obstant això, aquests primers cinc mesos de l'any hi ha hagut una lleugera disminució, segons el seguiment del consistori, ja que es va començar el gener amb 46.500.

Arran de la baixa de les persones empadronades a les seus de les ONG, la institució que dirigeix Esther Giménez-Salinas ha obert una actuació d'ofici per conèixer tots els detalls i quantes persones es veuran afectades pels nous criteris. El canvi va agafar per sorpresa les entitats que, des de fa anys i amb l'autorització de l'Ajuntament, empadronen les persones vulnerables que atenen que, per diferents motius, no acudeixen a la via ordinària. El perfil de persones afectades és divers, tot i que majoritàriament sobreviuen al carrer o en assentaments informals, o, com la majoria, viuen rellogats en habitacions i el propietari no els deixa empadronar al domicili perquè alguns temen perdre prestacions socials.

Pèrdua "transitòria"

Les entitats també demanaven temps, i lamentaven que, amb tan poques setmanes de marge, no podrien avisar molts dels que havien empadronat. A més, qüestionaven com s'arribaria a una població que sobreviu sovint al marge per fer-los saber que un cop es tramitava la baixa havien d'iniciar els tràmits de l'alta al padró. El consistori ha anunciat que, amb l'afany d'agilitzar tot el procés, ha reforçat els circuits de l'empadronament i el personal d'educadors de carrer, que hauran de fer les comprovacions als domicilis per corroborar que s'hi resideix, tot i que segons les circumstàncies de cadascú es podrà estar registrat en un domicili fictici. L'objectiu és que les dades del padró siguin tan ajustades com sigui possible a la realitat. En cas de no poder provar la residència a Barcelona, s'haurà de tramitar "l'empadronament al municipi i l'adreça de la residència habitual com més aviat millor".

En resposta a la petició de la síndica, l'Ajuntament de Barcelona facilitarà la informació detallada sobre com funcionarà el circuit d'empadronament i assegura que acompanyarà les entitats "durant el temps que calgui per poder fer els tràmits necessaris garantint que en cap cas ningú quedi descobert".

Un dels temors de les ONG consultades per aquest diari és que la baixa del padró representi un obstacle per a persones que estan enmig de processos de regularització de la seva situació administrativa, renovant el permís de residència o a l'espera de cobrar una prestació social. En tots aquests casos és necessari estar donat d'alta al padró municipal i també que no hi hagi cap interrupció. Per a aquests casos, la síndica reclama que les sol·licituds que es presentin a conseqüència d'un canvi de domicili dins de Barcelona es gestionin com una modificació del padró i no com una baixa seguida d'una alta, perquè —insisteix— la pèrdua d’empadronament, encara que sigui transitòria, com sembla que es preveu en aquest cas, pot vulnerar drets bàsics de persones que ja tenen perfils d’especial fragilitat.

stats