Col·lapse als CAP per l'allau de malalts lleus i de baixes laborals

La primària fa prop de 100.000 visites al dia per covid, la xifra més elevada de la pandèmia

4 min
Una mare i la seva filla entrant a un CAP de Barcelona.

Santa Coloma de GramenetLa càrrega de feina que genera el covid a l’atenció primària és insostenible: dilluns es van fer 97.081 consultes relacionades amb el virus, la xifra més elevada de tota la pandèmia. Ara bé, i a diferència d’altres onades, la majoria de malalts que hi arriben pateixen símptomes lleus i molts volen confirmar el positiu amb una prova diagnòstica o tramitar la baixa laboral, que sempre ha de ser validada per un metge. Els professionals consultats per l’ARA avisen que estan esgotats i que el degoteig d’aquests pacients impossibilita el funcionament ordinari dels centres, ja que impedeix l'accés a l'atenció mèdica a les persones amb altres malalties urgents. 

"Tot i que s’ha demanat que no es trepitgi el CAP si no és necessari, la gent ve perquè vol fer-se un test o tenir la baixa, i nosaltres no tenim ni els efectius ni la infraestructura per donar-hi resposta sense comprometre l’accés a les persones que realment s’han de visitar", explica la vicepresidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (Focap) i infermera del CAP Raval Nord, Antonia Raya. De fet, el volum de casos lleus és tan elevat que fa que les agendes dels professionals s'enquistin. "Fem 300 visites diàries només per covid. Per sort, la gran majoria són infeccions lleus, però requereixen molta gestió de baixes i de medicaments, i això condiciona molt els equips", resumeix el delegat de Metges de Catalunya i metge de família del CAP Rambla de Terrassa, Pau Roman. 

Tot i que s’ha habilitat la tramitació de la baixa telemàtica per minimitzar la saturació dels CAP, el vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i metge al CAP Rambla de Sant Feliu de Llobregat, Jordi Mestres, aposta per eliminar-la per "treure un volum ingent de feina" als centres. "No té cap sentit que un metge hagi de fer de notari i certificar si la persona està de baixa o no. Després de dos anys en pandèmia pensàvem que això estaria soluciona amb una declaració d’autoresponsabilitat per a períodes inferiors a set dies, però no", lamenta.

Aquesta fórmula extraordinària ja s’aplica en altres països, com el Regne Unit, on l’acord se signa entre l’empresari i el treballador, i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha admès que aquests tràmits burocràtics col·lapsen el sistema, ha defensat que seria una bona alternativa. "Reclamem des de l’inici de la pandèmia a la Seguretat Social que les baixes per covid siguin excepcionals i que es pugui fer una declaració d’autoresponsabilitat per no anar a la feina", ha afirmat en una entrevista a TV3.

El covid, una prioritat?

La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC) estima que la majoria de les infeccions que es detecten ara són lleus o directament asimptomàtiques perquè la variant òmicron és menys greu i per l’augment de la immunitat de la població gràcies a les vacunes i els contagis. Per això, en un comunicat afirma que cal replantejar-se la idoneïtat de l’estratègia basada en fer tests a tots els casos i contactes per indicar-los l’aïllament que pivota l’atenció primària i que "consumeix molt de temps i recursos". La SemFYC reclama fer passos cap a la normalització del covid com una malaltia més: autocura per als casos lleus, seguiment a persones amb factors de risc i reserva de l’atenció sanitària als més vulnerables i als que tinguin símptomes severs. 

De moment, però, les visites als CAP no paren de pujar, i aquest canvi de paradigma no sembla pròxim. "Fa dos dies que podem omplir el Camp Nou amb els pacients que atenem", diu Mestres, que avisa que és una tendència insostenible perquè paralitza el diagnòstic o el control de malalties greus o cròniques. "Fa setmanes que centrem en comptabilitzar casos de mocs i deixem de visitar pacients que ens necessiten. Potser és moment de fer proves només a la gent que pot complicar-se", afegeix. Ara bé, el metge apunta que cal tenir en compte que els tests d’antígens no són accessibles per a tothom i que fins ara les autoritats sanitàries han fet una crida a adreçar-se als CAP en cas de sospita de covid. "No podem traspassar la culpa a la població, perquè no se’ls ha donat l’opció d’accedir a nosaltres sense saturar un sistema ja deficitari", lamenta. 

Per a Raya, també cal començar a plantejar un canvi de perspectiva i una reorganització de les tasques que ha de fer la primària per no comprometre l’accés sanitari a les persones que "ho necessiten de debò". "Nosaltres no negarem l’atenció a ningú, però fer proves a tots els casos amb el volum de contagis actual és una bogeria", afirma.

Hi coincideix Roman, que assegura que la priorització actual del covid és "excessiva", veient que els casos greus i les morts són baixos i que sembla que s'encara "una nova fase gràcies a la vacunació". "Tenim la plantilla dedicada a fer urgències de covid i molt pocs professionals fent agenda i seguiment de pacients que realment necessiten ser visitats, diagnosticats i tractats. I les conseqüències les veurem d'aquí poc", denuncia, en relació amb la infradetecció de malalties greus i cròniques.

Pic de contagis en deu dies

Després que 440.000 persones s’hagin infectat els últims vuit dies, el conseller de Salut ha assegurat que ja hi ha indicis de "desacceleració clara" dels contagis i ha previst que s’arribarà al pic de la sisena onada en un màxim de deu dies. Aquest dimarts el Govern ha anunciat que el comitè científic assessor del covid ja treballa en un informe sobre la convivència amb el virus a mitjà i llarg termini, més enllà de les estratègies que es puguin acordar amb el ministeri de Sanitat i la resta de comunitats.

Catalunya veu "imprescindible tenir una avaluació pròpia dels escenaris" de futur, segons la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, ara que la variant òmicron, pel seu elevat potencial contagiador i la seva menor virulència, "podria haver fet entrar la pandèmia en un nou paradigma". Amb tot, Argimon ha defensat que "encara és prematur" parlar de gripalitzar el covid, com va dir el president espanyol Pedro Sánchez, i ha dit que la pandèmia acabarà passant "quan tothom hagi tingut contacte amb el virus" amb vacunes o de manera natural. 

stats