La nova Via Laietana suma un altre revés judicial

BarcelonaLes grans transformacions urbanístiques impulsades durant els mandats d'Ada Colau a Barcelona continuen el particular viacrucis judicial. Al laberint de sentències sobre l'eix verd de Consell de Cent, s'hi suma també el qüestionament des dels tribunals de la reforma de la Via Laietana, inaugurada fa tot just dues setmanes. Com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha tornat a considerar invàlid l'acord de l'Ajuntament que va permetre tirar endavant la reurbanització del carrer.

És el segon cop que aquest mateix jutjat emet una sentència crítica amb la manera com es va dur a terme la remodelació de la Via Laietana. Fa un any ja es va pronunciar en la mateixa línia en resposta a un recurs presentat per la Cambra de Concessionaris d’Infraestructures, Equipaments i Serveis Públics. En aquesta ocasió, la sentència respon a un recurs que va presentar Barcelona Oberta, que uneix diversos eixos comercials i turístics de la capital.

El jutjat calca els arguments que ja va fer servir en l'anterior sentència i que també han defensat la majoria dels magistrats que s'han pronunciat sobre l'eix verd de Via Laietana. És a dir, que com que es tracta d'una artèria que "té la funció de vial d'accessibilitat metropolitana i no estrictament local o de barri" s'hauria d'haver reformat a través d'una modificació del Pla General Metropolità i no com un projecte d'obres ordinari.

A la sentència se sosté que el projecte executiu de reurbanització "encobreix una modificació de les determinacions essencials que el Pla General Metropolità atribueix a la Via Laietana sense seguir el procediment legalment previst per fer-ho, i per decisió d'un òrgan manifestament incompetent", en referència a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l'Ajuntament. En ser una artèria urbana d'interès metropolità, la jutgessa opina que "només pot modificar-la la Subcomissió d'Urbanisme de Barcelona, que és un òrgan de la Generalitat".

Segons el jutjat, el projecte Superilla de l'Ajuntament es desenvolupa fraccionadament mitjançant projectes d'obra ordinària "mirant d'eludir el procediment de modificació puntual del Pla General Metropolità", que "obligaria el consistori a consensuar-ho amb la Generalitat i amb el teixit social".

L'Ajuntament hi recorrerà

Com ja va fer amb la primera sentència d'ara fa un any, l'Ajuntament de Barcelona recorrerà contra aquesta decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La primera tinent d'alcalde d'Urbanisme, Laia Bonet, ha defensat la feina feta pels tècnics de l'Ajuntament a la Via Laietana i ha remarcat que continua sent una via amb "mobilitat sostenible". "Són transformacions que han vingut per quedar-se i no ens farem enrere", ha defensat Bonet, que ha subratllat que l'Ajuntament continuarà defensant els seus posicionaments.

De moment, el primer cas que ja va obtenir resposta de l'alt tribunal no permet al consistori ser gaire optimista. Amb relació al tram de Consell de Cent entre Bruc i Casanova, quatre dels cinc magistrats que van revisar la sentència van apuntar que era "clar" que "la funcionalitat de la via ha canviat i ha perdut en essència la seva funció connectora i d'enllaç", i van concloure que l'Ajuntament no va seguir el procediment legal adequat. Fonts municipals ja han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem. Una cinquena magistrada s'hi va oposar i va fer un vot particular.