L'Audiència de Barcelona expulsa l'Ajuntament de la investigació de les càrregues de l'1-O

El consistori barceloní era una de les parts que més havien impulsat la causa

Cop judicial a la causa que investiga les càrregues de l'1-O a Barcelona. L'Audiència Provincial ha acceptat la petició de l'advocat de l'estat i de la Fiscalia i ha expulsat l'Ajuntament de la causa. El consistori, que feia dos anys que exercia l'acusació popular, era una de les parts que més havien impulsat la investigació, que a hores d'ara és la més gran que existeix a Europa per depurar responsabilitats per una actuació policial, ja que suma una cinquantena d'agents investigats.

El consistori ha rebut la comunicació aquesta tarda, poc després que acabessin les declaracions d'una de les peces clau del cas, quatre dels vuit comandaments que van dirigir l'actuació a peu de carrer. Els agents, segons fonts judicials, han contradit l'ex secretari d'estat José Antonio Nieto i han admès que van rebre l'ordre directa d'intervenir abans que obrissin les escoles. De fet, l'expulsió fa que els advocats del consistori no puguin participar en l'interrogatori als altres quatre caps de nucli de la policia espanyola previst per a dilluns vinent.

Els comandaments de l’1-O contradiuen Nieto i diuen que els van ordenar intervenir abans que obrissin les escoles

La resolució no és ferma i l'Ajuntament té la possibilitat de presentar-hi recurs, cosa que el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, ja ha assegurat que faran. Mentrestant, però, l'Ajuntament es quedarà fora del cas. "És una molt mala notícia no només per a l'Ajuntament sinó per als més de 300 veïns ferits. Creiem que si dos anys després la causa continua oberta i hi ha una cinquantena d'agents donant explicacions és, en part, per la bona feina d'aquest consistori", assegurava Serra.

Això provocarà que alguna de les peces –n'hi ha una per cada escola on es van produir càrregues– quedi orfe de representació pel que fa a la figura de l'acusació, ja que era el consistori qui defensava els interessos de bona part dels lesionats, mentre que els advocats de l'Estat estan defensant els policies i la Fiscalia manté un perfil baix. "Estem exercint l'acusació gairebé en substitució de la Fiscalia, que està intentant obstruir, bloquejar la instrucció i arxivar-la", carregava Serra.

L'Advocacia de l'Estat ja havia demanat al jutge que dirigeix la investigació de les càrregues, el titular del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, Francisco Miralles, apartar el consistori. Argumentava que l'Ajuntament no era ofès ni perjudicat en el cas i que la Carta Municipal li impedia exercir aquest paper. Al maig el jutge va rebutjar aquesta possibilitat, al·legant que l'impacte mediàtic que van tenir les càrregues de l'1-O va afectar la imatge de la ciutat i legitimant la figura del consistori com a acusació popular. Aleshores l'advocat de l'estat, amb el suport de la Fiscalia, va recórrer a l'Audiència de Barcelona, que ara els ha donat la raó.

Efecte global

Més enllà de l'expulsió de l'Ajuntament de la causa de l'1-O, la resolució podria ser la primera d'un seguit d'exclusions dels consistoris en altres casos sota investigació en els quals exerceixen l'acusació popular. La decisió del tribunal es basa en un acord que va prendre el ple de l'Audiència de Barcelona al novembre. Els magistrats es van reunir per analitzar la jurisprudència existent sobre el paper de les administracions com a acusació popular –hi ha resolucions favorables i d'altres de desfavorables– i, després d'analitzar-la, van decidir fixar com a criteri que "les persones jurídico-públiques" que vulguin exercir aquest paper han de tenir una "habilitació expressa" per exercir l'acció penal. En opinió de Serra, es tracta d'un criteri "molt restrictiu" que pot "deslegitimar la capacitat de qualsevol consistori per exercir aquest paper".