Beth: "Fa uns anys era impensable que ensenyés tant la meva part personal"

Beth Rodergas (Súria, 1981) pràcticament es va reinventar amb el disc Segueix-me el fil (2010). Ara repeteix amb els productors Ricky Falkner, Santos Berrocal i Florenci Ferrer a Família (Música Global), en què canta cançons pròpies i de compositors com Carles Sanjosé.

Per què has decidit que la família sigui tan important en aquest disc?

No va ser quedar-me embarassada, tenir una filla i decidir que el disc aniria d'això. Quan l'estava preparant les cançons em sortien així, i va ser una mica aprofitar-ho a favor meu i parlar-ne obertament, de manera natural. Fa uns anys, potser per l'exposició als mitjans i per la fama, era impensable que ensenyés tant la meva part personal. No hauria pensat mai que gairebé cada dia penjaria una foto de la meva filla a Instagram, i és el que estic fent ara. La maternitat et transforma de tal manera que fas coses que pensaves que no faries mai.

¿No enyores la fama de l'època d'Operación Triunfo ?

No. Potser sí que hi ha algunes coses, com les xifres de venda dels discos, que tant de bo recuperés, tot i que em preocupa poc. Fa onze anys, amb el primer disc era número 1, però ara estic molt contenta d'haver recuperat la meva vida, de poder caminar pel carrer i de poder fer una vida totalment normal. Tothom em deia: "Pensa que tot el que puja baixa". I jo pensava que sí, que tant de bo baixés, perquè si no em tornaria boja. Vaig necessitar fer una aturada per tornar a agafar les regnes de la meva vida.

Afortunadament, eres molt jove i tenies temps per revertir-ho.

Sí, i crec que encara ara dec estar posant a lloc coses de fa onze anys, potser de manera inconscient. Evidentment, tenir un començament com aquell m'ha marcat com a persona i com a artista. Potser allò ha fet que hagi trigat més a saber cap on vull anar i què vull fer.

Fa set anys alguns mitjans et van criticar per presentar un acte de Sobirania i Progrés, i també has rebut insults per cantar en el Concert per la Llibertat.

Vaig participar en el Concert per la Llibertat perquè estic a favor del dret a decidir i perquè tinc molt clara la meva identitat. Encara que no cantés en català, catalanista sí que ho he sigut des de sempre; independentista ja no ho tinc tan clar, però molt d'aquí i amb la meva identitat i les meves arrels molt clares sempre. En l'acte de Sobirania i Progrés senzillament vaig fer de presentadora i després en algun mitjà de Madrid van dir barbaritats. I amb el Concert per la Llibertat hi ha hagut gent que m'ha insultat a YouTube. Al final intento que em rellisqui bastant. Jo ara estic cantant en català, però qui sap si més endavant tornaré a cantar en castellà o en anglès. No ho descarto, perquè són llengües que m'agraden i que domino. M'agrada estar per sobre d'això i m'encantaria que la gent que escolta música també pogués estar per sobre d'això. Les lletres són importants, evidentment, però m'he passat molts anys escoltant cançons que no entenia el que deien les lletres i a mi m'arribaven i m'emocionaven igual. I si un artista t'agrada, la seva ideologia política crec que no t'ha d'importar.

Segueixes cantant country-folk. T'hi sents còmoda?

Molt. Amb aquest disc tenia clar que volia una continuïtat respecte a Segueix-me el fil . Tampoc no descarto explorar noves sonoritats, perquè no crec que faci country-folk-pop per sempre més. Però de moment m'agrada i m'hi sento molt còmoda.

Quins discos has escoltat mentre enregistraves el nou àlbum?

Pocs. Abans escoltava molta música, però ara... No en culpo la nena, però des que he sigut mare puc escoltar molt poca música. Potser just abans de gravar escoltava sobretot Bon Iver i també John Mayer, Thomas Dybdahl i Ray LaMontagne, i de gent d'aquí els Egon Soda i Sanjosex, que m'agrada molt com compon. Però he escoltat poca música, i últimament estic avorrida de mi mateixa perquè la meva filla no vol escoltar res més que no sigui aquest nou disc. Mai havia escoltat tant les meves pròpies cançons, però la nena és molt pesada: "La mama, la mama, la mama".

A qui li cantes en aquest disc?

Òbviament, a la nena i al meu home. Les cançons no només estan escrites amb ells, sinó que també els hi canto a ells. I ara em trobo que els pares i les mares, sobretot si han tingut fills fa poc, se senten més identificats que ningú amb el disc i els agrada més que a ningú.

¿Aquest públic també anirà als concerts?

Sí, jo crec que sí. Tinc un públic molt variat. De sobte vénen noies que ara tenen 20 anys però que em segueixen des del començament, quan eren nenes de 10 anys i que òbviament encara no són mares. Però també vénen pares, i tinc gent de 50 i de 60 anys que els agrada i que també em segueixen. No crec que ara canviï. Crec que el públic serà bastant semblant al de Segueix-me el fil , que era molt variat.

Tindràs temps per al teatre?

Crec que sí. Ara no tinc cap projecte de teatre, però si me'n surt algun i em sembla interessant sí que el faré. L'experiència em diu que la feina porta feina. Sempre he funcionat bastant així.