DIA DE LA DONA

Un boom d’indignació feminista que es prepara per continuar

El 8-M ha demostrat una força que tots els partits, el PP i Ciutadans inclosos, pretenen aprofitar

La demostració de força ha sigut incontestable, i ara toca no deixar que es perdi i passar a l’acció. “Això acaba de començar”, avisa la professora de comunicació de la UOC Ana Isabel Bernal-Triviño. La vaga i les mobilitzacions multitudinàries que els col·lectius feministes han aconseguit materialitzar són la prova que la societat està fent un canvi. Calia aquesta trobada massiva de dones al carrer per constatar-ho: “Es va visibilitzar la xarxa, el fet que no estem soles i que som diverses”, opina Isabel Muntané, codirectora del màster en gènere i comunicació de la UAB. El triomf de la mobilització, defensa, va ser justament la barreja: dones de totes les edats, de tots els orígens, estrats i condicions socials darrere de les mateixes pancartes que clamaven les mateixes consignes a favor d’una igualtat efectiva amb els homes i que deien prou als abusos, l’assetjament i la violència. “S’ha demostrat que hi ha un moviment feminista que es consolida i que és transversal”, afegeix Muntané.

Ahir, encara amb la ressaca per l’èxit assolit, les organitzadores analitzaven per què a Catalunya i arreu de la resta de l’Estat -especialment a Madrid- les dones van sortir al carrer com mai i les mobilitzacions van desbordar les d’altres països de l’entorn. “El moviment feminista fa molt que treballa, i això ha creat el substrat perquè finalment hagi arribat el cop de puny sobre la taula, el «ja no podem més»”, explica Dolo Pulido, una portaveu de la Platafoma 8-M.

Ara, afegeix, toca “reflexionar i seguir treballant” per tirar endavant les seves demandes i forçar el canvi en les voluntats polítiques perquè arribin els canvis reals. “Volem recursos de debò, que les polítiques d’igualtat siguin efectives. Ja n’hi ha prou de protocols sobre assetjament, posem eines a les empreses per detectar-lo i fer que s’acabi”, insta Pulido. “Va ser el boomde la indignació”, resumeix Bernal-Triviño. Insisteix que a Espanya l’any ha sigut “molt intens”, no només pel ressò de moviments globals contra l’assetjament, com el #MeToo, sinó per escàndols interns com el cas de la manada o el tractament en l’assassinat de Diana Quer, i perquè s’ha visibilitzat que “el que és personal, com els casos de violència contra les dones, també és polític”. Tot plegat, assegura, ha sigut el germen del que es va veure al carrer dijous.

“Serem cinc-centes, Serem (dues-centes) mil”

La manifestació marca un abans i un després, però els reptes continuen sent gegants. “S’ha entès que el feminisme no és només teoria política sinó també activisme, i ara s’ha de treballar per aprofitar aquesta onada, organitzar-se, seguir fent pedagogia, implicar-hi els mitjans que s’han bolcat en la convocatòria, trobar espais de diàleg...”, sosté la codirectora del màster de la UAB.

Els polítics en prenen nota

La resposta al carrer de milers de dones dona embranzida al moviment, que es prepara per mantenir la pressió i aconseguir les seves demandes. “Crec que ha quedat prou clar que els partits s’hi hauran d’implicar, que el tema de la dona i la igualtat pel qual passaven de puntetes a les campanyes ara es posarà a l’agenda, tant política com mediàtica”, adverteix Bernal-Triviño.

El grau de consciència que pot haver despertat aquest 8 de març entre les dones pot ser el principal valor de la jornada d’aquest dijous, segons Tània Verge, que és directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra i professora de ciència política. Verge considera que amb aquesta mostra de força “el nivell d’exigència de cara a les institucions perquè treballin per a una igualtat efectiva ha de ser més alt” a partir d’ara.

Però també hi haurà intents per afeblir la unitat en el feminisme dins de la seva diversitat, avisa Bernal-Triviño: “Ens disfressaran de feminisme coses que no ho són, tindrem molts cavalls de Troia”. Dos dels grans debats que s’obriran aviat i que en seran la prova, assegura, són la maternitat subrogada i la prostitució.

La bateria de reaccions polítiques d’ahir -també entre els partits que no donaven suport a la vaga com el PP i Ciutadans- va ser la prova que el missatge ha arribat i que no es pot ignorar. El govern espanyol, que ha protagonitzat durant la setmana diverses sortides de to a l’hora de valorar la mobilització anunciada, va enfilar-se ahir al carro després del resultat. El portaveu de l’executiu, Íñigo Méndez de Vigo, va assegurar que el govern de Mariano Rajoy està “decidit” a lluitar per la igualtat i va destacar com una “bona notícia” la mobilització i la “conscienciació” que es van veure arreu de l’Estat. També el líder de Ciutadans va apuntar-se a l’èxit del 8-M malgrat haver rebutjat la vaga per considerar-la “anticapitalista”. Albert Rivera donava ahir la “benvinguda” al PP en la defensa “dels problemes que tenen les dones avui a Espanya: la bretxa salarial, la conciliació i la violència masclista”.

Per la seva banda, el PSOE i Units Podem van celebrar les mobilitzacions i es van comprometre a fer arribar el missatge aviat al Congrés de Diputats. “Ja no n’hi ha prou amb dur un llaç de posar i treure”, va dir la portaveu socialista, Margarita Robles, que va insistir que cap partit pot atribuir-se l’èxit de la mobilització ciutadana de dijous. Davant la poca traça del govern espanyol “volem més diners i menys llacets”, va dir la diputada de Podem Ángela Rodríguez.

Més continguts de