Els companys del bomber mort van trigar una hora a trobar-lo a faltar

BarcelonaFa cinc mesos va morir un bomber de la Generalitat, Joan Liébana, quan treballava en l’incendi d’un taller mecànic en una nau de Vilanova i la Geltrú. Arran d’aquest accident laboral es va crear una comissió amb representants de la direcció general dels Bombers, dels sindicats i d’altres membres de l’administració. La comissió ha elaborat un informe d’investigació, al qual ha tingut accés l’ARA, que reconstrueix els fets i intenta determinar les causes de l’accident. Segons la cronologia, el 17 de juny Liébana -de 30 anys, de l’última promoció de bombers funcionaris, que treballava al parc de Vilanova- anava dins del primer vehicle de bombers que va arribar a l’incendi, a les 14.02 h.

Al cap de pocs minuts, a les 14.12 h, un binomi de dos bombers -un dels quals Liébana- va fer la primera entrada a la nau que cremava per localitzar el focus de l’incendi. L’informe recull que hi van accedir equipats amb un EPI i un ERA -un equip de respiració autònoma- sense el dispositiu de seguretat anomenat “home mort”, que fa saltar una alarma si qui el porta cau o queda aturat. Van explorar l’espai però van tenir problemes amb la mànega, que no els permetia avançar, i van retirar-se dos minuts després per explicar-ho al comandament. Segons el document, la visibilitat era “nul·la”. En aquell moment els bombers encara intentaven confirmar que no hi hagués cap persona a dins i veien possible que el foc es pogués propagar a les naus del costat.

A les 14.16 h es va fer la segona entrada per localitzar el focus l’incendi amb quatre efectius, un dels quals Liébana, que ocupava la posició de punta de llança -la capdavantera-. Al cap d’un parell de minuts hi va accedir el comandament. Els dos binomis de bombers van avançar amb la mànega -la línia d’aigua també s’utilitza com a guia per moure’s- però la visibilitat continuava sent “nul·la” i es percebia “alta temperatura”, exposa l’informe. El bomber que anava en la segona posició va detectar un punt d’alta temperatura amb la càmera tèrmica i va ocupar la posició de punta de llança per ruixar aquesta zona, però no hi havia flama.

Un efectiu començava a percebre “estrès tèrmic”, diu el document, perquè la temperatura li traspassava l’EPI i notava aire calent dins la màscara. Aleshores el comandament va anar a la punta de llança i, veient les condicions de l’ambient interior, va ordenar verbalment que sortissin. És en aquest moment quan només surten quatre dels cinc bombers. A les 14.24 h, un cop a fora, dos dels efectius van començar a tenir símptomes d’estrès tèrmic, explica l’informe. Però Liébana s’havia quedat a dins i, segons la cronologia del document, ningú es va adonar de la seva absència.

No va ser fins gairebé al cap d’una hora, a les 15.15 h, que va entrar un binomi de dos bombers per fer una maniobra de ventilació i llavors van trobar Liébana. Els efectius van activar el codi vermell i van començar les maniobres de reanimació, però no van donar resultat. Era mort.

Diverses hipòtesis

L’informe, que planteja que la víctima va esgotar l’aire de l’ERA per haver superat el temps de permanència, es pregunta per què no es va detectar la seva absència i per què ell no va poder sortir per si mateix. En el primer supòsit, algunes de les hipòtesis que recull el document pel fet que ningú es va adonar que faltava són que no s’activés el botó d’emergència, que el relleu de comandaments fos incomplet, que no tingués el dispositiu d'“home mort” o que els binomis estaven afectats per la calor i el poc coneixement entre ells. Pel que fa a la sortida, algunes de les hipòtesis són que el bomber perdés la referència del binomi o la línia d’aigua, la manca de visibilitat o el desconeixement de la planta -que no permetia la sortida directa al carrer.

Al final de l’informe hi ha tres vots particulars d’alguns delegats sindicals que coincideixen a criticar que no poguessin ser presents a les entrevistes dels participants en l’extinció de l’incendi, a més de qüestionar el plantejament de les hipòtesis. La direcció dels Bombers ha difós el document informant que es farà un repàs d’aspectes de seguretat en les intervencions en incendis urbans, es reforçaran les pràctiques i les activitats operatives -que es programaran a tots els parcs els pròxims mesos-, es farà un reciclatge de formació per a tot el personal operatiu l’any vinent i s’elaboraran uns plans d’acollida als parcs per al personal nou.