Colau accelera el canvi de nom de carrers i places de Barcelona
A Barcelona es difícil que neixin nous carrers, de manera que per posar noms nous cal canviar els anteriors. Aquesta transformació no és fàcil
BarcelonaL'ànima de qualsevol ciutat és la suma dels seus ciutadans, de tots els veïns, però els seus carrers i places també ajuden a entendre-la. Els noms de les diferents artèries de les ciutats no són casuals, i darrere s'hi amaga una part de la història. I, com sempre, la història depèn de qui l'escrigui. A Barcelona, per exemple, només un 7% dels carrers tenen nom de dona. El govern d'Ada Colau ha accelerat el canvi de nom d'alguns carrers. I s'estan estudiant altres propostes.
A Barcelona és molt difícil que neixin nous carrers, de manera que per posar noms nous cal canviar els anteriors. Aquesta transformació no és fàcil, perquè té unes repercussions importants, començant pel canvi d’adreça de veïns i comerciants. Tot i així, el govern d’Ada Colau acabarà el mandat havent canviat el nom de més d’una desena de carrers. L’anterior alcalde, Xavier Trias, només en va canviar un parell en quatre anys. A Barcelona, les propostes de nom les estudia la ponència de Nomenclator, presidida pel primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello. El seu vicepresident és el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes. “Només el 7% dels carrers de Barcelona tenen nom de dona... i molts d’ells són per homenatjar propietaris -denuncia Vinyes-. No es tracta de treure’ls, però també cal recordar els sindicalistes d’aquesta ciutat, que ha estat denominada la Rosa de Foc”, afegeix. Per aprovar els canvis de nom, la ponència “pondera sempre” l’afectació que la nova denominació tindrà sobre els veïns.
Qui substituirà Antonio López?
El canvi de nom que més debats aixecarà serà el de la plaça d’Antonio López. Després de retirar diumenge passat l’estàtua del primer marquès de Comillas, l’Ajuntament canviarà ara el nom de la plaça, que encara porta el seu nom. La proposta inicial de l’Ajuntament era transformar aquesta plaça de la Via Laietana en la de les Bullangues, les revoltes anticlericals que es van produir entre el 1835 i el 1843, que en aquesta mateixa plaça van cremar el convent de Sant Sebastià. L’Ajuntament ha congelat aquesta decisió després de saber que l’entitat Tanquem el CIE i la productora Metromuster estan recollint signatures perquè el nou nom sigui el d’Idrissa Diallo, el guineà mort al CIE de la Zona Franca fa sis anys. La decisió es prendrà durant la multiconsulta que prepara l’Ajuntament de Barcelona per abans de l’estiu.
Clotilde Cerdà, feminista i abolicionista
Hi ha també una tercera proposta, que compta amb el suport del director fundador de l’European Observatory on Memories de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, Jordi Guixé. Aquest historiador és una de les persones que assessora l’Ajuntament en aquesta qüestió. Des del seu punt de vista, l’actual plaça del negrer Antonio López seria perfecta per retre homenatge a Clotilde Cerdà, concertista d’arpa, compositora, filla de l’arquitecte Ildefons Cerdà però, sobretot, destacada feminista i abolicionista. Per a Guixé, ara que es retira el monument i el nom del polèmic esclavista “cal aprofitar l’oportunitat per fer pedagogia” i intentar “reparar les víctimes”. A més de ser antiesclavista, la petita de la família Cerdà també va lluitar contra la pena de mort i el 1885 va fundar a la rambla de Canaletes l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona. Aquest centre tenia com a objectiu formar les dones en oficis que fins aquell moment eren exclusius d’homes per garantir-los uns ingressos que els permetessin sobreviure per elles mateixes.
1. De la Maternitat a Elisabeth Eidenbenz
El districte de les Corts dedica, des del març del 2017, un dels seus carrers a Elisabeth Eidenbenz, la filantropa suïssa que va fundar la Maternitat d’Elna. Es calcula que va salvar 600 nens de la barbàrie nazi.
