Temporal a l'Ebre
Societat 02/09/2021

Maria del Carme Llasat: "Cal millorar la xarxa d'observació meteorològica"

3 min
Maria del Carme Llasat, catedràtica de física de l'atmosfera i directora del GAMA de la UB

MartorellCatedràtica de física de l'atmosfera, Maria del Carme Llasat, que dirigeix el Grup d'Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses i coordina el Grup de Meteorologia de la Universitat de Barcelona, explica fins a quin punt era difícil preveure un fenomen com el que ha patit el Montsià i el Baix Maestrat, però apunta que urgeix millorar en la planificació urbanística i també conscienciar la ciutadania que cada vegada hi haurà més catàstrofes com la d'aquest dimecres.

Com s'explica una riuada com la de dimecres sense que ningú se n'adonés?

— Ha sigut un fenomen molt localitzat, a petita escala, que fa que sigui impossible que els models de previsió el veiessin amb antelació. El sistema de núvols viatjava molt ràpid i abans ja havia afectat l'oest de la Península, on havia deixat inundacions a Toledo, però en el seu trajecte va disminuir. Fins a arribar al Mediterrani, on va topar amb la Torreta del Montsià, una muntanya que va actuar com un mur per als núvols que s'alimentaven de l'alta temperatura del mar i l'alta humitat. Sense vent que els empenyés cap al mar, el sistema va quedar encallat i en menys de sis hores van caure més de 200 litres, una quantitat enorme que per la violència és segur que causi inundacions.

¿Hi ha situacions precedents?

— Sí. El mateix fenomen estacionari va passar a Mallorca, l'octubre del 2018, o a Montserrat el 2010 i al càmping de Biescas el 1996.

¿Fallen els sistemes d'observació?

— Hi ha models més resolutius, sí. Les observacions amb els radars ajuden a veure com es forma un sistema de núvols i com evoluciona. Amb tot, hem de ser conscients que és molt difícil fer les previsions a tot el món i encara més al Mediterrani, perquè per diverses raons les tempestes són ràpides i sobtades. Els experts insistim que cal enfortir i millorar la xarxa d'observació meteorològica.

¿La prevenció passa per un gir en les polítiques de planificació urbanística?

— El gran problema que estem tenint és l'ocupació del territori. A tot el planeta, però en el cas de la costa mediterrània encara és més agreujat perquè hi ha grans concentracions urbanes en una zona amb predisposició a les grans riuades. S'han ocupat zones inundables i barrancs i volem tenir una casa al costat del riu o un restaurant en la mateixa línia del mar, i això quan passa com ha passat a Alcanar es paga perquè cada cop ens exposem més nosaltres i el nostre patrimoni situant-nos en aquestes zones de risc.

El mal ja està fet.

— Per a la construcció ja feta és obvi que és molt difícil poder enderrocar i eliminar les cases, però cal urgentment buscar alternatives per recuperar el territori i conscienciar la gent del risc que corren tenint la casa o el negoci en una riera. A gran escala es poden fer normatives estrictes per prohibir la construcció en zones inundables, que ara encara s'hi permet; fer normatives com a França, on en aquestes zones perilloses no es permet habilitar com a residència les primeres plantes i s'aposta pels típics palafits asiàtics o s'obliga els constructors a avisar els compradors dels immobles dels perills reals de l'àrea. A petita escala hem de ser conscients que béns de valor o importants no els podem guardar en una planta baixa perquè no estan segurs.

Pel que diu és impossible saber si tindrem una tardor perillosa.

— Tenim tots els factors per repetir episodis: calor i humitat i l'ocupació de zones inundables, però cal un desencadenant que se n'aprofiti, com ha passat al Montsià. És com tenir tots els ingredients però ens falta el foc per cuinar. En el cas dels incendis, amb una bona prevenció i conscienciació, ens estalviem molt focs forestals. Doncs aquí passa el mateix.

¿La prevenció també és revertir l'escalfament de la Terra?

— Totalment. Negar l'efecte del canvi climàtic no té cap sentit. Els segles XVII i XIX van ser molt rics en inundacions, molt més que el XX, però el que està passant ja no es deu a factors naturals sinó a la intervenció humana. Està canviant el patró, i ja no ho podem explicar per la història. Abans les condicions explicaven els canvis, però ara hi ha unes noves condicions en què es produeixen els desastres naturals que no expliquen els canvis actuals.

stats