Toc d'atenció d'Antifrau a l'Ajuntament de Barcelona per la gestió de Can Raventós
Els veïns portaran el cas a la Fiscalia Anticorrupció si el TSJC confirma errors en el pla urbanístic
BarcelonaEls veïns de Sarrià sumen més munició en la seva lluita per salvar la masia i el jardí de Can Raventós. Tres anys després de portar el cas a l'Oficina Antifrau de Catalunya, l'ens fiscalitzador ha resolt l'expedient donant, en part, la raó als veïns. En la conclusió de la seva investigació, Antifrau tanca el cas fent dues recomanacions a l'Ajuntament de Barcelona: d'una banda, l'insta a justificar més exhaustivament les decisions que pren en matèria urbanística; de l'altra, li demana revisar els mecanismes per a la detecció de possibles conflictes d'interès, ja que considera que en el cas de Can Raventós hi ha "conflictes d'interès aparents en responsables municipals que no han estat degudament gestionats". Tanmateix, precisa que "no s'han observat indicis d'influències indegudes en el procediment".
Però què denuncien exactament els veïns? La protesta neix arran de la iniciativa privada aprovada per l'Ajuntament en l'anterior mandat per transformar Can Raventós –una masia del 1848– i el seu jardí i aixecar-hi pisos de luxe. Un procediment que la Plataforma Defensem Can Raventós considera irregular per aspectes que van des de l'incompliment de requisits urbanístics –com ara que no es mantingui la distància mínima de deu metres entre els nous edificis i la masia–, a anomalies en la tramitació –que creuen que es va fer de forma accelerada–, passant per les sospites de "tracte de favor" de l'Ajuntament a l'empresa impulsora del projecte, Bigdal 5000.
El motiu d'aquests recels és que el president d'aquesta empresa –que va traspassar els terrenys a BeCorp el 2017– és Salvador Ferran Pérez-Portabella, que comparteix militància a Units per Avançar amb Albert Batlle i Maite Català, regidor i gerent respectivament del districte de Sarrià-Sant Gervasi quan el projecte va ressuscitar per sorpresa el 2020 després d'haver quedat congelat un any abans. El projecte urbanístic es va aprovar en el ple amb els vots a favor de Barcelona en Comú, PSC, PP i els regidors de Manuel Valls –que va celebrar efusivament la votació a les seves xarxes– i amb l'únic vot en contra d'Esquerra.
Ara, amb l'informe d'Antifrau a la mà, els veïns ja es preparen per als propers passos d'una batalla que fa anys que dura. A l'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) resolgui el contenciós administratiu obert —el cas està vist per sentència i s'espera una resolució imminent—, la Plataforma Defensem Can Raventós anuncia que, si la justícia confirma que l'administració no va respectar el planejament urbanístic, posaran el cas també en mans de la Fiscalia Anticorrupció per si hi pot haver hagut un cas de prevaricació i tràfic d'influències. Des d'Antifrau, però, apunten que en aquest cas, quan es parla de "conflicte d'interès aparent" vol dir que no hi ha un conflicte real, però sí que a ulls de la gent pot semblar que existeixi. De fet, l'Oficina pot elevar les seves investigacions a la Fiscalia quan hi veu indicis d'irregularitats i no ho ha fet.
Crítiques a l'"opacitat" de l'Ajuntament
En el rerefons del conflicte per Can Raventós hi ha dos debats cada cop més presents a la ciutat: la lluita per preservar els espais verds i la batalla per l'habitatge. Tot i que les obres ara fa tres mesos que estan aturades perquè els veïns van aconseguir frenar-les al·legant que hi podria haver restes arqueològiques de valor a la zona, BeCorp ja fa temps que va començar els treballs per construir els 59 habitatges de luxe —d'uns 50 metres quadrats i que poden arribar a costar uns 800.000 euros– que haurien de formar els dos nous blocs.
Els veïns critiquen l'opacitat amb què ha actuat l'Ajuntament en aquest cas i li retreuen que encara avui no els hagi deixat veure ni el projecte definitiu ni, malgrat l'aval de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, un informe intern encarregat pel govern d'Ada Colau que detectava errors en el pla aprovat per construir pisos a Can Raventós. Tampoc han pogut reunir-se encara amb la nova regidora del districte, Maria Eugènia Gay. "Sempre ens han donat l'esquena", lamenten.
La Plataforma Defensem Can Raventós censura també que malgrat els dubtes que des del principi ha suscitat el projecte, l'Ajuntament hagi optat per la via dels "fets consumats" i hagi permès avançar amb les obres. Avisen que, si finalment la justícia els dona la raó i obliga a refer el pla urbanístic, l'Ajuntament es veurà obligat a pagar una indemnització milionària a l'empresa que s'hagués pogut evitar. En aquest sentit, lamenten que no prosperés la via d'oferir a BeCorp uns terrenys a Glòries a canvi dels de Can Raventós. Una opció que va estar sobre la taula i que els veïns asseguren que l'empresa veia amb bons ulls, però que finalment es va descartar.
