MEDI AMBIENT

El “còctel” que amenaça els alzinars de Mallorca

La combinació de plagues, cabres i sequeres afecta el creixement de nous arbres per substituir els envellits

La supervivència dels alzinars de la serra de Tramuntana de Mallorca perilla per tres factors: les plagues d’insectes, la superpoblació de cabres i les sequeres extremes, agreujades per la crisi climàtica. La combinació d’aquests elements afecta el creixement de nous arbres que substitueixin els exemplars envellits i impedeix, per tant, un relleu generacional del bosc, expliquen alguns experts. Així i tot, hi ha opinions diferents respecte al pes que tenen les cabres en el deteriorament dels alzinars, i no se sap si és aquest factor o algun dels altres dos el que té més impacte.

“La serra de Tramuntana és un sistema complex, i hi pot haver llocs en què una d’aquestes amenaces afecti més que les altres”, explica Elena Baraza, professora titular de la Universitat de les Illes Balears (UIB) adscrita a l’àrea d’ecologia. L’efecte que causen les cabres, devorant les llavors d’alzina que germinen, “és un problema important en llocs concrets, però si no hi fossin no tindríem boscos més frondosos”, aclareix. En aquest sentit, insisteix que és als alzinars més envellits on hi ha més problemes perquè hi creixin nous arbres. Les arrels d’aquesta espècie vegetal ocupen tres vegades la dimensió de la copa de l’arbre, diu Baraza, que afegeix que la competència entre exemplars és molt alta, especialment per a un arbre jove. La professora posa com a exemple que en moltes alzines joves s’han fet tancats, protegint-les de l’impacte de les cabres, però que “no han arribat a créixer tant com s’esperava pels anys que fa que són allà”, afirma.

En la mateixa línia, l’enginyer forestal Oriol Domènech explica que l’efecte de les cabres “és intens i persistent”, però no a tot arreu. “Hi ha punts molt castigats i d’altres en què la presència de cabres és més baixa”, afirma. Per a l’enginyer, cal una cartografia per saber on se situen aquests punts concrets i fer una acció prioritària de control, especialment si es tracta de terrenys que han patit un incendi, estan erosionats o allotgen endemismes.

“Les decisions que adoptem avui determinaran els boscos del futur”, adverteix Domènech. D’altra banda, recorda que les sequeres fan més vulnerables les alzines davant les plagues, i les poden matar. “La condemna dels alzinars no és la seva desaparició física immediata”, explica Joan Mayol, que ha sigut responsable de Conservació de Fauna i Flora Silvestres a la conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears, i que té més de tres dècades d’experiència en aquest àmbit. Però adverteix que l’efecte de les cabres, sumat a les plagues de banyarriquer -un escarabat perforador- i les fortes sequeres, és un “còctel” que a la llarga porta el bosc cap a la destrucció.

L’eruga peluda i el banyarriquer

La plaga de l’eruga peluda és una altra de les afectacions i pot deixar les alzines sense fulles. Aquest insecte, quan és una larva, s’alimenta de les fulles i els brots d’alzina, però també d’altres vegetals. Les epidèmies d’eruga peluda són cícliques i poden durar entre tres i cinc anys. Si es repetissin cada any i s’hi sumessin altres factors, com un clima extrem, podrien condemnar la supervivència dels alzinars. Per altra banda, el banyarriquer causa danys importants i en els últims anys ha fet un mal considerable en alguns alzinars, sobretot a causa de la sequera.

Més continguts de