Els clubs de cànnabis de Barcelona continuen venent tot i els controls

“Sempre heu estat a la corda fluixa. Ara més. Per tant, aneu més amb compte”. És el consell que l’advocat d’un club de cànnabis de Barcelona ha donat als seus clients després que l’Ajuntament els advertís a finals de juliol que ja no podien continuar venent cànnabis i ni tan sols promocionar-lo. Però de moment la majoria de clubs continuen dispensant cànnabis als socis.

L’avís per carta el van rebre els més de 200 clubs que hi ha a la capital catalana i que, fins fa un any, estaven mig protegits per una normativa urbanística que havia aprovat l’Ajuntament el 2016 i que fixava unes condicions a complir per poder obrir el local de l’associació, com ara doble porta, extracció de fums o no ser gaire a prop d’equipaments públics com ara escoles. El pla va ser recorregut i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir que l’Ajuntament no tenia cap competència per regular-los, “ni tan sols des del vessant urbanístic”, i va tombar tota la normativa municipal. Va condemnar els clubs, encara més, a quedar-se al marge de la llei. 

Les inspeccions anunciades per l’Ajuntament ja han començat “pels clubs cannàbics que més impacte negatiu generen”, segons fonts municipals que no han volgut precisar en què han consistit els primers controls ni si han acabat amb sanció. Malgrat aquests primers controls, el gruix de les inspeccions començarà ara al setembre. 

“Quan arribin ens tocarà barallar-nos als advocats”, explica Lluís Homdedeu, lletrat que representa diferents associacions. El que no és clar és per on els buscaran les pessigolles. “Les inspeccions de l’Ajuntament no poden ser per comprovar si a dins s’hi fuma cànnabis, perquè la sentència del TSJC deixa clar que l’Ajuntament no hi té competències”, explica. Així les coses, sobre el paper la sensació és que la sentència del TSJC “a la pràctica no ha canviat res”, segons Homdedeu: “L’Ajuntament ha parat el cop comunicant la sentència als clubs, però no els hi ha tret la llicència”. De fet, a la mateixa nota de premsa on anunciava les inspeccions, l’Ajuntament insistia en la necessitat “d’una regulació d’aquesta activitat” i destacava “les utilitats terapèutiques del cànnabis”. 

Menys gènere al local 

Algunes associacions, conscients que en qualsevol moment els inspectors poden picar a la porta, han augmentat les precaucions. “Des que vam rebre la carta, ja només tenim la quantitat de cànnabis que sabem que més o menys venem cada dia i molts menys diners a la caixa”, explica la treballadora d’un club, que prefereix mantenir l'anonimat. Altres clubs han tornat a recordar als socis que han d’anar amb compte quan surtin dels locals i ara posen més inconvenients a l’hora d'inscriure-hi nous socis.

“Les associacions no saben com actuar”, lamenta Eric Asensio, portaveu de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya (Catfac). De totes maneres, des del seu punt de vista la sentència del TSJC no hauria de canviar res perquè, al cap i a la fi, “a la resta de l’Estat funcionen moltes associacions sense cap pla urbanístic”. Dins el sector també hi ha la sensació que “a l’Ajuntament no li interessa tancar els clubs i provocar que milers de persones tornin a buscar la marihuana al camell del barri”, segons defensa la treballadora d’un club.

Les entitats i l’Ajuntament tenen previst crear un grup de treball per buscar una sortida a la situació. Tot i així, hi ha poc recorregut: “És un tema de competències i cada cop que hi ha avenços en aquest tema, ho acaben tombant i les lleis els hi donen la raó”, aclareix Homdedeu. La sentència del TSJC considera que aquests espais són “susceptibles de comissió de delictes” i fixa que la competència és únicament estatal. 

Competència de l’Estat

El juny del 2017 el govern de Carles Puigdemont va aprovar una llei del cànnabis catalana que regulava les associacions i en fixava els drets i deures. Un any més tard el Tribunal Constitucional la va tombar per unanimitat, recordant que la nova llei envaïa les competències de l’Estat perquè donava empara legal a activitats tipificades com a delicte al Codi Penal espanyol. Per tant, la sortida a l’atzucac on es troben els clubs no vindrà ni d’una ordenança municipal ni d’una llei catalana. I el Codi Penal deixa clar que es poden considerar traficants “els qui promoguin, afavoreixin o facilitin el consum il·legal de drogues tòxiques”. El setembre del 2015 el Tribunal Suprem, basant-se en aquesta frase, ja va dictar sentència i va crear jurisprudència contra un club de cànnabis del País Basc.