Tres fórmules per ampliar edificis de manera barata i sostenible

BarcelonaSón una mena de kits pensats per a la construcció ràpida. Un afegit que es pot adossar a qualsevol edifici perquè guanyi metres quadrats i al·licients com balcons o espai per a l'ascensor seguint l'exemple paradigmàtic del que van fer els arquitectes Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal per rehabilitar tres blocs de pisos socials a Bordeus. En aquest cas es tractava d'un sistema d’hivernacles prefabricats com a grans bastides que recobreixen la façana dels edificis i que no van requerir cap enderroc. L'Ajuntament de Barcelona va llançar, a l'estiu, un concurs per seleccionar propostes que permetessin regenerar blocs de pisos de manera sostenible. Un repte, proposat des de la Fundació BIT Hàbitat i l'àrea d'Urbanisme, que s'enfoca, especialment, als blocs de micropisos construïts de forma ràpida en polígons. Zones com la del Besòs i el Maresme seran les candidates perfectes per fer de camp de proves d'aquests projectes de regeneració, segons la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. També es pensen, a més llarg termini i si hi ha bons resultats, per poder ampliar els pisos del barri de la Barceloneta, els coneguts com a "quarts de casa". O per permetre que alguns edificis que no han esgotat la seva edificabilitat cap a l'interior d'illa creixin fins a quedar alineats amb la resta de finques del carrer.

"Han de ser solucions de millora per a edificis ja existents i que es facin aplicant la lògica d'enderrocs zero", explica la responsable d'Urbanisme. I posa com a exemple la constatació, en el moment més dur de la pandèmia, que molts habitatges de la ciutat no tenien balcó o estaven poc assolellats, i com això va fer encara més dur el confinament per a alguns veïns. Ara, es volen provar solucions de muntatge ràpid, en forma de kits, per poder fer créixer alguns edificis i solucionar-hi mancances com la falta de balcó, els mals aïllaments o els dèficits de llum natural. Afegir aquests mòduls és possible gràcies a la modificació de la normativa urbanística, a través de la llei 2/2021, que permet ampliar alguns edificis d'habitatges amb nous cossos sempre que sigui per millorar la sostenibilitat i l'habitabilitat dels pisos.

De moment, Barcelona ja ha escollit tres propostes finalistes entre les vuit que optaven al concurs, i ara els seus impulsors en faran els prototips. Haurien d'estar instal·lats el març de l'any que ve i, a partir d'aquí i de la mateixa manera que es farà amb els prototips de nou panot eco, es provaran durant un any. Si es donen per avalats, el sistema de muntatge quasi industrialitzat permet replicar-los de forma ràpida allà on es consideri oportú. L'Ajuntament destinarà 450.000 euros a l'impuls d'aquests primers prototips, que, com destaca la tinent d'alcaldia Laia Bonet, busquen respondre a un repte que encara no disposa de solucions estandarditzades al mercat. Aquestes són les tres propostes seleccionades:

La proposta batejada com a Aligra és la més ben puntuada pel comitè de selecció. Es basa en una estructura de fusta i un sistema de muntatge pensat en capes que permet fer-hi canvis al gust de l'usuari. La primera capa és pròpiament l'ampliació de l'estructura, feta en fusta, i que es converteix en una mena de balcó afegit. Les següents capes planteges diferents maneres de cobrir aquest balcó. "Són sempre sistemes de construcció lleugera i desmuntables, com si fos una mena de gran joc de mecano, que es pot treure i posar", explica David Juárez, un dels arquitectes de l'equip. La proposta porta el segell de Straddle 3, Societat Orgànica, Aiguasol, Tall-Fusta i Tejido. Els kits també plantegen millores pel que fa a la climatització de l'edifici i la possibilitat d'instal·lar pèrgoles fotovoltaiques a la coberta o panells a les façanes.

La segona proposta seleccionada porta el nom de Regenerar Barcelona i el segell de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Constraula. També utilitza la fusta com a material principal per muntar espais exteriors, interiors o semiexteriors. Pere Joan Ravetllat, professor de la UPC, explica que el prototip ha de ser prou versàtil en qualsevol situació per fer créixer els pisos i donar millors condicions energètiques i de sociabilitat: "El mòdul ha de ser molt adaptable". A la planta més alta s'hi preveuen plaques fotovoltaiques i espais de trobada. És un projecte pensat molt especialment per millorar les condicions d'habitabilitat dels polígons.

La tercera finalista és la proposta InnoFAB, presentada per Pich Aguilera Arquitectes, Pich Architects i Pich Innovation, Metalperfil i Verdtical Urban Biotechnology. En aquest cas es planteja una estructura metàl·lica i sistemes de tancament industrialitzats. Un projecte que també permet afegir balcons on ara no n'hi ha i espais més ben climatitzats per ampliar pisos petits. "Una de les nostres apostes més fortes és pensar constantment en l'economia circular: tots els elements que fem servir tenen com a mínim un 80% de material reciclat i es poden reutilitzar", explica Teresa Batlle, de Pich Arquitects, que creu que aquestes mesures poden ser una bona solució per a tots els polígons que ara necessiten "revitalitzar-se".