El càncer també ataca el Tercer Món

BarcelonaAls països rics, un cop extirpat un tumor maligne al pit i seguint els tractaments adequats, el 80% de les dones es poden donar per curades. Als països africans patir un càncer de pit és una sentència de mort. Per començar, els seus sistemes de salut no tenen eines per fer diagnòstics ni per operar. Per posar-ne només dos exemples: Ghana té 25 milions d’habitants i quatre oncòlegs. Sierra Leone, cap. Només les minories riques que es poden permetre viatjar a Europa o als Estats Units poden accedir als tractaments.

L’informe La bretxa, publicat per l’Institut de Salut Global (ISGlobal), té com a objectiu fer visible aquesta realitat. “Avui els països pobres concentren dues de cada tres morts derivades de patologies cancerígenes, que maten més persones que la sida, la malària i la tuberculosi juntes”, explica Rafael Vilasanjuan, director del think tank d’ISGlobal, un centre català dedicat sobretot a malalties infeccioses com per exemple la malària (amb Pedro Alonso, director del centre, al capdavant de la recerca més avançada al món per obtenir una vacuna). Ser pobre no deslliura de patir les mateixes patologies que els rics. Tot el contrari. El càncer és la primera causa de mort als països pobres, com ja alertava un informe publicat l’any 2010 a The Lancet.

El 1975 només el 15% dels nous diagnòstics de càncer es registraven a les regions pobres del planeta. Avui dia ja representen el 56%. La previsió és que l’any 2030 els casos nous de càncer a tot el món es dupliquin fins a arribar als 20 milions per any. El 70% viuran en països pobres.

Hàbits i fàrmacs

Les causes d’aquest increment són diverses. Entre els països més desfavorits, el tabaquisme, la principal causa del càncer de pulmó, augmenta. Les infeccions també hi juguen un paper important. En aquests països hi ha una alta prevalença de dones afectades pel virus del papil·loma humà (VPH), que es contreu per via sexual i causa el càncer cervical. I també d’infeccions d’helicobacter pilori, implicat en el càncer d’estómac, i dels virus de l’hepatitis B i C, al darrere de molts càncers de fetge.

La infecció pel VPH es pot prevenir amb vacunes que es fan servir als països rics, però no als pobres. A més, es podrien aplicar mesures preventives, com l’ús del preservatiu. També hi ha vacuna per a l’hepatitis B. L’accés desigual als tractaments continua sent un mal crònic. Els exemples són molts. Entre d’altres, un dels medicaments més revolucionaris que s’han llançat al mercat: el sofosbuvir, que ja permet curar l’hepatitis C en el 90% dels casos, però que no es comercialitza en molts països pel seu alt cost (oscil·la entre els 25.000 i els 90.000 euros per pacient).

El govern d’Egipte, on hi ha més afectats de tot el món, està en negociacions amb la farmacèutica que el produeix per tenir preus avantatjosos. L’empresa també podria accedir que l’Índia el fabriqués com un medicament genèric. És un exemple de les noves fórmules que poden permetre que els països pobres es beneficiïn dels fruits de la recerca actual. “El model actual no funciona”, denuncia Vilasanjuan. “Caldrien mesures com ara que les agències reguladores dels medicaments no aprovessin un fàrmac sense haver previst alguna mesura perquè els països més pobres també hi tinguessin accés”, puntualitza el director del think tank. De fet, hi ha molts països rics on resulta tan car que només se’l poden permetre els que tenen les rendes més altes.

L’informe d’ISGlobal també parla de les diferències als països occidentals. Destaca que un 62% de les fallides econòmiques personals que es van produir als Estats Units l’any 2007 estaven relacionades amb la salut.

La segona causa de mort a Catalunya

Un total de 17.133 persones van morir a Catalunya de càncer l’any 2012, l’últim any de què es tenen dades. Això representa el 27,5% de les defuncions, la segona causa de mort per darrere de les malalties del sistema circulatori, com ara els atacs de cor. En el cas dels homes, però, els tumors són la primera causa de mort i representen el 33,5% de les defuncions.

Malgrat l’elevat nombre de casos que es produeixen, la mortalitat associada al càncer ha caigut en els últims dos anys, com reflecteixen els informes anuals que elabora el departament de Salut. De fet, la taxa ha passat de 230 morts per cada 100.000 habitants l’any 2010 a 228 el 2012. La xifra, però, és lleugerament superior a la d’anys anteriors -225 el 2008-, cosa que s’explica bàsicament per l’envelliment de la població i l’augment de l’esperança de vida. Només dos tipus de tumors han augmentat el seu índex de mortalitat en els últims anys amb caràcter general, malgrat que en termes absoluts segueixen sent molt pocs casos: el de pàncrees, amb un total de 957 morts, i el d’encèfal, amb 485.