L'informe de la UB avala el retorn econòmic de la Copa Amèrica malgrat no complir expectatives

Les institucions van destinar finalment 97 milions d'euros a la competició, que va reunir 455.000 visitants

Un vaixell de la Copa Amèrica entrenant a Barcelona.
04/03/2025
3 min

BarcelonaMés de quatre mesos després que s'acabés la Copa Amèrica de vela, aquest dimarts la Fundació Barcelona Capital Nàutica ha fet públic l'informe que va encarregar a la Universitat de Barcelona (UB) perquè avalués l'impacte real que la competició havia tingut per a Catalunya. Aquest document defensa que la Copa Amèrica va contribuir amb 1.034,2 milions d'euros al PIB del país i que va suposar 1.740 milions d'euros de facturació, però també demostra que la realitat de la competició ha quedat lluny de les expectatives que havia generat.

Inscriu-te a la newsletter Barcelona Inscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Per calibrar la distància entre realitat i expectatives, és interessant analitzar les diferències entre l'informe de la UB d'ara i el que va elaborar la Universitat Pompeu Fabra (UPF) abans de la competició. Aquell primer estudi preveia, per exemple, que la contribució de la competició al PIB fos de 200 milions d'euros més. També que es crearien gairebé 19.000 llocs de feina, mentre que l'informe de la UB apunta que se n'haurien creat finalment uns 6.000 menys.

Unes diferències que s'expliquen, bàsicament, per la diferència entre l'expectativa que es tenia d'assistents a la competició i la dada que finalment s'ha obtingut. L'informe que havia elaborat la UPF abans de la Copa Amèrica s'havia fet partint de la projecció de 2,5 milions de visites que va donar a la universitat la mateixa Fundació Barcelona Capital Nàutica.

Ara, l'estudi de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB -liderat pels professors Jordi Suriñach i Esthe Vayà- rebaixa aquella xifra. Malgrat que les càmeres que comptaven quanta gent hi havia van comptabilitzar 2.717.150 assistències, a partir de les enquestes que van fer als visitants els investigadors tracen una fórmula per fer una doble correcció: d'una banda, calibren els visitants que van poder ser comptats en dos punts diferents un mateix dia, i de l'altra, els que van repetir més d'un dia de competició. Un càlcul que els porta a dir que, en total, hi va haver 455.504 participants que, com que van repetir diversos dies, van fer 1,6 milions de visites.

97 milions de les arques públiques

Una altra novetat que fa aflorar l'informe és que finalment la inversió pública per fer possible la Copa Amèrica a Barcelona hauria ascendit a 97 milions d'euros sense comptar l'IVA. D'aquests, n'hi ha 48 milions que són en concepte de preu (el fee) per acollir la competició i que s'haurien distribuït de la següent manera: 8,2 milions de l'Ajuntament de Barcelona, 18,5 de l'Estat, 13,2 de la Generalitat, 3 de la Diputació de Barcelona, 2 del Consorci de Turisme de Barcelona i 3 més de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

A banda, l'informe comptabilitza 48,9 milions d'euros més (també sense IVA) que haurien aportat les diferents institucions en concepte de despeses corrents i inversions. Tot plegat fa que, segons expliquen fonts municipals a l'ARA, la Copa Amèrica sigui la segona competició esportiva a Catalunya que ha suposat una inversió pública més gran només per darrere dels Jocs Olímpics.

3,3 euros per cada euro invertit

Tanmateix, l'informe també subratlla que a través de rendes fiscals i cotitzacions a la Seguretat Social, les administracions han recuperat 3,3 euros per cada euro invertit. En concret, l'estudi preveu 111 milions d'euros recaptats per la Copa Amèrica en concepte d'IVA, 53 milions en concepte d'IRPF, 43,9 milions derivats de l'Impost de Societats i 110,7 milions generats en cotitzacions. Aquesta és una de les dades que ha destacat aquest dimarts el tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament, Jordi Valls, que ha subratllat que l'impacte de la Copa Amèrica en la ciutat ha sigut "positiu", malgrat admetre que les expectatives que s'havien generat eren més altes.

Des de l'oposició, la líder de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha opinat que l'estudi confirma que les dades que s'havien donat per justificar que la ciutat acollís la Copa Amèrica "eren inflades" i ha reclamat una "auditoria pública". També des de Junts, el seu líder, Jordi Martí Galbis, ha exigit que entregui "l'auditoria definitiva" de la Fundació Barcelona Capital Nàutica que el govern ha promès aquest dimarts tenir llesta abans de dos mesos.

Per la seva banda, el regidor d'ERC Jordi Castellana ha subratllat que és un estudi que analitza dades de l'impacte econòmic de l'esdeveniment a partir de l'assistència del turisme i de la despesa que ha generat. Un impacte, a parer dels republicans, "efímer", que no aclareix per a ell si "té sentit" invertir diners públics en una acció d'aquest tipus. En canvi, des del PP, Daniel Sirera, ha lamentat que Barcelona rebutgés tornar a acollir la Copa Amèrica.

L'informe sobre els creueristes

Els professor de la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona que han liderat aquest informe -Jordi Suriñach i Esther Vayà- són els mateixos que fa unes setmanes van presentar un informe encarregat en aquest cas per l 'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) que sosté que els creueristes de pas –els que no pernocten a la ciutat– aporten més a les arques de l'Ajuntament del que li costen.

stats