Una biòpsia permet diagnosticar la malaltia de Parkinson de forma precoç

BarcelonaFins ara, el Parkinson no es diagnosticava fins que no apareixien signes visibles de la malaltia, com els tremolors. I fins i tot així, amb les proves disponibles hi havia marge d’error: fins a un 20% dels casos es diagnosticaven malament, sovint perquè es confonia amb altres malalties. Però científics de l’Hospital Clínic i de l’IDIBAPS acaben de presentar una nova prova que canvia radicalment el panorama. Es tracta d’una biòpsia que, amb una punxada a la mandíbula, sota la boca, permet extreure una mostra d’uns dos centímetres de teixit d'una glàndula en la qual es pot detectar la presència d’agregats de la proteïna que hi ha darrere la malaltia, l'alfa-sinucleïna, fins i tot abans de presentar símptomes. “Es una prova senzilla, clara i molt fiable”, afirma Eduard Tolosa, investigador de la Unitat de Parkinson del Clínic i del CIBERNED que ha coordinat l’estudi que avui publica la prestigiosa revista 'The Lancet Neurology'.

Estudis anteriors han permès identificar aquesta proteïna. La malaltia de Parkinson és una patologia crònica i neurodegenerativa que afecta les zones del cervell encarregades del control i coordinació del moviment i de l'equilibri. Els pacients, a més, presenten diversos símptomes no motors com pèrdua d'olfacte, deteriorament cognitiu o trastorns del son en fase REM, que poden aparèixer anys abans que es desenvolupi la malaltia. Aquests símptomes els provoca l'acumulació d'alfa-sinucleïna a les neurones, els anomenats cossos de Lewy. Detectar-ne la presència de forma precoç permetria diagnosticar el Parkinson en una fase molt primerenca i començar a tractar-ne els símptomes des del principi. “L'alfa-sinucleïna és per al Parkinson el que és la betaamiloide per a l’Alzheimer”, explica Tolosa.

En la investigació hi han participat 24 malalts de Parkinson i 21 malalts amb trastorn de la son en fase REM, lligat a la malaltia. En l’estudi, el 80% dels pacients amb aquest problema de la son als quals es va poder practicar la biòpsia eren portadors d’agregats de la proteïna i, per tant, de la malaltia. També en tenien tots els malalts de Parkinson. Com a control, també es va fer la prova a un grup de 26 persones sanes, i la proteïna no hi era present.

Detectar, però no curar

Ara per ara no hi ha cap tractament que permeti curar el Parkinson. Per tant, tot i el gran pas que suposa tenir un diagnòstic precoç, encara queda un llarg camí perquè realment es pugui prevenir i evitar en un futur una malaltia que actualment no té remei. Caldrà, doncs, “intensificar els assajos per trobar una vacuna terapèutica per al Parkinson”, afirma Tolosa. “No tenim cap eina per evitar l’expansió de l'alfa-sinucleïa, però és un primer pas per seleccionar pacients per poder fer assajos clínics amb una vacuna que permeti evitar-ho”, afirma Tolosa. La utilitat més immediata de la prova és la possibilitat de confirmar el diagnòstic dels casos dubtosos, que es calculen en un 20%, la qual cosa ja és en si mateixa un gran pas.

Els investigadors del Clínic també tenen previst continuar treballant per trobar altres parts del cos on encara sigui més fàcil fer la biòpsia. Tot i l’alta efectivitat de la prova, el cert és que la glàndula submandibular resulta impossible de localitzar en un 40% dels casos, de manera que no es pot fer a tothom, però en els individus als quals sí que es detecta, la prova resulta molt poc invasiva. D'altra banda, Tolosa creu que també es pot obtenir la proteïna de la malaltia a partir d’altres teixits més accessibles, com ara la pell.