2. De Jardí de les Infantes a Magalí
El Jardí de les Infantes va passar a ser públic el 1934 i li van posar Jardí de Magalí. Durant el franquisme li van canviar el nom per retre homenatge a les infantes. Ara es recupera l’antiga denominació.
3. De plaça Joan Carles I a Cinc d'Oros
És un dels canvis del qual més orgullosos se senten a l’equip de Colau. La plaça Joan Carles I, a la cruïlla de la Diagonal i el passeig de Gràcia, es diu ara plaça del Cinc d’Oros, com se la coneixia popularment.
4. De l'aviador Franco a José Aranguren
El germà petit del dictador, Ramon Franco, era aviador, republicà i va ser diputat per ERC. Però durant la Guerra Civil es va passar a l’altre bàndol. El nou militar que donarà nom al carrer era republicà i va morir afusellat.
5. De Jardins Príncep de Girona a Jardins del Baix Guinardó
El Príncep de Girona, antigament un títol propi de l’hereu del tron de la Corona d’Aragó, ha sigut dels borbons des del 1961. Actualment l’ostenta Elionor I de Girona, una de les filles de Felip de Borbó.
6. De Secretari Coloma a…
La proposta per canviar el nom al carrer Secretari Coloma és encara incipient, però algunes veus lamenten que Barcelona honori Joan de Coloma, defensor de la Inquisició i partidari de l’expulsió dels jueus. Abans aquest carrer es deia Pau Alsina.
7. De plaça de la Hispanitat a Pablo Neruda
La plaça de la Hispanitat, a la Sagrada Família, ja no existeix a Barcelona. El seu actual nom és el de Pablo Neruda, gràcies a un acord entre BComú, PSC, CiU, ERC i CUP.
8- De Sant Domènec del Call a…
Aquest preciós carrer del barri Gòtic, on hi ha la sinagoga jueva, deu el nom al dia de Sant Domènec del 1391, quan es calcula que es van assassinar prop de 300 jueus a Barcelona. Està pendent de canvi.
9. De carrer Pare Pérez del a…
El carrer del barri de la Trinitat Vella que honora el jesuïta a qui s’atribueixen les penes de treball per als presos polítics té els dies comptats. El nou nom podria ser el de la feminista Trinitat Sánchez Pacheco.
10. De plaça Llucmajor a plaça de la República
La Segona República només tenia uns jardins a la ciutat, però el govern de Colau li volia donar un espai més rellevant. El juliol del 2016 li van canviar el nom a la plaça de Llucmajor pel de la República.
11. De Jardins de la República a Llucmajor
Per poder posar el nom de plaça de la República a la de Llucmajor es va haver de canviar prèviament el nom dels jardins que portaven aquest nom, també a Nou Barris. Es van passar a dir Jardins de Llucmajor.
12. De plaça Humberto Rivas a Can Basté
Per un error administratiu, l’Ajuntament va retre homenatge al fotògraf Humberto Rivas en una plaça equivocada. Aviat es canviarà el nom d’aquesta plaça, que passarà a dir-se plaça de Can Basté.
13. De plaça d'Antonio López a…
Després de retirar el monument del negrer Antonio López, el pròxim pas és canviar el nom de la plaça. Hi ha diferents propostes sobre la taula. La transformació es decidirà abans de l’estiu, amb la multiconsulta que prepara el govern.
14. D'Almirall Cervera a Pepe Rubianes
El carrer de la Barceloneta Almirall Cervera (almirall de l’armada espanyola) passarà a dir-se, a partir del 15 d’abril, carrer de Pepe Rubianes, en record a l’humorista gallec.
15. D'Espigó de la Mar Bella a Antoni Gutiérrez
L’espigó de la Mar Bella retrà homenatge a Antoni Gutiérrez Díaz, Guti, que va ostentar, entre altres càrrecs, el de secretari general del PSUC.
