Calvet està convençut que el Govern recuperarà després del 14-F "l'escut social de lloguer" que ha tombat el TC
El conseller afirma que la sentència "traspua un menyspreu patològic" a l'autogovern de Catalunya
BarcelonaEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha criticat durament la decisió del Tribunal Constitucional d'escapçar bona part dels articles del decret llei que va aprovar el Govern el desembre del 2019 –i va convalidar la cambra catalana–. És el decret llei que ampliava en matèria d'habitatge la protecció a famílies vulnerables i les obligacions de bancs i fons. El responsable del departament ha dit que està "segur" que el Govern i el Parlament no es rendiran i superaran aquest "entrebanc" i que els representants escollits el 14-F tiraran endavant una proposició de llei similar al decret llei que ha tombat el Tribunal Constitucional per recuperar "l'escut social de lloguer" que, segons Calvet, és un referent a l'Estat i a Europa. "El Parlament que surti de les eleccions haurà d'abordar immediatament la resolució d'aquest entrebanc", ha insistit.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, declara inconstitucional per unanimitat setze preceptes de la norma. En resum, l'àrbitre constitucional ha deixat sense efectes l'ampliació del lloguer social obligatori per garantir que les famílies vulnerables desnonades per un gran tenidor fossin reallotjades, l'extensió del concepte de gran tenidor als propietaris amb més de 15 immobles i la capacitat de l'administració de posar multes coercitives per evitar els habitatges buits.
"Sembla que el Tribunal Constitucional no vulgui entendre que la regulació en matèria d'habitatge, d'acord amb la Constitució i l'Estatut, és competència exclusiva de la Generalitat. La decisió traspua un menyspreu patològic a l'autogovern de la Generalitat, al Parlament i als ciutadans del país", ha dit Calvet. A més, el conseller també ha recordat que els tribunals han de ponderar les conseqüències socials de les seves decisions, cosa que, a parer seu, no ha fet el TC. "La sentència, animada pel PP, vol crear un enorme problema social: pot deixar sense protecció milers de famílies i unes 4.000 més que estan pendents de desnonaments i d'un possible lloguer social, i deixa en una gran incertesa 4.000 catalans i 1.900 casos d'adjudicació", ha dit Calvet, que també ha subratllat que no hi ha prou habitatge públic a Catalunya enmig d'una pandèmia i una crisi social i econòmica. A més, segons Calvet, la decisió del tribunal causarà "molta incertesa jurídica" i "augmentarà la vulnerabilitat i l'exposició de ciutadans ja angoixats per un eventual desnonament".
El conseller també ha criticat que el TC hagi tombat el decret llei per una qüestió de forma i no de fons, ja que considera que no deixa de ser una excusa per evitar que Catalunya avanci en la protecció al dret a l'habitatge. A més, ha defensat que l'aplicació del decret llei està "totalment justificat en un context d'emergència social i habitacional urgent que exigeix una resposta urgent". En tot cas, creu que després de les eleccions, "amb un calendari polític diferent", el Govern presentarà una proposició de llei en comptes d'un decret.
Crítiques al govern espanyol
De fet, Calvet es mostra convençut que a Catalunya hi ha una majoria social i política àmplia a favor de les polítiques d'habitatge que propugnava el decret llei que ha tombat el Tribunal Constitucional, i ha destacat que els comuns hi van votar a favor i que el PSC es va abstenir.
Tot i això, Calvet ahir dijous ja va criticar el "govern més progressista de la història". “Vergonya i inacció de socialistes i comuns”, va piular. I aquest divendres ha assegurat que, malgrat que la Generalitat va voler dialogar sobre el decret llei i estava oberta a fer-hi alguns ajustos que podrien haver influït en la decisió del TC, PSOE i Podem no es van mostrar col·laboratius i, per tant, segons Calvet, "van afavorir la destrucció d'aquest escut social".
La sentència es donarà a conèixer els pròxims dies
La sentència sencera es donarà a conèixer els pròxims dies, però ahir ja se'n va avançar la part dispositiva i "l'argument central" i bàsic que ha portat els jutges a tombar-ne determinats preceptes. Segons va informar el tribunal en una nota de premsa, no es donen les condicions "d'extraordinària i urgent necessitat" per aprovar un decret sobre habitatge. A l'espera de conèixer la totalitat de la motivació, el TC insinuaria que s'hauria d'haver abordat el debat al Parlament.
El Consell de Garanties Estatutàries ja va advertir que hi havia punts del decret de "dubtosa constitucionalitat", però es referia als drets dels propietaris. Un decret posterior aprovat el gener del 2020 modificava el concepte habitatge buit i hi incorporava aquell que està ocupat malgrat que el propietari tingui obert un plet judicial per recuperar-lo, fet que el Consell va concloure que vulnerava el dret a la propietat privada. Aquest va ser un dels principals arguments que va esgrimir el PP en la seva impugnació, per bé que aquest article en concret no ha estat anul·lat pel TC.
