El ‘blat dels faraons’ ja estava domesticat

La farina d’espelta de fa 3.000 anys ha tingut una progressió desigual entre les dues ribes del Mediterrani

Si un gat, un gos o una vaca se'ls domestica perquè tinguin uns atributs més amables o profitosos per als humans, una planta també i, en aquest cas, amb gairebé la mateixa finalitat, tot i que encarada a l'alimentació i a una productivitat més alta. I de totes les plantes domesticades, probablement el blat és la que es va domesticar primer durant el neolític. La data exacta no és clara, però un estudi liderat pel Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i la University College de Londres acaba de verificar que a l'Egipte d'almenys 1.000 anys abans de Crist una de les variants més populars d'aleshores, l'espelta bessona, ja estava "profundament domesticada". Els resultats d'aquest estudi es publiquen avui a la revista Nature Plants.

La descoberta té una rellevància arqueològica notable. En primer lloc, tal com explica Laura Botigué, una de les autores principals de l'estudi, perquè s'ha aconseguit extreure material genètic de gran qualitat de grans d'espelta d'Egipte de l'any 1.000 abans de Crist. Els grans es trobaven conservats al Museu Petrie d'Arqueologia Egípcia de la University College de Londres (UCL). El material prové de grana conservada en condicions ambientals en l'esmentat museu procedents d'una excavació de fa 90 anys. La col·laboració amb el museu posa sobre la taula, segons la investigadora, el valor de les mostres que s'exposen en els museus d'història natural per a estudis científics que poden tenir un fort impacte.

Aquest seria el cas del blat dels faraons, anomenat així perquè era d'ús comú a Egipte quan els exèrcits romans hi van arribar fa 3.000 anys. L'anàlisi genètica revela que la grana ja quedava retinguda a la planta quan es segava, a diferència de les espècies salvatges, que la deixen anar perquè es dispersi i així afavorir la reproducció. Segons els experts, aquest és un tret definitori de la domesticació dels cereals.

Per una altra banda, s'ha pogut comprovar que no hi ha massa diferències entre els genomes del blat antic i els de varietats modernes que actualment es conreen a l'Índia, Oman i Turquia. Les poques diferències podrien permetre estudiar "recuperar gens" d'interès agronòmic. Els investigadors assenyalen, en aquest sentit, aquells gens que afavoreixen el creixement del cereal en temperatures més càlides i sotmeses a sequeres persistents, dos dels trets que caracteritzen l'actual procés de canvi climàtic en àmplies zones del planeta on es cultiva el blat.

L'estudi genètic també aporta pistes sobre quan s'hauria començat a domesticar el blat. Molts estudis parlen de 2.000 a 3.000 anys d'antiguitat i aquest és un dels pocs que certifica almenys 3.000 anys. El blat dels faraons es considera que emergeix de la hibridació de cereals salvatges que s'haurien adaptat per al cultiu al llarg de segles. De fet, gran part de les variants del blat modern procedeixen de successives hibridacions entre aquesta forma antiga i d'altres que han donat pas a formes més productives.